El Lluís Díaz González és el president de l’única colla gegantera de Vilanova del Camí. Són els portadors dels gegants de Vilanova, l’Odin i la Fultiva, a qui des de fa molts anys acompanya el gegantó “Paquillo”, i que amb el gegantó Quimet el Guixer formen part d’una imatgeria festiva vilanovina que segueix creixent. Aquests dies de Festa Major se li gira feina.
En quin moment passes de mirar-te els gegants en una cercavila a dir “ara els vull portar jo”?
En el meu cas, des ben petit ja havia participat dins de la colla, ja que el meu avi n’havia estat un dels membres fundadors. Després no vam seguir i, molts anys després, quan jo ja tenia un fill, em vaig reenganxar. Vaig pensar que era un bon lloc per viure en família, ara fa vuit anys.
I quants anys fa que estàs al capdavant de l’entitat?
Ara farà uns quatre anys.
Quan fas el pas de posar-te al capdavant, quins van ser els objectius que teníeu des de la junta en un primer moment?
En un primer moment, l’únic objectiu que hi havia era el de mantenir l’existència de l’entitat.
No està pas malament…
Tot just acabàvem de sortir de la fase més dura de la pandèmia de la covid. Va ser un moment en què una quantitat important de gent, que havia estat molts anys al capdavant, va decidir no continuar dins de l’associació. Ens vam quedar amb molt poca gent per seguir. Llavors vam entrar per intentar que la colla no es perdés després de tres dècades ininterrompudes. Sabia greu que tot allò es pogués perdre després de tant de temps.
Com us ho vau fer?
En aquell moment era prioritari restablir les posicions on teníem baixes. Llavors se’ns va acudir crear un gegantó que pogués ser portat per nens i nenes més petits, amb la qual cosa podríem fer que les seves famílies també s’hi impliquessin. De moment, sembla que la idea ha funcionat bastant bé en els darrers anys.
Quanta gent es necessita per portar un sol gegant?
Com a mínim necessitaries dos portadors, una gralla i una caixa. Això ja és un moviment de persones.
I ara, uns anys després, quanta gent teniu activa en el dia a dia de la colla?
Entre portadors, músics i tota la gent que col·labora en tasques de logística, comprant coses, etcètera estaríem parlant d’una trentena de persones en les sortides, i en total, estaríem parlant d’unes 45 persones treballant. I, a més, tenim una mitjana d’edat de poc més de 30 anys. Som un grup jove i familiar.
Quin és el repte que teniu actualment dins de la colla?
Darrerament ens hem centrat a recuperar els components que es dediquen a la música dins de la colla. Teníem dues gralles habituals i una tercera que no podia venir tant, i teníem una persona a la caixa (percussió). Ara hem pogut sumar més gralles, tenim 5-6 gralles, tenim caixes i bombos.
En els darrers temps, hem vist com Vilanova del Camí sumava nous elements d’imatgeria festiva: comentaves el gegantó (Quimet el Guixer), també capgrossos con el Mestre Fabra (inspirat en la figura de Pompeu Fabra) i el Bienvenido i la Puigdaquí (dos personatges ficticis creats per a un pregó de Festa Major fet pel Camp del Rei), que tot i ser d’altres entitats, enriqueixen el seguici. Us heu plantejat mai quin seria el nombre ideal d’elements de la imatgeria festiva a Vilanova?
En aquest sentit, potser em fixo molt en el reflex d’Igualada. No és que m’agradi fixar-me en què fan els altres, però, per exemple, per Festa Major surt tota la imatgeria. I n’hi ha molta.
Crec que la situació ideal seria poder tenir imatgeria per ser portada per totes les edats. En aquest sentit, en molt poc temps arribaran a Vilanova dos capgrossos nous, encarregats per la colla. Ja tenim els dissenys per part de les persones encarregades, i per a l’octubre ens han dit que els tindrem.
Es tracta de dues bandoleres, inspirades en una de les darreres representacions que es van fer per a la Fira del Camí Ral sobre el passat del nostre municipi.
Al final, la imatgeria festiva parla de com és i de com ha sigut el nostre municipi durant la seva història. El Paquillo era una persona de veritat que es dedicava a mantenir els parcs i jardins de Vilanova, el Quimet Guixer és un homenatge als treballadors migrants de les antigues guixeres de Vilanova, al costat de l’actual estació de tren. Ara tindrem dues bandoleres, i podrem fer créixer aquesta llista d’imatgeria festiva.
I si algú es planteja ajudar-vos i implicar-se dins de la colla, quanta inversió de temps requereix estar dins de la colla de Geganters i Grallers de Vilanova del Camí?
Aquest és un tema que molta gent es planteja. La inversió de temps depèn molt d’allò que cadascú pugui aportar en cada moment. Som conscients que la gent té més prioritats, té la seva feina i té aficions. La nostra activitat no és setmanal, i tampoc cobrem quotes. Sí que és veritat que quan més activitats tenim és a la primavera i principis de l’estiu, i després la Festa Major i la trobada gegantera (celebrada durant la tardor), que és la nostra festa gran.
Sabem que cadascú té el temps que té i allò que pot aportar ho respectem i no exigim. Ara bé, sí que tenim un sistema de bonificacions per a les sortides en base a tot allò que la gent hagi pogut aportar, però no ens ho plantegem com que s’hagi de complir una quota.
Quin desig t’agradaria veure complert abans que deixis de ser president, sigui quan sigui?
M’agradaria estar tranquil i saber que hi haurà un relleu generacional. Si algun dia, sigui d’aquí a un temps, o uns quants anys, vull poder fer un pas al costat de la presidència veient que hi ha un bon grup de persones disposades a continuar la tasca que estem fent i que l’entitat continuï endavant amb la feina que s’ha fet fins ara i que se seguirà fent.
