Marta Jorba i Vives (Mataró)
Fa anys, una bona colla d’igualadins es retrobaven amb aquesta “contrasenya”: Igualadins Foranis. Jo llavors em considerava encara igualadina. Han passat molts anys, i sí, ara una multa de 30 euros va ser el detall que em va fer sentir totalment forània.
Vaig aparcar en un solar pràcticament buit, amb un rètol que indicava l’horari. Vaig provar de pagar en la màquina, com normalment ho fem, i no em va deixar… Només treia tiquets. Vaig suposar que el dissabte era gratuit, o bé que la màquina estava espatllada.
En el temps d’anar a la farmàcia i a una botiga xulísima de tota la vida i tornar, i ja tenia la multa. Tot llegint el paper em deia que podia agafar un ticket si m’havia passat de temps. Vaig buscar qui m’havia posat la multa perquè m’expliqués què passava, doncs jo vaig tardar màxim 20 minuts, pero no hi havia ningú.
Per acabar-ho d’adobar, l’ombra estava en el terra de color taronja, i era allà a on just vaig aparcar.
A casa em van explicar com funcionava l’aparcament, molt interessant per cert.
Volia aprofitar aquesta carta per disculpar-me: vaig utilitzar el telèfon que hi ha en la màquina, i un senyor molt amable i pacient em va escoltar. Jo, indignada com estava, no vaig estar gens educada i li demano disculpes des d’aquí.
I que consti que trobo molt bé el concepte de Zona Taronja.
Igualada la fem tots, deia l’enganxina que vam crear quan fèiem Batxillerat.. Els foranis també, doncs mantenim les tant nostres expressions d’adobar, post, torreta, rabejar, peixar, un pic, electra… Suggereixo que no ens multin per manca de ticket, i expliquin a tothom què és una Zona Taronja.
