S’ha dit en moltes ocasions que aquesta comarca té un greu problema amb l’economia i el seu pes industrial a tot el país. Aquesta setmana, coneixem a La Veu les últimes dades publicades per la Cambra de Comerç l’entorn de la microeconomia de l’Anoia i en podem extreure dues conclusions molt clares.
Per una banda, continuen creixent el nombre de llocs de treball, i al mateix temps, les afiliacions tant a la Seguretat Social com en els autònoms i una evolució a l’alça de l’ocupació. L’atur ha arribat a xifres mínimes històriques, que no es veien des d’abans de la crisi derivada de l’explosió de la bombolla immobiliària el 2008. És a dir, avui és molt més fàcil trobar feina que fa uns anys, i això redunda en una major seguretat de les famílies. Existeix també un punt sorprenent, i és que l’augment de llocs de treball ocupats per estrangers és gairebé deu vegades més alt que els dels nacionals. No precisament llocs de treball especialitzats…
Això no obstant, s’observa una tendència preocupant que, en lloc de disminuir, continua augmentant: cada vegada més anoiencs han d’agafar el cotxe o el transport públic cada dia per treballar fora de l’Anoia. Ja són gairebé 17.000 persones les que han entrat en aquesta dinàmica, molt perillosa per a la comarca. Un extrem que apunta en dues direccions: la necessitat imperiosa de dotar-nos de més i millors transports públics i infraestructures. No és un caprici, sinó una necessitat que evidencien les dades que tenim.
Per altra banda, cal que les administracions actuïn més i millor per no perdre més el tren de l’economia i, especialment, de la indústria. El camí no són empreses logístiques enormes que donen feina a cinc persones, sinó una aposta decidida -i real- pel talent, la formació i els llocs de treball especialitzats. Només així els territoris se’n surten. De retruc, la inoperància o la incapacitat només ens conduiran a esdevenir -si ja no ho som- una comarca dormitori, que respongui únicament a l’esdevenidor o als capricis de l’àrea metropolitana, sense veu ni vot.
I això no ho volem!
