Després d’una entrevista a Ràdio Igualada de la mà de la UEA, parlàvem de la mal anomenada “depressió post-vacacional” i com pal·liar-la. Vam donar una sèrie de tips, no tan sols per a les persones treballadores, sinó també ens posàvem en el supòsit de com hauria de ser una empresa saludable.
Si entrem en l’imaginari col·lectiu jo l’imagino així:
1. El Jo, l’individu que inverteix el seu temps a l’empresa, tingui el rol que tingui. Perquè obtingui un equilibri basat en l’autoconeixement, és a dir, que s’auto-observi i prengui consciencia de com i què ha de fer per a evolucionar cap a una millor versió de sí mateix/a. Com a símil posem a una figura geomètrica, com és el triangle equilàter. Els tres costats iguals/equilibrats són: el físic, el mental, l’emocional i la part interior que és la part espiritual.
El desenvolupament del JO passa per la dedicació d’aquest triangle i posar atenció en el llenguatge, els pensaments, les creences, els valors, les emocions, l’autoregulació, l’automotivació, gestionar-se les emocions amb una nutrició emocional acord amb la persona. També la part física, practicant esport, desconnectant del la feina, descansant les hores pertinents i connectant amb els ritmes circadians; i a l’hora, tenir una alimentació sana.
La part espiritual seria el resultat del procés de les altres parts del triangle, aportant una millora en l’auto concepte i l’autoestima de l’individu. Per començar aquesta seria la part que pot aportar la persona (el JO) a l’organització. De fet ho podríem englobar com salut conscient, que incorpora tots els camps i nivells d’una persona. Una persona conscient és aquella que està equilibrada, amb valors i amb vocació de servei.
2. El nosaltres, qui som com a comunitat dins l’empresa. Un fet que comporta desenvolupar la intel·ligència del grup, no la individual. Aquí hi entra el lideratge conscient. Que, és aquell que serveix, facilita, forma, comunica de forma assertiva i afectiva. Té valors, lidera i crea líders, inspira i acompanya. Veu a les persones en el seu 360º.
Com ja hem imaginat en la part del JO, veiem que una bona persona pot liderar a altres. Un lideratge conscient està treballat, ha fet una transformació personal i ha polit el seu diamant. No seria veritat liderar sense un autolideratge real. Un “nosaltres” que actua des de l’amor sempre recollirà el sembrat. Des de la por només redueix a les persones a simples números. L’amor multiplica, la por divideix.
3. L’empresa. La visió d’una empresa saludable és aquella que té un propòsit elevat. El per què fa el que fa? Doncs per aportar alguna cosa que ajudi a la societat a evolucionar. I, com ho fa? Ja que té un impacte a la societat i a l’entorn (ecologia). Si l’objectiu son els diners, mai estarà alineada amb un propòsit elevat. Després saber quina es la seva visió i la seva missió, entrem a la cultura de l’organització. Com es comunica internament i externament, quina és la seva relació amb els col·laboradors, clients, els proveïdors i sobretot amb els seus ambaixadors: els treballadors. Abans, al segle XIX, l’important era l’empresa. Ara, l’important son les persones que fan que l’empresa funcioni. És com fer un retorn, un reconeixement als personatges involucrats. Abans tots miraven cap a dins, ara és l’empresa que ha de mirar cap a fora.
Quan hi ha un propòsit i una missió clares, les persones s’impliquen molt més perquè comparteixen els valors, hi formen part. Així doncs, els diners son importants, però no el que més. Ja que hi ha d’altres ingredients que sumen al total. Aquesta idea no és nova, tot i així s’està posant de manifest amb les noves generacions.
Amb aquest alineament, hi ha persones involucrades amb el propòsit. Baixen les rotacions, es manté el talent i es redueixen les baixes. Un entorn saludable condueix cap el benestar.
Després de tant imaginar, em pregunto: I tu com t’imagines una empresa saludable?
