La humanitat ha crescut en valors alimentaris al voltant del foc. Amb el progrés arriba la taula. Sembla lògic que després dels àpats, els nostres avantpassats prehistòrics compartissin estones de conversa després de menjar aliments més o menys cuinats. Amb la ceràmica, el ferro i altres materials al començament de la història, fa X anys la nostra manera de menjar de ben segur va suavitzar les digestions. L’horticultura i la ramaderia també deuen haver ajudat a fer més fàcil pair aliments.
A més a més, sens dubte, la conservació amb fumats, curats amb sal, fermentats i processos com la tupina devien fer més previsible disposar d’aliments i de mica en mica transformar el ritual que suposava menjar en una rutina.
Els tovallons de tota la vida és un invent relativament modern que s’atribueix a algun geni renaixentista italià. De fet, l’ús del mateix es posa en marxa habitualment a les acaballes de qualsevol àpat. I caram, qui serà el primer en deixar la taula? Mengem entre tots, però cadascú al seu plat.
En acabar cada plat, es produeix la màgia o no de la satisfacció o la de la sacietat incomplerta. Si guanya la primera, la conversa flueix; si guanya la segona, queda repetir o esperar el següent plat. Aquest procés es repeteix fins al final de l’àpat. I en certa manera ens uneix, però no ens iguala ja que cada persona té el seu tarannà.
A l’època de l’any que ens arriba tornen els rituals de trobades i reunions, de gaudir al voltant d’una taula, de converses amb diferents generacions i amb grups familiars més grans del que és habitual.
També tornen una mica els excessos casolans sense que la paraula “banquet” (l’origen d’aquesta paraula ja deu indicar que per menjar molt cal seure en un bon banc) formi part del lèxic de Nadal. La intenció dels àpats de Nadal és més emotiva i familiar i inicialment menys festiva que els tradicionals “casaments, batejos i comunions.”
I dins la saviesa popular la festa fàcilment pot acabar amb una mica de bicarbonat o sal de fruites. Acaba o continua, ja que seguir menjant és una estratègia que a alguns ens funciona. El cert és que és l’època de l’any en què les sobretaules tenen més èxit.
A la farmàcia se’ns consulta sobre diferents aspectes relacionats amb la sobretaula, problemes que ens són familiars com els gasos, els empatxos, la pesadesa d’estómac, el que repeteixi el menjar, el mareig, la cremor d’estómac, el sucre, el colesterol… En canvi, no sol ser habitual que se’ns consulti per obrir la gana o per manca de nutrients.
Des d’aquesta finestra aprofito per felicitar el Nadal a tota la gent lectora de La Veu de l’Anoia i volem agrair la confiança rebuda a aquest primer any de singladura a Igualada amb una farmàcia al vostre servei. Any en el qual hem perdut un puntal del nostre projecte de farmàcia de serveis, pèrdua que alhora ens motiva en el dia a dia a treballar per la salut dels petits detalls i en què l’urgent no ha de menystenir l’important.
