Maig 2023. Classe d’estructura de la comunicació del Grau de Periodisme que ofereix la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. Falta poc per les eleccions municipals i la professora Mònica Terribas imparteix una classe sobre programes electorals on ressalta de forma categòrica que “El programa electoral és el contracte que s’estableix entre votant i votat, i que ha de marcar l’acció de govern”. Un alumne igualadí aixeca la mà: “A la nostra ciutat, el candidat a la reelecció no ha presentat programa electoral, sols un fulletó amb fotos de les obres que vol fer”. La professora, estupefacta, respon: “Horrorós, hauria d’estar prohibit”.
Molta gent no se’ls llegeix, però el programa electoral és el compromís que agafa un partit polític amb la ciutadania si governa. També és l’eina que té la ciutadania per fiscalitzar el govern. Però som a l’època de les xarxes socials i la immediatesa de la informació i els pamflets que es reparteixen a les cases només se centren en les propostes maquillatge: urbanisme, serveis viaris, equipaments, etc. Hauríem de donar-hi més importància, perquè un programa electoral ben elaborat ens ofereix la perspectiva de com cada partit vol dur a terme l’acció de govern en moltes més coses que no pas fer nous parcs i jardins. Ens diuen -per citar alguns exemples- quines polítiques en feminisme, bon govern, educació, esports, cultura o serveis socials voldran impulsar. I molt més important, amb què es gastaran els diners del pressupost municipal que prové dels nostres impostos.
El programa electoral també és útil als partits polítics amb o sense representació a l’ajuntament si volen fiscalitzar l’acció de govern. Per exemple, en el passat mandat, de les deu propostes sobre habitatge que sortien al programa electoral amb què Marc Castells es va presentar l’any 2019 a la reelecció, només una (“Apostar per la rehabilitació d’habitatges buits i buscar noves línies d’ajuts i incentius”) es va dur a terme pel govern. Gràcies a aquest programa electoral, frases com “Durant 12 anys Marc Castells no ha fet res per l’habitatge a Igualada” que partits a l’oposició com Poble Actiu o ERC han repetit fins a cansar-se, agafen sentit fiscalitzador. I per a nosaltres, els ciutadans, és la forma més senzilla de comprovar si la crítica de l’oposició és fonamentada o estan intentant colar-nos alguna fake new. En aquest cas, recuperant el programa de Junts per Igualada de l’any 2019 és fàcil demostrar que efectivament, Marc Castells no va moure ni un dit per millorar l’habitatge a Igualada durant el passat mandat tot i haver-s’hi compromès en campanya electoral.
Si la higiene democràtica és un concepte que fa referència a la pràctica i les mesures que es prenen per assegurar que les institucions democràtiques i els processos democràtics funcionin adequadament i amb integritat, hauríem de considerar els programes electorals de les passades eleccions del maig com a un dels elements més importants de la política municipal igualadina.
Val la pena ara que és època d’aprovar els pressupostos, donar un cop d’ull als diversos programes electorals i descobrir quins encara són públics, quins ja no ho són, quins estan més desenvolupats o quins són simplement una llista d’accions sense contextualitzar ni explicar en detall. Però sobretot, a mi m’agradaria disposar d’un programa complet de Junts per Igualada, perquè, per higiene democràtica, jo hauria de poder fiscalitzar des d’aquesta columna d’opinió les polítiques del seu govern en temes com feminisme, bon govern, educació, esports, cultura o serveis socials, i no només en aparcaments en zones blanques i obres públiques de molt soroll mediàtic. Si el programa electoral és el contracte que s’estableix entre votant i votat, el que ha de marcar l’acció de govern, i l’eina que m’ha de permetre fer aquesta fiscalització, he de reconèixer que Marc Castells m’ho ha posat difícil, però -espero que- no impossible.
