Aquests dies fa molta calor, inusual completament per un mes de maig. Per al cap de setmana que tenim al damunt es preveuen temperatures que s’acostaran als 40 graus. A tot això cal afegir una persistent sequera general que fa temps que arrosseguem, per bé que les pluges de l’inici de la primavera van alleugerir-la una mica. No en va les autoritats ja han tornat a penjar el cartell d’Alerta a l’aqüífer Carme-Capellades i no es descarta, de continuar la situació, que s’apliquin mesures dràstiques les properes setmanes. Si no plou, malament. És evident que estem vivint -patint, millor dit- un canvi climàtic.
Ara sabem que un estudi oficial de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), un organisme depenent de la Generalitat, no deixa gaires dubtes sobre l’impacte del canvi climàtic a Igualada i la Conca d’Òdena. El treball, que es fa cada sis anys per preveure possibles inundacions a totes les conques hidrogràfiques del país i les viles costaneres, inclou un annex sobre la probabilitat d’inundacions com a conseqüència del canvi climàtic, i, certament, les àrees més poblades del país es trobaran sota l’amenaça d’un perill molt accentuat en el proper segle, fins i tot en els escenaris de menys risc. També Igualada i la Conca d’Òdena.
Més que buscar-ne les causes, cal a tota costa buscar-ne les solucions. Girar l’esquena a un problema evident per desídia, especulació, mandra o interessos particulars quan la conseqüència és tan perillosa per a tots, és gairebé com ser còmplice d’una desgràcia que no té camí enrere. Cal fer un esforç per ser més amables amb el medi ambient, confiar en les energies renovables abans que un altre ho faci per nosaltres a un preu caríssim, i evitar caure una i altra vegada en els mateixos costums que ens han portat on som. Fem tots que puguem en funció de les nostres possibilitats.
El canvi climàtic no és una invenció. És real.
