Necessitem i volem indústria. No només per fer front a la crisi que tenim en l’actualitat, sinó també, pensant en el futur i per crear llocs de treball. S’han perdut oportunitats reals de grans empreses que volien venir al nostre territori i han desistit pels constants problemes que s’han trobat. El “No a tot” s’ha instaurat com a resposta fixa a una solució, sense contrastar projectes.
No podem obviar que hi ha una dificultat molt gran al darrere, com ho és el fet d’aconseguir projectes de primer nivell a un territori. Aquí, no. Aquí ho descartem a la primera, diem “No”, a la mínima, com qui escull quina pel·lícula veure al cinema. No pot ser. Tampoc entenc com sempre ha de regnar “el projecte no és real”. Jo crec que si penséssim així, mai s’hagués fet res enlloc. Davant d’un problema hem d’aportar solucions i no formar part del problema. Ho dic perquè entenc que hi hagi un “No”, però aquest ha de basar-se en solucions de veritat per aquests problemes reals: què fem amb la taxa d’atur, què fem amb la manca d’oportunitats per als joves? Què fem amb l’atur de llarga durada? Què proposeu?
Com salvem aquesta situació tan crítica? Com retenim i captem el talent si som incapaços de generar més i millors oportunitats? Com podem incrementar, encara més, la competitivitat de les nostres empreses si diem que no a les diverses oportunitats que venen? Per què no volem que vinguin més empreses, i per tant, que es generin més llocs de treball, creixin les oportunitats, i el nostre territori sigui més pròsper? Les empreses que tenim a la comarca no poden absorbir, ni molt menys, aquest volum de persones en atur ni les que es van incorporant al món laboral. No negaré que hi pot haver altres idees i propostes per trobar una solució a aquest doble problema, però on són? Qui les proposa?
Nosaltres apostem per la indústria, pel sòl industrial, perquè volem futur, volem empresa i volem ocupació. No pensem en què tot s’hi val, que hi pot haver sòl industrial a qualsevol preu i de qualsevol manera. Si hi ha un projecte important, que vol venir al territori, el mínim és estudiar-lo, comentar-lo i valorar-lo. El que no podem fer és descartar-lo a la primera. Si la millor opció per un projecte industrial, logístic, hub, es vol en un terreny concret, no el podem descartar per sistema: com a mínim s’ha de posar sobre la taula, i en el moment que sigui possible obrir-ho a tots els implicats i afectats perquè puguin saber i preguntar, això evidentment.
Des de la UEA sempre hem defensat un model de territori equilibrat, un creixement industrial ordenat i no a qualsevol preu, torno a insistir. Considerem que cal una planificació organitzada del territori que contribueixi a crear un model territorial que comporti un creixement eficient i sostenible: no es tracta de crear “bolets” arreu del territori, sinó de disposar d’un espai ampli i idoni per acollir empreses que volen créixer o invertir a la comarca.
De la mateixa manera, defensem les apostes clares i segures, les que puguin donar valor i solucions a la comarca tot i que puguin portar sacrificis a persones i zones. Entenem i creiem que cal fer una planificació acurada per permetre la creació de noves activitats amb una coherència territorial.
Quan parlem de zones industrials, ens hem d’oblidar de la indústria dels anys 70. No podem caure en el parany de la comparativa, ja que tot ha canviat, des de la mentalitat, passant pels controls i acabant amb les normatives. El futur de les zones industrials passa per ser capaços de subministrar serveis en condicions òptimes, estar preparats per a la revolució tecnològica i ser sostenibles mediambientalment amb connexió entre els residus i subproductes d’una indústria i les matèries primeres d’una altra, amb espais verds, energèticament sostenibles i amb el compromís amb l’entorn socioambiental immediat on s’ubica l’empresa.
Cal que entre tots assumim el consens per plantejar espais on ubicar les empreses per generar oportunitats de treball i promoure la retenció del talent a la comarca sense descartar res.
A l’Anoia ens estem quedant enrere. Hem de crear nous llocs de treball per a les persones que no troben feina i les generacions que s’estan preparant. Cal encaminar la comarca per als reptes de present i futur, per a un territori que faci compatible l’espai industrial i agrari, on tot hi sigui d’una manera ordenada i tothom hi tingui oportunitats. I si hi ha zones concretes ideals per a poder aconseguir aquests objectius, s’han de poder valorar, perquè el temps s’acaba. Aquesta és la nostra solució, clara i directa.
