Resultats del Partit
CP Voltrega Movento Stern vs Igualada Rigat HC
OK Lliga Masculina
L’Igualada Rigat buscarà diumenge vinent a les Comes (18:00 h) davant l’Alcoi la primera victòria de l’OK Lliga aquesta temporada, després de començar amb dos empats en una setmana, davant el Reus a casa (1-1) i a la sempre difícil pista del Voltregà (3-3), en dos partits molt animats i de bon nivell.
Dimecres, en jornada intersetmanal, els arlequinats van sumar un nou empat, aquesta vegada al pavelló Victorià Oliveras de la Riva, a Sant Hipòlit de Voltregà (3-3). Un bon resultat tenint en compte que els nostres perdien per 2-1 en el descans. I a punt va anar que sumen els tres punts en joc, però no va poder ser.
El Voltregà va sortir davant els seus disposats a fer els primers punts de la temporada, amb una actitud molt competitiva, en alguns punts dura. Una blava a Edu Fernández va propiciar, als 13 minuts, una falta directa que els osonencs van aprofitar molt bé, fent l’1-0 gràcies a Burgaya.
Per sort, l’empat no va tardar gens en arribar, concretament vuit segons. El madrileny Miguel Cañadillas va aconseguir estrenar-se amb els colors de l’IHC a Voltregà rematant una jugada de Tety Vives.
Molt poc després, però els blanc-i-blaus tornaven a marcar, aquesta vegada gràcies a Humbert, amb un xut des de la frontal de l’àrea. Aquest resultat es va mantenir fins a la mitja part, no sense pas ocasions per a tots dos equips per a moure el lluminós.
A la represa, es va repetir l’actitud dels osonencs, disposats a tot amb l’objectiu de guanyar el partit. El domini va ser total en el primer tram d’aquesta segona part, i certament l’Igualada hi hagués pogut fer alguna cosa més. No va tardar gaire Àlex Rodríguez va fer el 3-1, aprofitant un rebuig de Guillem Torrents que complicava molt les coses als igualadins.
Va costar, i molt, però mica en mica l’IHC va anar fent-se amb el partit, amb un control que el Voltregà va lliurar no sense molt d’esforç per als arlequinats. Llàstima que fos tant tard. Joel Roma signava el 3-2 amb temps encara per intentar-ho tot, agafant una bola penjada a l’aire.
Els següents van ser uns minuts de certa tensió a la pista, de nervis dels locals, que veien -i amb raó- que se’ls podia escapar la victòria. L’Igualada pensava més, movia més i creava més. El Voltregà, una mica desinflat, ho veia venir. L’empat final, però, va tardar molt a venir. Marc Rouzé el va assolir a 3’36” de la conclusió, en una jugada des de la part posterior de la porteria de Miquel Estrada. El gol feia justícia al que s’havia vist a la pista durant tot el partit, si bé aquestes coses, la veritat, són prescindibles si tens ocasió de desnivellar-les, i l’Igualada en va tenir en els instants finals, però sense sort. Repartiment de punts i a esperar, tots dos, una altra oportunitat per a assolir la primera victòria.