L’osteoporosi és una malaltia per la qual els ossos es desmineralitzen i perden densitat, cosa que els fa més fràgils i propensos a les fractures. El teixit ossi, com tots els que configuren l’organisme humà es renova de manera constant. En termes generals, l’osteoporosi es produeix quan el teixit ossi nou que produeix l’organisme no és suficient per reemplaçar l’antic, ja sigui perquè s’elimina en excés o perquè la quantitat del nou que es genera és inferior al que hauria de ser.
El calci és un mineral essencial per a la formació dels ossos i per a la seva renovació. A més, necessita la vitamina D per fixar-se a l’os i mantenir-ne la densitat. Si no s’aporta a l’organisme un o els dos nutrients amb les quantitats necessàries, aleshores es pot produir una pèrdua progressiva de massa òssia que porti a l’osteoporosi. De fet, aquesta és una malaltia molt freqüent en la gent gran. Les principals causes en són:
- La menopausa, que comporta la disminució dels nivells d’estrògens, és una de les causes principals de l’osteoporosi entre les dones. És per això que la meitat de les dones més grans de 50 anys tindran alguna fractura al llarg de la seva vida (especialment de canell, maluc o vèrtebres).
- En el cas dels homes passa el mateix amb l’arribada de l’andropausa, que comporta un descens en la producció de testosterona.
- En alguns casos hi ha una predisposició genètica a la pèrdua de massa òssia.
- Malalties que obliguen a una permanència perllongada al llit.
- Trastorns menstruals com l’amenorrea.
- La primesa extrema.
- Alguns medicaments afavoreixen la descalcificació dels ossos.
- L’alcohol i el tabac afavoreixen la desmineralització òssia.
Símptomes de l’osteoporosi
En les etapes inicials, l’osteoporosi no presenta cap tipus de símptomes i és freqüent que el diagnòstic es realitzi en produir-se la fractura d’algun os. De fet, el dolor a qualsevol part de la columna vertebral sol ser referit a fractures vertebrals que es coneixen com a aixafament vertebral i que no requereixen cops o lesions perquè es produeixin. La pèrdua d’alçada o la curvatura de l’esquena cap endavant (cifosi) solen ser signes d’osteoporosi.
Tractament de l’osteoporosi
La densitometria òssia és una prova que permet mesurar la densitat dels ossos i, per tant, determinar si s’ha iniciat el procés de descalcificació de l’os, en quin grau es pot definir la pèrdua de massa òssia com a osteoporosi. En funció d’això, el metge establirà un tractament preventiu, adreçat a evitar la progressió de pèrdua de densitat de massa òssia:
- Canvis als hàbits de vida, amb una dieta rica en calci i vitamina D i la pràctica d’exercici físic (el tipus d’exercici dependrà del grau de fragilitat dels ossos).
- Suplements nutricionals de calci i vitamina D.
- Teràpia hormonal substitutiva quan arriba la menopausa.
Si s’ha produït una fractura o si no s’ha produït, però la densitometria òssia determina un alt grau de pèrdua de densitat de massa òssia, es pot instaurar un tractament específic per a l’osteoporosi, basat en l’ús de bifosfonats.
