Si la violència ja és una xacra a erradicar, l’assassinat és un delicte infame, car lleva la vida a una altra persona, privant-li del seu dret més essencial. Però es converteix en un acte execrable quan a qui es mata és la parella amb qui es conviu i amb qui s’ha construït la llar familiar.
“Ja n’hi ha prou!” es diu una vegada i una altra volent evitar la repetició de casos. A les escoles s’hi treballa per aconseguir-ho i la societat ha anat fent passos per avergonyir a aquells que es valen de la força i de la seva posició de poder o de gènere. Però lamentablement es continuen produint nous episodis. I en algun cas, com ha passat ara a Vilanova del Camí, amb conseqüències fatals. Avui estem de dol col·lectiu, perquè s’ha produït un nou crim a casa nostra. També tenim un pas endavant en l’esclariment de l’horrible violació d’una noia a Igualada, amb la detenció d’un sospitós. La justícia esbrinarà el com i el perquè ha passat i imposarà les penes que les lleis determinen, però segueix el neguit perquè no hi ha cap garantia que s’evitaran els patiments a aquells que volen posar fi a una vida en comú, o destrossar-li la vida per sempre a una innocent.
La foscor dels pensaments humans es repeteixen al llarg de la història i també les acusacions i, a voltes, els intents de justificar el que és injustificable. No ens acabem de desempallegar de la bèstia primigènia i la civilització massa sovint només es queda amb les paraules de rebuig i les manifestacions. El combat per aconseguir una societat harmònica, ha de ser constant. No ens hem de deturar només en la repulsa de les tristes conseqüències, sinó que s’ha d’aprofundir en les causes. No n’hi ha prou amb el càstig d’aquells que transgredeixen les normes de convivència, sinó que s’ha d’aconseguir que aquesta sigui pacífica i enriquidora i s’ha de construir damunt de bases socials consistents.
Tothom té dret a viure en pau. A poder treballar en la millora individual, recolzant-se en una societat que l’ajuda en les diferents etapes de creixement personal. Perquè només així la comunitat té sentit i es fa forta i cohesionada. Cal avançar en l’eliminació de fets i circumstàncies que alienen, limiten i s’imposen per força. En el decurs de la vida hi ha molts entrebancs dolorosos i impossibles d’evitar, però són inadmissibles aquells que són provocats intencionadament pels que ens envolten.
