La tirania del soroll a la Torre de Claramunt

Salvador Alandi.- La Torre de Claramunt és un poble que, per la seva tradició i essència, es caracteritza per la pau i tranquil·litat que ofereix a qui hi vivim. No obstant això, aquesta calma es veu constantment alterada pel soroll procedent de les fàbriques situades a les rodalies, com és el cas de la fàbrica Romanyà Valls i d’altres fàbriques properes a la riera de Carme.
És difícil d’entendre per què, en una localitat on tot hauria de girar al voltant de la serenitat de l’entorn, els veïns ens veiem obligats a conviure amb aquest estrèpit constant. Per què no s’exigeixen a les fàbriques els mitjans necessaris per mitigar l’impacte sonor? Per què són als veïns a qui se’ls demana que s’adaptin a aquesta situació, que acceptin sense més el soroll com una part inevitable del seu dia a dia?
És una veritable contradicció que en un lloc que hauria de ser un refugi de pau, les persones es vegin sotmeses a una incomoditat tan persistent. Per què, en lloc que les autoritats pertinents o les pròpies fàbriques prenguin mesures, se’ls demana als habitants que es “mentalitzin” i acceptin que aquest és el preu de viure en un entorn industrial?
La situació requereix reflexió i acció. Els veïns de la Torre de Claramunt no haurien de tenir la necessitat de resignar-se a viure amb aquest soroll imposat. Fins quan hem d’esperar que algú es faci responsable d’aquesta problemàtica?