Barcelona s’està buidant, i les comarques del voltant continuen acollint gent. En resum, es podria dir així. L’any 2015, l’Anoia va tenir un saldo positiu -un any més- migratori, com gairebé totes les comarques de l’entorn de la capital. És a dir, ve més gent de la que marxa. Així ho indiquen les últimes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, que ha donat a conèixer aquesta setmana, corresponents al 2015.
L’any 2015 es van registrar 244.339 canvis de residència entre municipis de Catalunya, xifra que representa una estabilització en relació amb l’any anterior, després de 4 anys de descensos. El 56,7% dels moviments migratoris dins de Catalunya són intercomarcals i donen un saldo positiu a 17 comarques, entre elles l’Anoia, amb 79 persones. El Vallès Occidental (1.535), el Maresme (1.375) i el Baix Llobregat (885) registren els majors saldos migratoris positius, mentre que el Barcelonès té el saldo negatiu més elevat (-3.580). També és positiu a l’Anoia el saldo dels intercanvis migratoris amb la resta d’Espanya, amb 31 persones que l’any passat van venir a la nostra comarca.
Més estrangers
Pel que fa als moviments migratoris amb l’estranger, s’han registrat 113.990 immigracions procedents de l’estranger, xifra que representa un increment del 14,5% respecte a un any enrere. El 90,7% d’aquestes altes són persones de nacionalitat estrangera. L’augment de les entrades des de l’estranger s’ha reflectit a gairebé totes les comarques. A l’Anoia, es van registrar 779 entrades d’estrangers, per 620 sortides. La diferència és a favor de 159 persones.
Igualada, al Top 20 català d’immigració interna
Els municipis de Catalunya que han registrat els majors saldos positius com a conseqüència de les migracions internes de Catalunya són: Sant Cugat del Vallès (596), l’Hospitalet de Llobregat (440), Castelldefels (418) i Sant Adrià del Besòs (417). Igualada és en la posició 16a, amb un saldo positiu de 189 persones. Vilanova i la Geltrú, Sitges i Vilafranca, de la Vegueria Penedès, també figuren en els primers llocs de la llista (veure quadre). A l’altre extrem, els principals saldos interns negatius corresponen a Barcelona (3.902), Badalona (-315), Tarragona (-292) i Santa Coloma de Gramenet (-220).
L’anàlisi dels moviments migratoris segons la grandària demogràfica del municipi d’origen i de destinació evidencia que el conjunt de municipis fins a 5.000 habitants i el de més de 500.000 habitants són els que registren saldos negatius de 1.359 i 3.902, respectivament. La resta de municipis són els receptors de les sortides dels municipis petits i grans, amb un saldo positiu de 5.261 entrades.
De les 54.754 entrades registrades a Catalunya, el 20,0% corresponen a la immigració procedent d’Andalusia, el 16,4% a la de la Comunitat Valenciana i el 12,5% a la de Madrid. En relació amb les emigracions de Catalunya a la resta d’Espanya, Andalusia és també la destinació més important: de les 49.651 baixes comptabilitzades en els municipis catalans, el 19,6% han anat cap a Andalusia. La segona destinació és la Comunitat Valenciana, amb el 14,9%, seguida de Madrid, amb el 14,5%.
