Montserrat Argelich
És evident que avui dia estem en una societat híper connectada, estem exposats a un bombardeig d’informació constant, contínues interrupcions a la feina, distraccions en cada connexió a les xarxes socials, contacte constant a través de missatges…, tot això provoca sobrecàrrega cognitiva, i esgota el cervell. No cal dir que per les persones altament sensibles la sobrecàrrega és molt superior.
Descansar i desconnectar és ja en molts casos una prescripció mèdica, encara que en el nostre país encara massa informal, ja que moltes vegades s’amaga sota el format tradicional de la baixa mèdica. Caldria reconèixer que sovint és una opció amb èxit temporal, donat que en la majoria dels casos, en la re-incorporació laboral, no ha canviat gairebé res, o millor dit, en el retorn no s’han planificat canvis que permetin prevenir una nova baixa per estrès, només potser per aquells més aplicats hi ha la intenció d’aplicar aquella famosa regla d’or de tots els cursos de productivitat: “prioritzar les tasques en funció de la importància i la urgència”, estratègia que està molt bé però que queda curta…
Ja fa temps us vaig parlar dels beneficis de la meditació i de que la ment pot dominar el nostre cos i recentment de la meditació en moviment exposada en el llibre del monge budista, Keisuke Matsumoto. Avui vaig una mica més lluny. En primer lloc, vull explicar-vos el perquè meditar, “no fer res” direu alguns sentint que perdeu el temps, regenera el nostre cervell, per tant, afavoreix el nostre benestar. I en segon lloc, quines eines utilitzen altres països per afavorir el benestar i la recuperació de les persones amb estrès o fins i tot amb certes patologies neurològiques.
En primer lloc doncs, per què necessitem espais de silenci i descans per regenerar el nostre cervell?
En Marcus Raichle, investigador i professor de neurobiologia i psicologia a la universitat de Washington en St. Louis (Missouri), demostrà que un cervell en repòs consumeix tanta energia com a ple rendiment, i a aquesta activitat cerebral en repòs l’anomenà “energia fosca”, una expressió que remet a l’energia invisible que representa la massa de la major part de l’univers i que també fa entendre que es tracta d’un aspecte de la realitat al qual la ciència mèdica convencional no troba explicació (els lectors habituals entendreu que aquesta energia està relacionada amb els cossos energètics i entenem les funcions que té). A banda, fins i tot quan el cervell té una activitat, Marcus Raichle observà com una part important de l’energia, entre un 60 i 80%, es reparteix en circuits sense cap relació amb esdeveniments o estímuls externs, i amb funcions poc clares, però està clar que necessàries.
Per tant, hem d’entendre que no podem esprémer gaire el nostre cervell, no podem forçar a canviar aquests percentatges fent més i més coses externes simultàniament, i si ho fem, si anem a màxim rendiment la major part del temps, hem d’incloure a la nostra rutina espais de descans per compensar-ho. Si no ho fem, passa allò de què el cervell es “bloqueja” i per exemple ens quedem en blanc davant d’un examen.
Hem d’adonar-nos, tant els professionals com la ciutadania, que les coses han de canviar, i a Catalunya no estem tan lluny d’on hem d’arribar. Segurament ara no és el moment per fer grans avenços, però si d’anar estudiant el camí correcte. I ara us explico la segona part.
Si ens fixem en països com Escòcia i Noruega veiem que, en molts casos, en lloc de receptar pastilles o la baixa mèdica, recepten als seus pacients viatges i estades a la naturalesa. Sí! Així és, els metges a Escòcia estan autoritzats per receptar viatges a entorns naturals. En el cas de Noruega, dos hospitals han construït cabanes a l’aire lliure, per fer retirs.
A Catalunya, pioners a Espanya, hi tenim ja 7 boscos preservats per l’ Associació Selvans, que impulsa el projecte Boscos Saludables i Itineraris Terapèutics, per fer banys de bosc. L’associació explica que el “bany de bosc” consisteix en una estànça tranquil·la i accessible a tothom en un bosc amb funcionalitat terapèutica, majoritàriament mitjançant guiatge i en grups reduïts (màx. 15 persones). Els beneficis en la salut i el benestar es potencien, entre d’altres, gràcies a l’aerobiologia forestal, caminar lent, el silenci, la relaxació, la respiració conscient, la contemplació, i una (re) connexió amb l’entorn natural d’alta qualitat a través de tots els nostres sentits.
El bany de bosc prové del Japó, on és habitual fer passejades pels boscos de mínim 90 min/dia.
El doctor Qing Li fou qui realitzà els estudis que demostren l’augment d’activitat del sistema immune, així com altres beneficis que us explicava en un article de l’any passat.
A Catalunya hi ha alguns convenis de col·laboració entre propietaris, ajuntaments i consorcis, de moment en projectes pilot, però també tenim una extensa xarxa de parcs naturals de Catalunya on l’accés és lliure.
