Vaig néixer a Madrid, el 1974. He estudiat per administrativa a l’Institut Villablanca.
Fa 20 anys vaig venir a viure a Catalunya, seguint el meu cor, on m’he establert i he tingut dos fills: l’Erik, de 16 anys i l’Aram de 13. Sempre he estat una persona que, d’una manera o altra, he acabat assolint els reptes personals que em proposava, i aquesta associació n’és una prova.
Què és el TEA (Trastorn de l’Espectre Autista)? Com es detecta? Se sap per què apareix? És hereditari?
El TEA (Trastorn de l’Espectre Autista) és una discapacitat del desenvolupament neuronal que pot crear problemes socials, de conducta, de comunicació…
El diagnòstic pot ser difícil de fer, ja que no hi ha proves mèdiques com una anàlisi de sang, per exemple. Els metges observen el comportament i el desenvolupament dels nens. És en la família on s’evidencien els primers indicis que alguna cosa no funciona com hauria d’anar. En el nostre cas personal, no socialitzava amb els altres nens al parc, no deixava que l’abracessin ni que el toquessin… I empitjora segons passen els anys… No se sap per què apareixen, però sí que els gens hi influeixen.
Per què vols crear una associació de TEA?
Perquè aquí a l’Anoia no n’hi ha. Les famílies s’han de desplaçar lluny per ser ben atesos. Aniria bé que les institucions s’impliquessin més… Quan et donen un diagnòstic sobre el teu fill, sigui de l’índole que sigui, en el nostre cas de TEA, un cop superes el xoc emocional que moltes famílies pateixen i vols posar tot el que està en les teves mans per ajudar, et trobes amb moltes barreres. Amb prou feines disposem de personal mèdic preparat per tractar i conduir a aquesta persona, aquestes carències també existeixen en l’àmbit educatiu (tot i que ens anem trobant cada cop amb més persones amb empatia i preparació per afrontar el tema) i, per suposat, el suport emocional i psicològic que necessitem les famílies. Et trobes sol, sense saber a qui explicar les teves penes que pugui entendre realment pel que estàs passant i et pugui aconsellar.
Un dia vaig voler canviar tota aquesta situació i vaig començar a investigar, a preguntar, a trobar-me amb diferents persones en diferents àmbits per saber quins passos havia de seguir per crear una associació d’aquesta índole.
He necessitat molt temps per aconseguir aquesta informació. Al llarg d’aquests anys (perquè no ho he fet en dos dies, com se sol dir), he conegut moltes famílies que, en el seu moment, van passar per històries molt similars a la meva. Professionals que m’han aconsellat com el centre Decroly i el Dr. Lluís Villar, avui dia, em donen suport i en els que em recolzo sempre que els necessito. Quan vaig descobrir que ja no estava sola, que hi havia molta gent disposada a donar un cop de mà i avançar, en aquell moment, vaig decidir que si podia ajudar a més famílies tal com havien fet amb mi, intentaria evitar, en la mesura de les meves possibilitats, que se sentissin com em vaig sentir jo.
Qui sou els que esteu organitzant l’associació?
A partir de la xerrada que es va organitzar el 17 d’octubre amb l’ajuda de l’ajuntament de Montbui, actualment tenim un grup de 34 famílies. Dins del grup també tenim diverses persones que treballen, d’una manera o altra amb nens i que s’estan formant en el camp de l’educació. A més a més d’una sèrie de professionals que ens estan donant suport i aporten el seu granet d’arena perquè tot segueixi endavant.
Què s’ha de fer per formar-ne part?
Òbviament, en aquesta mena d’associacions, que tinguis algun familiar amb trastorn o bé, que vulguis donar suport a la iniciativa des d’altres àmbits (cultural, mèdic…).
Aprofitem aquesta entrevista per dir que avui divendres 15 de novembre hi ha convocada la primera reunió de grup per a l’Associació TEA Anoia. D’entrada són 34 famílies les que en formen part, però s’hi pot afegir qui vulgui. El lloc de la trobada és a la Vinícola de Montbui (al costat de l’ajuntament). Per qualsevol consulta podeu adreçar-vos al mail: teanoia@hotmail.com
