8.3 C
Igualada
Dilluns, març 8, 2021

Josep Minguell: “Quan es pinta al fresc hi ha molta pressió, pinzellada que es fa, pinzellada que queda”

L’artista targarí Josep Minguell ha estat pintant els darrers dos mesos un mural amb diverses escenes a la capella de l’Església de Santa Maria de Santa Coloma. Per encàrrec de la parròquia s’ha fet aquesta pintura al fresc, una tècnica que requereix un gran domini tècnic per part de l’autor. Hem conversat durant uns minuts amb en Josep Minguell i el Mossèn Joan Francesc Amigó perquè ens donin detalls de com ha estat tot el procés d’aquesta pintura.

En què consisteix la pintura al fresc?
Josep Minguell (JM): La pintura al fresc és una pintura que forma part de la construcció dels edificis. Consisteix en fer l’arrebossat final de les parets i aprofitar aquest moment per pintar-les. Aquest arrebossat es fa amb morter de calç, i la calç en contacte amb l’aire es mineralitza i és en aquest moment quan nosaltres, els pintors, aprofitem la reacció química per pintar terra i aigua.

Aquesta és una tècnica mil·lenària, ja que s’han trobat pintures del Neolític i el seu període d’esplendor va ser en l’època medieval i el Renaixement.

Hi ha pocs artistes que es dediquin actualment a la pintura al fresc. Per què és així?
JM: Segurament que la qüestió tècnica, el fet de no ser senzill tot el procés de pintar al fresc, és un dels factors. El pintor, més enllà de saber preparar una paret, arrebossar-la, estudiar el comportament de la calç, captar el moment de reacció, etc. Però més enllà d’aquesta part professional, el fresc més que una tècnica és una filosofia, una manera d’entendre la pintura. És una pintura amb un gran sentit coral, el pintor no n’és l’artífex únic, sinó que es una pintura que es fa en relació amb la comunitat. És un art que s’escapa dels paràmetres habituals, segurament per això hi ha pocs pintors que s’hi dediquin.

Com ha estat el treball en comunitat a Santa Coloma?
Mossèn Amigó (MA): El procés va començar fa un any i mig aproximadament. Jo vaig començar a explicar-li unes idees, que en Josep transformava amb esbossos, en tornàvem a parlar, rectificàvem coses… Hi ha hagut un treball llarg i a vegades una mica difícil també (riuen els dos). Quan finalment vam tenir una proposta consensuada ho vam presentar al Bisbat, que també hi va dir la seva fins que es va aprovar el projecte. A més, paral·lelament anàvem buscant el finançament, amb la col·laboració de l’Ajuntament i de la Diputació, a més d’aportacions de la comunitat d’aquí a Santa Coloma.

Ha estat un treball llarg, doncs…
JM: El treball llarg ha estat confeccionar el guió d’aquest cicle de murals, és com si preparéssim una pel·lícula. Aquest guió ha estat el fonament per després anar elaborant el projecte. Un cop el projecte és clar, es fa el dibuix a escala real, per poder-lo transferir sobre la calç. I després ja vam muntar les envestides i en vaig fer l’execució pictòrica final, la que ja es pot veure a la capella. En total, a la capella hi he estat treballant dos mesos.

Com seria una jornada de treball aquí a la Capella?
JM: El primer que faig al matí és mullar la paret el tros de paret que he de pintar i rascar-la. Llavors ja aplico el morter i hi aplico la terra i l’aigua. La complicació de tot plegat és que s’ha de pintar amb el rellotge a la mà, ja que tinc unes hores determinades abans no s’assequi el morter. A més, també s’ha d’anar amb compte, perquè no es pot rectificar. Pinzellada que es fa, pinzellada que queda. Algú pensarà que pintar amb aquesta pressió pot ser una tortura, però en realitat son la clau de la pintura al fresc. És una pintura que com a artista t’obliga a pensar bé el projecte, treballar amb seguretat, amb diligència, rapidesa i amb una energia especial. És com els jugadors de futbol, si no hi ha pressió, no juguen bé.

El clima influeix a l’hora de pintar al fresc?
JM: Influeix el territori, el paisatge, l’edifici, les dimensions de l’obra, etc. En realitat podríem dir que l’obra ja és a la paret i els pintors només venim a descobrir-la. Pel que fa al clima, a l’estiu s’ha de preparar la paret mullant-la molt més, el morter s’ha de preparar més liquat i amb més calç. A l’hivern s’ha de vetllar per la temperatura, a menys de 10 graus la calç no fa la carbonatació i no es pot treballar. Aquí ho hem pogut trampejar amb l’estufa, però amb més fred seria complicat. Per altra banda, la humitat és un altre factor que influeix i va bé que sigui alta.

Quan algú vingui a veure aquesta pintura. Com ho ha de fer?
MA: El millor és que vinguin en un moment en què hi hagi algú que els pugui explicar l’obra. Es tracta d’una pintura simbòlica, i els símbols s’han d’explicar perquè s’entenguin bé.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Nova derrota per la mínima del CF Igualada masculí

CF IGUALADA 1 SANTFELIUENC FC 2 Els igualadins rebien els del Baix Llobregat amb l’intenció de sumar els màxims punts possibles en aquest tram final de...

Entren en vigor els nous horaris a la restauració i l’ampliació d’aforaments a universitats, gimnasos i lleure

Bars i restaurants, universitats i gimnasos estrenen aquest dilluns el relaxament d’algunes de les mesures restrictives contra la covid-19, aprovades dijous passat pel Procicat....

Dones amb veu pròpia, a propòsit de la crisi sanitària de la COVID-19 (part 3)

Dones amb veu pròpia, a propòsit de la crisi sanitària de la COVID-19 (part 1) Dones amb veu pròpia, a propòsit de la crisi sanitària...

Dones amb veu pròpia, a propòsit de la crisi sanitària de la COVID-19 (part 2)

Dones amb veu pròpia, a propòsit de la crisi sanitària de la COVID-19 (part 1) Dones amb veu pròpia, a propòsit de la crisi sanitària...

Dones amb veu pròpia, a propòsit de la crisi sanitària de la COVID-19 (part 1)

Dones amb veu pròpia, a propòsit de la crisi sanitària de la COVID-19 (part 2) Dones amb veu pròpia, a propòsit de la crisi sanitària...
Compartir