La veu del lector
Avís legal: La Veu de l'Anoia publicarà opinions, rèpliques, queixes, suggeriments, fotografies de denúncia, etc., respectuoses amb les persones, entitats i institucions i que siguin d’interès general per a les lectores i lectors. Totes les cartes adreçades a LA VEU han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, DNI i número de telèfon de contacte. No es publicaran cartes signades amb pseudònims ni amb inicials. Així, mateix, és important que la llargària de les cartes no sigui excessiva, d’altra manera LA VEU es reserva el dret a no publicar-les. En cap cas no es mantindrà correspondència sobre les cartes adreçades no publicades ni tampoc seran retornades als seus redactors. La veu expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles firmats exposen el parer dels seus autors.
Envia una carta al director
Cartes publicades a l'edició del periòdic del 19 d'agost de 2024

Igualadins foranis i Zona Taronja

MARTA JORBA I VIVES (MATARÓ).- Fa anys, una bona colla d’igualadins es retrobaven amb aquesta “contrasenya”: Igualadins Foranis. Jo llavors em considerava encara igualadina. Han passat molts anys, i sí, ara una multa de 30 euros va ser el detall que em va fer sentir totalment forània.
Vaig aparcar en un solar pràcticament buit, amb un rètol que indicava l’horari. Vaig provar de pagar en la màquina, com normalment ho fem, i no em va deixar… Només treia tiquets. Vaig suposar que el dissabte era gratuit, o bé que la màquina estava espatllada.
En el temps d’anar a la farmàcia i a una botiga xulísima de tota la vida i tornar, i ja tenia la multa. Tot llegint el paper em deia que podia agafar un ticket si m’havia passat de temps. Vaig buscar qui m’havia posat la multa perquè m’expliqués què passava, doncs jo vaig tardar màxim 20 minuts, pero no hi havia ningú.
Per acabar-ho d’adobar, l’ombra estava en el terra de color taronja, i era allà a on just vaig aparcar.
A casa em van explicar com funcionava l’aparcament, molt interessant per cert.
Volia aprofitar aquesta carta per disculpar-me: vaig utilitzar el telèfon que hi ha en la màquina, i un senyor molt amable i pacient em va escoltar. Jo, indignada com estava, no vaig estar gens educada i li demano disculpes des d’aquí.
I que consti que trobo molt bé el concepte de Zona Taronja.
Igualada la fem tots, deia l’enganxina que vam crear quan fèiem Batxillerat.. Els foranis també, doncs mantenim les tant nostres expressions d’adobar, post, torreta, rabejar, peixar, un pic, electra… Suggereixo que no ens multin per manca de ticket, i expliquin a tothom què és una Zona Taronja.

Comparteix l'article: