22.8 C
Igualada
Dimarts, juny 22, 2021

La salut actual del català

Fa quaranta anys, la revista de llengua i literatura Els Marges va publicar l’editorial “Una nació sense estat, un poble sense llengua”. A l’escrit s’hi feia una relació dels actes de repressió franquista contra el català i de la resta de causes que havien conduït la nostra societat del monolingüisme al bilingüisme. I preveien que, sense mesures que ho revertissin, el castellà podia acabar substituint el català.

Si anem enrere en la història de la nostra llengua i la nostra cultura ens adonarem com al llarg de tres-cents anys, en unes èpoques més i en d’altres menys, s’ha volgut aniquilar el català. Durant algunes d’aquestes etapes se’ns ha volgut fer creure que el català era una llengua de segona i s’ha fet campanya per imposar el castellà com a llengua dominant, sotmetent així el català.

Els que vàrem anar a escola durant la dictadura franquista ho vàrem viure en primera persona, no obstant això, a les cases se seguia parlant en català i la llengua es va conservar perquè no hi havia els bloqueigs que hi ha en aquesta era tan globalitzada i tan interconnectada que vivim. Tot i no tenir una dictadura, a partir dels anys cinquanta el català va patir una forta repressió a les comarques de la Catalunya Nord. L’escriptor rossellonès Joan-Lluís Lluís, que ho patí en l’àmbit personal, ho fa palès en el seu llibre titulat Els invisibles.

Hi va haver un temps en què a Catalunya aprendre català era percebut com una porta a més i millors oportunitats. Els vinguts de fora van adonar-se de seguida que si sabien català, podrien tenir millors perspectives. Malauradament, tot sembla indicar que aquest prestigi del qual gaudia el català s’ha perdut. La pèrdua d’aquest segell té molt a veure amb el declivi de l’ús d’aquesta llengua, sobretot entre els més joves. A principis del 2020, la lingüista Carme Junyent i els filòlegs Josep Murgades i Jordi Badia van alertar que, “el català es troba en perill d’extinció”. I quin pot ser el motiu del precari estat del català? Hi pot haver diverses causes, però una d’elles la trobem en les dinàmiques internes dels qui han controlat i controlen el govern i els aparells de l’Estat. Ells sempre han percebut les llengües diferents del castellà com una nosa o com un problema amb el qual cal acabar pel bé d’Espanya. N’és un exemple el fet de com la dreta espanyola i molts mitjans de comunicació van aclamar a finals de l’any passat la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la immersió lingüística, que imposava el 25% de castellà a les aules. Tota cultura política ha de ser capaç de valorar la diversitat, cosa que ara per ara no fa Espanya, i de moment no hi ha garantia que això hagi de canviar. Des de fa temps, hi ha certs partits polítics com el PP Ciutadans i Vox que no paren d’intentar dividir a la població utilitzant la llengua. Tant ells com els mitjans que comparteixen la seva ideologia, han trobat en la qüestió lingüística una estratègia per guanyar vots, i no estalvien cap esforç per convèncer les persones tants de dins com de fora de Catalunya que la raó per la qual la societat catalana està fracturada en dues meitats, és la llengua.

De tot l’exposat fins ara, se’n deriva una pregunta: què podríem fer perquè el català recuperés el prestigi perdut, a tots els nivells i en totes les franges d’edat? Una de les fites per aconseguir-ho seria que tots els catalans, parlin habitualment en català, el parlin poc o no el parlin gens entenguéssim que aquesta és una qüestió col·lectiva. Cal entendre i assumir que el català és una riquesa de tots, i no només un assumpte dels catalanoparlants, i encara menys només dels independentistes. Seria necessari que aquells que no tenen el català com a llengua habitual o que pràcticament no el parlen, no veiessin el català com una amenaça que l’únic que pretén és estigmatitzar el castellà. Convindria trobar i dur a terme noves estratègies en totes dues direccions, i de ben segur que tots i cadascun de nosaltres podem aportar-hi el nostre granet de sorra. Emperò, només amb la bona voluntat dels ciutadans no n’hi ha prou, calen polítiques i política.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Els Prats de Rei celebra el GroundUP Músic, organitzat per un famós artista veí del municipi amb 4 Grammys

Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Prats de Rei l'edició virtual del GroundUP Music Festival, un esdeveniment organitzar pel músic multipremiat Michael League....

Mor el poeta igualadí Pius Morera als 78 anys

El poeta igualadí Pius Morera ha mort aquest divendres als 78 anys. Nascut el 5 de juliol de 1942, va guanyar l’Amadeu Oller de...

L’Anoia registra la pitjor campanya del cereal de l’última dècada

Campanya del cereal irregular a la Catalunya Central. Si bé a les zones més elevades la producció ha estat mitjana, al Pla de Bages...

L’Igualada Rigat no pot amb el Sarzana i cau a quarts de la WSE Cup

L’IHC RIGAT va caure eliminat divendres en els quarts de final de la WSE Cup i ja no es va poder classificar per les...

10 anys d’història d’uns populars, magnífics i generosos “Músics del Parc”

Va ser tot una delícia el passat dijous, 3 de juny, poder participar de l’últim concert d’aquest curs dels “Músics del Parc”, en un...
Compartir