Alguna vegada has preguntat a algú com es sent? Segur que sí. I què t’ha contestat? Bé o malament… Amb aquesta resposta ens deixa clar en la polaritat, extrem o dualitat que viu la persona. És un tant curiós com una gran part de la població no sap expressar les seves emocions, detectar-les i posar-li nom. La manca de vocabulari emocional ens incapacita per expressar de forma assertiva el què ens passa interiorment. A la vegada, entrem en situacions de segrest emocional i la conseqüència és del tot conflictiva.
De forma regular, rebo a la consulta persones amb característiques d’aquest tipus. La sorpresa és que els costa detectar el què senten i posar-li nom. Doncs el primer que fem és facilitar i formar a aquesta persona a que ampliï el llenguatge emocional i les formes de comunicar-ho als altres sense que generi conflicte. Aquest paradigma, els obre noves perspectives de socialització, de comunicació afectiva, empatia, alliberació i sobretot, salut. Com bé sabem, les emocions reprimides poden implosionar a dins, de forma que afecten diferents òrgans vitals i la conseqüència ja la sabem: malalties vàries.
No podem obviar de cap manera que sentim coses i aquestes coses son emocions. Poden ser precedides per pensaments, sensacions, inputs externs o interns. El cas és que cada emoció ens dóna una informació i aquestes poden ser primàries o secundàries. Conèixer el què ens vol dir cada emoció, també ens dóna una oportunitat per posar-nos en marxa. De fet, el terme emoció, etimològicament, vol dir “posar-nos en acció”. Ve del llatí emotio, emotionis i del verb emovere. Significa retirar, desallotjar d’un lloc i fer moure. Així doncs, sempre ens està donant una informació per dur a terme alguna acció i sortir d’on estem. Ja sigui la ràbia, la tristesa, el fàstic, la por, l’alegria o la sorpresa, com a emocions primàries, segons alguns autors, tenen la seva característica neurològica i fisiològica pròpia.
Ensenyar als nostres infants aquest llenguatge és vital per a una societat més saludable. Primer els adults hem de posar èmfasi en aprendre i integrar l’expressió afectiva com a mètode de connexió amb els altres i sobretot amb nosaltres mateixos. Per exemple: a les escoles, a casa o a qualsevol entorn d’ensenyament en comptes de castigar o limitar els sentiments, fer bulling, menysprear o qualsevol altre acció negativa, si poguéssim donar espai i no des de la debilitat, sinó des de la vulnerabilitat com a fortalesa, llavors les coses serien diferents. No és el mateix cridar a algú per una cosa que ens han dit o fet, que explicar-li assertivament que el seu comportament ens ha afectat de tal forma i que valori no tornar-ho a fer. A la vegada, ens ajuda a gestionar els segrestos emocionals, allò que passa quan explotem i ens convertim en una “gasosa” quan es remou i obrim el tap. Hi ha persones que després d’experimentar un segrest d’aquest tipus, perd la memòria; és a dir: no recorda què ha passat. Imagina als extrems que pot arribar i que arriba.
La salut comença per la prevenció, l’auto-observació i l’acció dirigida. Tot des de la consciència. Hi ha molts mètodes per a l’alliberació emocional: fer exercici, escriure, fer respiracions, picar coixins, etc. També mètodes per a la prevenció: activar el llenguatge positiu, caçar boicots mentals, pensaments destructius, expressió assertiva, alimentació conscient, identificació de les emocions, etc. En definitiva, la salut també depèn de la responsabilitat d’un/a mateix/a.
Et convido a posar fil a l’agulla, fer aquesta tasca conscient i posar la llavor per una millor societat. Delegar en els altres a vegades pot portar frustració (emoció secundària de la ràbia), ja que esperem alguna cosa que mai arriba. Així doncs, podem posar el focus en el que sí podem fer nosaltres.
La no acció també és una elecció. La comoditat o la mandra per anar més enllà ens deixa al mateix metre quadrat i ens allunya de la millora personal i social. Contràriament, la pro-activitat, la formació i l’acció ens apropa a l’excel·lència, la qual ens impulsa cap a un objectiu transpersonal (vol dir més enllà de la persona), que afecta positivament al NOSALTRES. Posar el nostre granet de sorra no només suma, sinó que multiplica.
