De ben a prop, un artista de llarg recorregut, se’ns descobreix… Tot va començar amb aquest primer conte, “El Tió agraït”, una extraordinària aposta, un llibre enterament il·lustrat de manera professional, amb texts de Montserrat Caparrós. Un conte, on el Tió, un dels protagonistes més carismàtics de la cultura tradicional catalana, és l’encarregat de transmetre nobles valors humans. I precisament va ser la gran càrrega emotiva d’aquesta història el que -en paraules seves- va despertar tota la seva creativitat artística.
Garrancho observa que, anteriorment a aquesta obra, ja havia publicat molts dibuixos de forma esporàdica, sobretot cartells, algunes portades per a revistes o diaris locals i comarcals; una creativitat artística amb la qual -ell- es veia capaç d’il·lustrar cada un dels reclams periodístics que li proposaven. Seguidament, pel que fa al llibre “Com fer una cabana”, de Toni Lloret, aquesta és una mena de manual essencialment pedagògic per al qual els seus dibuixos se cenyeixen estrictament als passos necessaris per a la possible construcció d’una cabana.
En un altre sentit, “Caretos” apunta a ser una il·lustració que acull una sèrie de rostres, i posa de manifest la passió de l’autor per a caricaturitzar figures conegudes o no; una creativitat que arriba al màxim quan es recrea en un passeig de dibuixos amb cares estranyes de personatges de diferents fisonomia, fins i tot de diferents ètnies i cultures. Amb tots ells, personatges inventats, l’artista subratlla que realment és una invitació a transporta-te per un passeig d’una àmplia tipologia d’éssers humans. Aquesta il·lustració forma part d’una obra més àmplia que va ser exposada fa uns anys juntament amb les “Caretes” de l’Àngels Martín, al passatge de l’Ateneu.
Pel que fa a la Il·lustració “Sant Jordi 2019”, aquesta forma part d’un treball recent, on volia mostrar expressament -i des de les xarxes socials- el poder majúscul del món de la cultura, un poder temible i que les capes dominants no veuen amb bons ulls. L’il·lustrador es proposava de presentar una imatge impactant d’un Sant Jordi, símbol de Cultura, en l’acte de dominació del drac, símbol en aquest cas dels poders fàctics.
Fill d’Igualada, després d’uns inicials estudis de delineació a l’Escola de Teneria, va decidir decantar-se definitivament pel dibuix artístic. Així i tot, va haver de passar un temps fins a dedicar-se plenament al món del dibuix i la il·lustració, ja que la seva trajectòria professional esdevindria summament prolífica provant moltes habilitats entre les quals ser un professional del món de la radiodifusió (tècnic de so, realitzador i també locutor ) en emissores com: Ràdio Nova, de Vilanova de Camí, on va ser un dels fundadors; Ràdio Igualada, Cadena 13 i Onda Rambla.
Durant molt de temps, i tornant a l’àmbit creatiu, va estar treballant per a una empresa dedicada a el món de l’art del brodat i de l’estampat, dibuixant tot tipus de lletres i figuracions, fins que l’empresa no va suportar la crisi del 2008 i es va veure per primera vegada a l’atur. El següent pas va ser dedicar-se al món de l’ensenyament en qualitat de mestre de dibuix per a les acabades d’estrenar classes extraescolars. Aquesta realització professional en diferents escoles persegueix -segons ell- fomentar en les criatures un magnífic imaginari artístic a partir de la seva percepció fantasiosa de la realitat.
Amb un estil tan personal com inherent a la seva forma personal d’entendre la vida, quant a la tècnica es refereix, Garrancho no està subjecte a cap material pictòric i fa ús indistint de llapis, colors, retoladors, etc. La majoria de les seves composicions representen les clàssiques il·lustracions a mà; si bé recentment ja són moltes les produccions gràfiques on se serveix de les tècniques digitals, especialment dels beneficis del photoshop. Des del vessant temàtic, encara que diversa, la seva obra té molt incorporats els motius i l’estètica del còmic, amb obres d’enorme potència visual que passen del realisme a l’abstracció més sorprenent; un món que evidencia el seu pas de ser amant del còmic americà a interessar-se també per l’obra gràfica d’autors europeus independents.
Des del 2012, a Argençola, la seva residència actual, a propòsit de donar suport a la iniciativa d’anar a la recerca del Tió, al bosc, de forma col·lectiva i familiar es va anar gestant la creació de l’anomenada “Casa del Tió”: un projecte cultural, del qual n’és el president, que ha aconseguit posar a aquesta població al mapa; tot un quefer que ha creat un autèntic imaginari al voltant de la festa del Tió, bo i proposant-se la creació d’un museu real i també virtual en tant que una causa entusiasta que comparteix amb la seva incansable i rica activitat artística.
