El que vam veure dimecres és una prova més de la repressió que, sense cap mena d’escrúpol, mantenen certes instàncies de l’Estat damunt de tot allò que representa una ideologia contrària al de l’Espanya unida. Aquells que defensen, lliurement i sense violència, el dret a l’autodeterminació, i poden fer-ho amb un altaveu prou potent com per influir en la societat, acaben veient com algú els espera de bon matí per detenir-los i emportar-se’ls, no sense abans remenar la intimitat de casa seva. Prou!
Fa temps, massa, que “la qüestió catalana” és un problema polític irresolt per un Estat espanyol totalment sord a les demandes democràtiques del poble català, expressades durant més de deu anys de forma pacífica als carrers i les urnes. L’autodeterminació és un dret que ha trobat la seva resolució en altres països com Canadà i el Regne Unit; l’estat espanyol, però, segueix negant la realitat nacional de Catalunya i situant el debat sobre l’autodeterminació fora de la política.
Els grinyola la veu independentista, i actuen, amb escenaris dignes dels millors llibres de Kafka, que provoquen la riota de la diplomàcia internacional, sense cap impunitat. El “A por ellos” és ben viu.
Cal denunciar des de tots els àmbits la negativa de l’Estat espanyol a reconèixer el dret inalienable del poble català a autodeterminar-se, de la mateixa manera que cal denunciar que fins ara l’única resposta que s’hagi pogut donar hagi sigut la repressió, amb la condemna de més de 100 anys pels líders polítics i socials catalans, i, el passat dimecres, un nou episodi a casa nostra, amb gent que coneixem i estimem, amb una actuació que té molta foscor des de la pròpia instància judicial. Un càstig més a l’independentisme, un escarment més als que no pensen com ells.
S’escuden en la por. Fan d’ella la seva millor cadena per lligar-nos, per esmorteir-nos, per agenollar-nos… No se’n sortiran.
Mai.
