Marc Castells serà el número 3 a les llistes del PDeCAT a Barcelona, acompanyant a la també igualadina i cap de llista de la formació, Àngels Chacon. En una entrevista amb La Veu de l’Anoia, ha parlat sobre els projectes del PDeCAT per l’Anoia i també per Igualada.
Mai l’Anoia havia tingut una representació de candidats tan significativa com en aquesta ocasió amb el PDeCAT. Una candidata a la presidència de la Generalitat, l’Àngels Chacón, i Marc Castells en tercera posició. Es veuen de candidats?
Puc assegurar-li que nosaltres serem diputats de kilòmetre zero, que coneixen els problemes de la gent i els volen traslladar al Parlament de Catalunya. M’agradaria seguir defensant els interessos d’Igualada, en aquest cas a la cambra catalana. Seria molt bo per a la ciutat i per a la comarca.
El PDeCAT té a l’Anoia la seva joia de la corona. Governa la capital, també el Consell Comarcal, diferents alcaldies de la comarca… El proper diumenge segur que esdevindrà un referent.
Tenim una forta implantació territorial, tenim prop de vuit mil associats i tres-centes alcaldies. Són xifres importants. Lamentablement, a la passada legislatura, va ser la que comptava amb menys alcaldes com a diputats. Tenim una gran capil.laritat, som molt propers, i captem ràpidament els problemes de la gent. Creiem que això q ue passava és una anomalia que cal resoldre i, de fet, la nostra candidatura és la que compte amb més alcaldes i alcaldesses. Els ajuntaments són les institucions polítiques més ben valorades en totes les enquestes que s’han fet, i per això creiem que aportem un valor afegit a la candidatura.
Com definiria l’Àngels Chacón, a qui vostè coneix molt bé.
Sempre hem defensat que un candidat a la presidència de la Generalitat, per tenir les condicions òptimes, havia d’haver passat per l’empresa privada, i aquest és el cas de l’Àngels, que durant molt temps es va dedicar a l’àmbit del comerç exterior, obrint mercats en llocs complicats per a una dona, com a l’Europa de l’Est, o a l’Orient Mitjà. També ha estat en una associació privada, com és el cas de la Unió Empresarial de l’Anoia, coneix molt bé els problemes i la situació de moltíssimes empreses de sectors variats, al país i a la comarca en concret. També és important que hagi estat regidora de l’Ajuntament, perquè li dona una visió molt diferent des del món públic, i a més ha estat Directora General d’Indústria i després Consellera d’Empresa i Coneixement. L’Àngels conjuga totes les virtuts que ha de tenir la presidenta d’un país, gràcies a una trajectòria molt sòlida.
Si sou decisius el 14 de febrer, què preferiu per a un possible acord, un partit independentista, o el PSC, i ho dic prenent com a exemples els casos de la Diputació o el Consell Comarcal de l’Anoia?
El que no farem és posar el país en mans dels antisistema. Defensarem els acords que vagin destinats a aconseguir polítiques centrals, que incorporin la centralitat política del país, i que naturalment defensin la cultura de l’esforç, la propietat privada, una defensa inequívoca dels Mossos, i el sistema educatiu català, que es basa en l’escola pública de qualitat i també en la concertada. La nostra voluntat és poder incidir també en què hi hagi l’eliminació de l’impost de patrimoni, que no existeix en cap altre país d’Europa, i rebaixar l’impost de successions. Respecte el PSC, miri, és molt difícil donar suport a un partit que ha fet una aposta per la repressió, per la presó i per l’exili. Ens sentim molt propers als companys que han patit això, i ens serà molt complicat arribar a una entesa amb els socialistes. Les seves formes de fer política estan molt allunyades de les nostres. Som independentistes, i primarem el pacte amb els que també ho són.
Marc Castells descarta un pacte amb el PSC:
Hi ha qui insisteix en afirmar que sou l’ala dreta de l’independentisme, però sembla que no ho admeteu. És que no hi ha gent independentista de dretes?
A mi no m’agrada etiquetar les persones així. Conec a molta gent avui dia que té pensaments socialdemòcrates i en canvi també en tenen lliberals, o socioliberals. Nosaltres ens volem moure en un espai on s’hi puguin entendre aquestes dues branques, en el que diríem és l’escenari de la política més central. Allò de les dretes i les esquerres penso que són marcs que ja no són adequats en els temps que corren. Intentem defensar els projectes amb claredat. Una de les coses amb les quals ens poden etiquetar és de dir sempre la veritat. La gent no es mereix que se l’enganyi més. Si algú es pensa que el 15 de febrer serem independents o algú els hi diu, els està enganyant. No contribuirem nosaltres a generar més frustració, i això ho diem des del profund dolor que significa haver participat activament en la mobilització sobiranista. Hem de demanar l’amnistia per aquells que són a la presó a l’exili de manera injusta, i hem d’aconseguir un referèndum que ens permeti un reconeixement internacional. Si no som capaços d’assolir això, estarem creant falses expectatives a la gent.
Heu estat molt crítics amb el govern actual, però en formàveu part fins fa ben poc temps. No us en sentiu responsables, també?
A l’Àngels Chacón, per defensar els seus ideals, la van fer fora del govern. Però quan els preguntaves si ho havia fet bé, et deien que sí. Doncs per què la van expulsar? Si preguntes a representants de patronals o sindicats, valoren com a molt positiva la seva gestió a la conselleria. Què ha passat? Doncs que l’Àngels era molt bel·ligerant dins del govern, portes endins, per exemple defensant un increment en el pressupost del seu departament, Empresa i Coneixement. Només el 0,5% de tot l’enorme pressupost de la Generalitat. Estem parlant d’Empresa, Consum, Turisme, Universitats, Energia… Vostè creu lògic que àrees tant importants només tinguin un 0,5% del pressupost del govern? Doncs no li concedien cap increment. Què vol que li digui, doncs sí, la gestió del govern no ens agrada, per exemple la de les residències durant la pandèmia. S’entén durant la primera fase, però després ha estat lamentable. Ha passat gairebé un any i ens trobem amb què els rastrejadors no funcionen, que les vacunes tarden, i que d’altres llocs s’espavilen més. Miri el què ha passat amb els autònoms. Aquí sembla ben bé que depenem més que mai del govern espanyol. Volíem ser els millors d’Europa, i ja no som ni els millors d’Espanya. Alguna cosa no s’ha fet bé. Som l’altaveu del que ens diu el ciutadà, i ell no s’equivoca mai. Hi ha un gran descontentament de la ciutadania.
Marc Castells sobre la polèmica dels espais electorals entre Junts i el PDeCAT
La gent s’ha fet un fart de demanar unitat a l’independentisme, i ara hi ha més partits que mai. Hi ha possibilitats de refer ponts, sobretot entre PDeCAT i JuntsxCAT. L’exemple de l’enrenou que hi ha hagut als espais electorals a Igualada és una casualitat?
La unitat per l’independentisme és clau. No hem de deixar-hi de treballar. Ara bé, en aquests moments, quan es tracta de triar entre independència o model de país, nosaltres volem les dues coses. El que no pot ser és que anem per la independència, però amb el model de país dels antisistemes. No hi estem d’acord. Volem mantenir la nostra coherència. Miri, jo no m’he mogut d’on era. Hi ha qui ha marxat cap a una altra banda, altres cap a una altra banda… però els del PDeCAT ens hem quedat on érem, defensant el que sempre defensàvem, i sense renunciar a un llegat, el de Convergència i Unió, que ha creat durant 40 anys les estructures d’Estat que han fet fort aquest país: Mossos, TV3, Catalunya Ràdio, Llei de Normalització Lingüística, el sistema educatiu català… tota aquesta riquesa ara alguns diuen que no en volen saber res, i per a nosaltres això és molt feridor. Respecte el que ha passat a Igualada, quan negociàvem amb Jordi Sánchez, secretari general de JxCat, ell sempre ens va dir que renunciaven als drets electorals. Ara resulta que sí que els volen. A Igualada hi ha 8.000 fanals, lliures per a tothom per a posar-hi cartells electorals.. Tot això era soroll electoralista, que fomenta la divisió.
Veig que recupereu el pacte fiscal, que ja va demanar el president Mas fa deu anys. Aquesta seria una condició sine qua non amb el govern d’Espanya?
Mentre no aconseguim la unitat per assolir la independència, hem de buscar fórmules per a que els impostos que paguen els catalans puguin retornar a Catalunya. Euskadi és un bon exemple de com aconseguir ser menys depenent que mai de l’estat espanyol. És un model a seguir, és clar. Ser forts i rellevants per poder negociar a Madrid i assolir més recursos. Miri, aquest any s’han aconseguit 200.000€ dels pressupostos de l’estat per al 4D Health d’Igualada. El “No a tot” seria un error molt greu.
Quines accions caldrien entomar de seguida?
Recuperar el prestigi de les institucions, en especial de la Generalitat. Després, aconseguir la rebaixar de les impostos que abans li deia, que ataquen les classes mitjanes d’aquest país. Els rics ja no paguen, perquè tenen altres camins per aconseguir-ho. És important millorar el sistema sanitari i educatiu. Si som decisius, a la comarca també volem aconseguir inversions per fer un salt endavant. Les infraestructures són molt importants, amb el desdoblament de la C-15 fins a Vilafranca, l’acabament de la Ronda Sud, finalitzar la portada d’aigua de la Llosa del Cavall, i una comissaria dels Mossos a l’Alta Anoia i Anoia Sud. A Igualada, la futura aposta que reivindicarem és el trasllat de l’ambulatori CAP Anoia, el del Passeig Verdaguer, cap al nou Campus de Salut de l’antic hospital, de manera que pugui donar molt més servei, amb una millora de la qualitat assistencial.
