L’Igualada Rigat s’ha classificat per als quarts de final de l’Europe Cup després de derrotar el Grosetto italià (4-2) en un partit èpic i agònic que s’ha resolt en una llarguíssima tanda de penaltis, gràcies a un gol de Tety Vives. L’IHC jugarà per un lloc a la final four davant el Valdagno, també italià.
Als sis minuts, Nil Cervera desaprofitava un penalti ben assenyalat que hagués fet ja justícia al què es veia en els primers minuts sobre la pista, amb un Igualada molt superior al seu rival. Instants després, tampoc Aleix Marimón podia, també en pena màxima, avançar als arlequinats. Dues ocasions clares sense resultat, quelcom que en moltes ocasions s’acaba pagant car.
A la tercera va anar la vençuda. Gerard Riba va ser letal en el llençament d’una falta directa, als 9 minuts de joc, controlant la bola i driblant al porter Adrià Català (l’únic català de l’equip italià). El gol va ser aigua de maig per als de Marc Muntané, perquè quedava un món per davant, l’equip dominava i jugava bé, creant ocasions, i l’eliminatòria quedava empatada.
El Grosetto va crear poc perill en el primer temps, amb una solitària acció de Paghi als 17 minuts, un xut que va refusar de forma espectacular Guillem Torrents i que després va fregar el pal de la porteria. En el darrer tram del primer temps, en ple domini igualadí, Gerard Riba va gaudir de dues ocasions consecutives, una d’elles una falta directa que, en aquesta ocasió, no va tenir l’èxit de l’anterior. Tampoc Uri Llenas, amb una altra falta directa a dos minuts i mig del descans. Els igualadins tampoc van aprofitar dues superioritats motivades per les targetes blaves dels italians, més dedicats a defensar-se que cap altra cosa. Massa perdonar.
Un xut al pal de Mario Rodríguez poc després de començar el segon temps ja va servir per avisar que calia treballar molt per passar a quarts de final. Torrents aturava als sis minuts de la represa una directa a Pablo Saavedra, i per dues vegades, perquè el portugués Rui Torres va manar repetir-la. Gaston de Oro enviava una altra bola al pal, en els millors minuts dels italians en el que portàvem de partit.
El Grosetto havia canviat com un mitjó i, en una altra falta directa, per la desena de l’IHC, Max Thiel feia l’empat. Sort que l’alegria els va durar poc, perquè en la desena falta d’ells, el jove Biel Llanes va sortir a la pista a donar-nos una classe de com es llença una directa. El gol tornava a empatar l’eliminatòria de vuitens, però el partit estava boig. Aquest tram de partit va ser un anar i venir, amb un golàs de l’argentí Mario Rodríguez i una resposta, quasi immediata, de Marc Rouzé, en una gran jugada.
Amb 3-2 en el marcador -el mateix resultat que a l’anada- i tot per resoldre, es va entrar en els deu darrers minuts. Les oportunitats van continuar en les dues bandes de la pista, però hi havia més tensió, molts nervis i el partit va anar a la pròrroga. Biel Llanes va tenir també aquí, en la primera part, una ocasió en falta directa, però sense sort aquesta vegada. A tres minuts de la conclusió, tots dos equips eren a una falta de la quinzena, conscients que una directa podria ser la clau del partit. Rodríguez va enviar una bola al pal, que hagués sentenciat l’eliminatòria, però el partit va arribar a la loteria dels penals. En l’onzé llençament d’una tanda agònica, Tety Vives la posava dins i posava punt i final a un partit impressionant.
Igualada Rigat, 4 (1+2+0+1): Guillem Torrents, Marc Rouzé (1), Uri Llenas, Tety Vives (1) i Marc Carol. També Nil Cervera, Mabe Marimón, Gerard Riba (1) i Biel Llanes (1).
Edlifox Grosetto, 2 (0+2+0+0): Adrià Català, Pablo Saavedra, Mario Rodríguez (1), Gastón de Oro i Alessandro Franchi. També Alex Thiel (1), Stefano Paghi i Serse Cabella.
Àrbitres: Rui Torres i Carlos Correira (Portugal). Blava a Stefano Paghi, Pablo Saavedra, Mario Rodríguez, Gaston de Oro, Nil Cervera.
Gols: 1-0, Gerard Riba (9’ FD). 1-1, Max Thiel (32’ FD). 2-1, Biel Llanes (34’ FD). 2-2, Mario Rodríguez (36’). 3-2, Marc Rouzé (36’). Penals: 4-2, Tety Vives.
