24.8 C
Igualada
Divendres, juny 18, 2021

Domingo Sanz: “Les eleccions del 14-F son les més vulnerables que recordo”

Domingo Sanz és llicenciat en Ciències Polítiques i un estudiós dels processos electorals. Escriu de manera regular articles i opina en diferents mitjans de comunicació com el diari Canal4 De les Illes Balears. El portal que agrupa les notícies dels mitjans associats a la Premsa Comarcal, Catalunya News, li ha fet una entrevista de la qual en reproduïm diversos fragments a continuació.

Quins canvis substancials s’han produït entorn de les eleccions del 14 F a Catalunya?
Amb tot el que ha succeït fins al moment, qualificaria les de l’14F com les eleccions més vulnerables que recordo, i no només de Catalunya. També ho van ser les de 2017, celebrades sota el 155, però aquest 2021 s’està arribant molt més lluny.

Es va començar per inhabilitar qui tenia dret a convocar-les, ja que si es tractava de seguir castigant l’independentisme podrien haver posat una multa i, en aquest cas, el més probable és que la sentència no hagués acabat a Europa, que és el que passarà amb aquesta.

Es va seguir, des de La Moncloa, digitant a Illa per seduir els electors que són més vulnerables a la publicitat subliminal, ja que l’exministre porta gairebé un any d’avantatge a la resta de candidats en aparèixer cada dia en portades i pantalles per una bona causa, encara que la seva gestió estigui molt lluny d’haver triomfat.

Finalment, s’acaba recorrent de nou als tribunals per aconseguir que anul·lin un ajornament electoral que, a més de rebre el suport dels sanitaris per tal d’evitar que la por al contagi es convertís en el protagonista del 14F, va comptar també amb el vot a favor del 87% del poder parlamentari que ha de renovar-se. El 13% restant pertany al partit d’Illa.

Davant de tant setge, va concloure que si els partits independentistes no han demanat la presència d’observadors internacionals per a aquest procés electoral és perquè senten de prop i fort el suport del seu electorat. Espero que, si guanyen, ningú s’atreveixi a impugnar els resultats, ja que no em cap el menor dubte que sempre apareixerà algun jutge que, per tal de desestabilitzar l’ordre de la unitat d’Espanya, admeti a tràmit qualsevol demanda i imposi mesures cautelars.

A qui afecta més el previsible augment de l’abstenció per la por a la COVID?
En circumstàncies normals, la pandèmia no tindria per què afectar de manera desigual als electorats dels diferents partits, ja que es tracta del factor por i pocs hi ha tan transversals. De fet, la demoscòpia no s’està atrevint a desglossar l’abstenció produïda pel COVID per preferències polítiques dels enquestats, cosa que es podria haver investigat. Jo no he vist aquests sondejos.

Però les circumstàncies a Catalunya no són normals i és justa la preocupació per la desmobilització de l’espanyolisme que Inés Arrimadas va manifestar quan es van convocar les de l’14F. En aquest cas, qualsevol dificultat afegida per anar a donar la batalla, encara que sigui la de les urnes, afectarà en major mesura als electors més passius que a la resta.

Però quan es prenen decisions manifestament injustes ressusciten fins als morts, i la sentència dictada per mantenir la data de l’14F s’ha tornat de manera tan evident en contra de el propi tribunal, que fins ha permès que aflori una mostra valuosa de l’electorat per avaluar, sense necessitat de fer enquestes, els efectes de la COVID sobre l’abstenció.

En canvi, si analitzem els resultats d’altres urnes convocades també en pandèmia, però sense jutges pel mig, comprovarem que els comportaments dels votants al País Basc i Galícia el 2020 van confirmar tant les enquestes com les tendències de les eleccions celebrades el 2019, tot i que l’abstenció va créixer 10 i 15 punts, respectivament, en relació amb les dues autonòmiques anteriors. En aquests casos, la por de virus no distingeix massa de colors polítics.

Té les mateixes garanties de transparència els resultats del vot per correu que els vots presencials?

 Les mateixes garanties impossible doncs, llevat d’excepcions, tot el que es guarda durant diversos dies abans de ser revelat és, per definició, i tornem al títol del principi, més vulnerable que el que només es guarda durant unes poques hores i està sent vigilat cada instant per desenes de mirades desconfiades.

Però, valgui l’oportunisme per celebrar una excepció. Allà segueixen, triomfadores i gràcies a que van estar ben guardades, les urnes que, tant buides com plenes, van patir la major persecució que es recorda de la història de les democràcies i, en canvi, van arribar invioladas fins als col·legis electorals i van aguantar ferms fins als recomptes i la proclamació dels resultats.

Una altra vulnerabilitat d’aquestes eleccions, disculpa que m’allargui, serà el de el cens CERA amb la dificultat afegida del vot pregat. Va haver-hi manipulacions massives de vots CERA procedents d’Argentina amb el cas Mapau a les autonòmiques de les Illes Balears l’any 1999, que van acabar amb la condemna de diversos funcionaris de Govern de Jaume Matas. També vaig detectar alteracions en la informació que Interior oferia dels censos CERA a Castella Lleó per a les eleccions generals de l’20D de 2015, que el citat Ministeri va solucionar amb una nota de premsa “corregint errors” el 7 d’octubre de 2016, és a dir, gairebé deu mesos després de celebrades les eleccions, però sense donar la menor explicació sobre el que havia passat.

Fa dues setmanes, unes quantes persones de Mallorca que estem promovent la reforma de la LOREG, vam dirigir un escrit al Ministeri de Marlaska per comunicar-li noves deficiències que apareixen en la informació electoral que ensenyen a la seva web oficial, i també sol·licitar-li que aquesta gestió sigui transferida a l’INE en la seva totalitat, de manera que Interior, en el futur, s’abstingui de gestionar qualsevol informació dels processos electorals. Entre altres coses, convé aclarir que, així com l’INE és citat en la LOREG per la gestió que realitza dels censos, el Ministeri de l’Interior no apareix en cap dels seus 209 articles, per la qual cosa es tracta d’una més de les imposicions autoritàries dels successius governs de l’estat a la qual, només faltaria, ni PP ni PSOE han renunciat, i tampoc la seva reforma ha estat posada com a condició per recolzar les seves successives investidures quan aquells no han disposat de majoria absoluta al Congrés.

Pensa que estan errant de manera significativa les enquestes més recents sobre els resultats del 14F?

En períodes d’inestabilitat les enquestes solen fallar bastant, i és evident que, per algunes de les causes descrites a del principi, i també per altres, Catalunya està travessant temps convulsos. Recordarem el primer gran fracàs d’una demoscòpia encara en potència, quan ni es va aproximar a la dimensió real de l’enfonsament d’UCD el 1982, les primeres després del cop d’Estat del 23F. Més tard, les eleccions de 2004 després de l’atemptat de l’11-M van venir a demostrar que les maldats comeses pels polítics en temps de xoc són capaços de canviar en menys de tres dies el sentit del vot de milions de persones.

Finalment, les de 2017 a Catalunya també van fer fracassar unes enquestes, ja que no recordo cap que col·loqués a JxCat per davant d’ERC tot i que, en aquest cas, cal reconèixer que la diferència van ser uns pocs milers de vots.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Aquest divendres i dissabte, 29a edició del DesFOLCa’t a Calaf

El DesFOLCa’t, Festival de Música Popular i Tradicional de Calaf i l’Alta Segarra arriba aquest any a la 29a edició. El festival, que se...

Un tornado deixa una persona ferida i diversos desperfectes a La Llacuna i Miralles

La situació meteorològica d'aquest dijous a la tarda va ser força inhabitual, pel que s'està acostumat a l'Anoia. Es va passar d'una estona en...

Un jove de Calaf mor ofegat a la Llosa del Cavall durant una sortida escolar

Un nen de 12 anys ha mort ofegat aquest dijous mentre es banyava al pantà de la Llosa del Cavall, a Sant Llorenç de...

Una fotografia de Pau Corcelles ja presideix el vestíbul de l’Hospital

L’Hospital Universitari d’Igualada acull una proposta artística que ha canviat la fisonomia del vestíbul del centre. Es tracta d’una fotografia de gran format en...

Després de més d’un any, l’Igualada HC torna a tenir junta directiva

Ahir, dimecres 16 de juny de 2021, a les 7 de la tarda va finalitzar el període per presentar candidatures per accedir a la...
Compartir