Continuem aquesta setmana la ronda d’entrevistes amb més representants de municipis de la comarca, que ens ajudaran a veure no només com s’està vivint el confinament en els seus pobles, i també quines són les propostes que des dels respectius ajuntaments es pensen fer ara que s’acosta ja certa relaxació.
Tot i que encara no està superada l’enorme i devastadora crisi sanitària que estem vivint com a conseqüència de la Covid-19, és lògic que ja s’estigui iniciant una nova lluita, per a la qual s’hauran de gastar molts esforços: el combat contra les crisi social i econòmica que, almenys durant aquest any, és segur que serà molt important. No només serà un treball de les administracions, també de les entitats socials i econòmiques del nostre territori.
La segona entrevista d’aquesta setmana és a l’alcalde de Calaf, Jordi Badia.
Com s’està portant el confinament en el vostre municipi?
En general, com a la majoria de municipis de la nostra zona. Calaf està entremig d’Igualada i Manresa, ciutats amb qui tenim una relació intensa en tots els àmbits. Era impensable que no ens acabés afectant en una mesura semblant. Tenim 27 casos positius i 83 de sospitosos, i una taxa estàndard del 73,92, a data de 12 de maig. I hem patit la mort de massa veïns. Persones estimades, arrelades a la vila. Un dolor i una tristesa immenses.
Pel que fa al confinament, en general, les persones de Calaf tenen un comportament responsable. Han pres consciència de la gravetat del virus i segueixen les recomanacions de protegir-se individualment per protegir-nos col·lectivament. Hi ha excepcions, és clar, com a tot arreu. Tot i que no són representatives, el perill és prou greu com perquè no ens puguem permetre ni una.
De quina manera es podrà anar fent el desconfinament proposat pel govern espanyol?
Això ja no ho sé, perquè la informació no és mai clara i sempre arriba tard. M’imagino que els primers dies serà una mica caòtic, fins que no ens hi acostumem i aprenguem què podem fer i què no, i com hem d’actuar. Com va passar en els primers dies de l’estat d’alarma. És més fàcil d’entendre una ordre que diu “quedeu-vos tots a casa”, que no pas una que diu “sortiu, però no… “. De fet, l’exemple el tenim en les poblacions que han entrat a la fase 1. Ens hauria de servir d’exemple i aprendre’n, però no soc optimista.
Hi estarem a sobre, amb la voluntat de reconduir comportaments i ajudar a fer-ho bé. I prendrem les mesures que calgui, encara que algunes no es comprenguin o no agradin. Però, ens hi juguem massa.
Fins a quin punt les empreses han pogut començar a treballar?
Totes han anat tornant, però amb les limitacions de seguretat obligatòries i recomanades. Mantenen torns i teletreball en els casos en què és possible. Ara: la qüestió no és tornar als llocs de feina. El problema és que la feina no torna. I va a pitjor. Per més que es vulgui reprendre l’activitat econòmica, la realitat és que l’activitat que no s’ha aturat, s’ha anat alentint. La perspectiva és dolenta, no ens podem enganyar. I si no fem el desconfinament bé, pitjor anirà i més temps trigarem. Aquesta crisi és pitjor que la del 2008, perquè no és només immobiliària i financera, és total. I és mundial. Aquest és l’únic aspecte positiu, perquè, o en sortim tots, o ens enfonsem tots.
Teniu constància de problemes de caire social sobrevinguts arran d’aquest episodi de la Covid-19?
I tant! El nombre d’usuaris dels Serveis Socials s’ha incrementat de molt, com també han augmentat les famílies que acudeixen al banc d’aliments. I la previsió és que segueixi creixent. Tot just en som a l’inici. L’efecte dels Ertos i de les dades d’atur són clares i les conseqüències, conegudes.
A banda, hi ha els problemes de convivència que es deriven del confinament. Persones que viuen soles i que ara no poden sortir. O situacions de violència domèstica que s’han agreujat. Hi estem a sobre. Un exemple. A Calaf, mai havíem hagut de fer cap enterrament de beneficència, i ara ja en portem dos.
Què podeu fer ara des de l’Ajuntament?
Fer la nostra feina, que és ajudar tothom qui ho necessiti a sortir-se’n i resoldre els problemes que se’ns presenten. És clar, en la mesura de les nostres competències i possibilitats materials i econòmiques. Però, és el que estem fent. Es pot dir que l’activitat no essencial s’ha aturat tota, i que tots els esforços estan adreçats a ajudar a pal·liar els efectes de la crisi derivada d’aquesta pandèmia. No deixarem de fer res que puguem fer.
A nivell d’impostos i taxes, ja heu decidit què fareu?
Sí. Suspendrem la taxa de terrasses per als bars. La resta d’impostos i taxes les mantindrem. En canvi, oferirem una línia d’ajudes directes per a famílies vulnerables, comerços autònoms i estudiants sense recursos digitals. Hem previst una primera partida de 55.000€ del pressupost. L’objectiu és atendre les persones vulnerables, reactivar l’economia i el comerç local i combatre la pobresa i les desigualtats. Seran ajudes directes i subvencions. En el ple de finals de mes n’aprovarem les bases.
Modificareu el pressupost municipal per adequar-lo a la nova situació que tindrem quan s’aixequi el confinament?
Sí, per fer front a aquest primer paquet de 55.000 euros. Ja sabem que el pressupost que vam aprovar no s’assemblarà en res al que portarem a liquidar en acabar l’any. Ens baixaran els ingressos, segur. Deixarem de fer moltes de les despeses que hi havíem previst, tot i que n’haurem de fer moltes d’altres que no hi són, bàsicament, de serveis socials.
Com ho plantejareu?
Ens ho plantegem pas a pas. Ara hem previst una primera partida de 55.000€, però tenim força clar que l’haurem d’ampliar. A mesura que anem avançant, anirem adaptant-nos. El estralls de la pandèmia i els efectes de la crisi, tot i que són previsibles, són massa incerts encara com per poder tancar res definitiu. El govern ens reunim dues vegades per setmana des que va començar l’estat d’alarma i anem prenent les decisions.
De quina manera creieu que Generalitat, Diputació o Estat poden ajudar els petits municipis con el vostre?
Dotant-nos de recursos i fent-nos confiança. Som els qui més bé coneixem el nostre municipi, les persones que hi viuen… És clar que hi ha d’haver unes directrius generals, uns criteris unificats a partir dels informes dels comitès científics, però haurien de ser prou intel·ligents com per preveure’n l’aplicació en funció de cada territori.
Què necessita la gent? Diners per poder viure. Hi hauria dues maneres de donar-ne: una primera, directament, amb una renda universal, no només una de mínima, i una segona, amb llocs de feina. S’han de fer plans d’ocupació adaptats als efectes de l’atur a cada municipi, perquè encara que la crisi colpegi tots els sectors, les incidències seran graduals en funció de la realitat econòmica de cada ciutat o poble. Hauríem de tenir recursos per fer plans d’ocupació locals.
De moment, esteu satisfets?
No en podem estar. Aquesta pandèmia passarà, però no haurà anat bé. Haurem fet el que haurem pogut, però ja sabem que no haurà estat prou. Massa gent s’hi haurà quedat, i massa gent en sortirà amb una situació personal i familiar desesperada.
Després veus com s’afronta des dels governs i determinades institucions. Tothom mira per lo seu. L’economia es posa per davant de la salut i el benestar. No em sorprèn, perquè és la societat que hem construït o que hem deixat que ens construeixin, la societat en què vivim, però no hauria d’anar així.
