Està documentat que fa 500 anys Sant Ignasi de Loiola va passar per la ciutat d’Igualada camí de Montserrat, on es va desprendre de l’armadura i l’espasa i va canviar el seu vestit de cavaller per un hàbit de sac, símbol del pelegrí. Tal com explica ell mateix a la seva autobiografia, el vestit l’havia comprat dies abans a Igualada, que en aquella època ja era una ciutat teixidora, juntament amb unes espardenyes.
Amb motiu del 500 aniversari del pas de Sant Ignasi per la ciutat, l’Ajuntament d’Igualada va encarregar al Museu Tèxtil de Terrassa un informe per a la reconstrucció de la indumentària que el sant va adquirir a la ciutat per dur a terme el seu pelegrinatge. Amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, el Museu de la Pell d’Igualada i el departament de cultura de l’Ajuntament d’Igualada, s’ha fet un minuciós treball historiogràfic a partir de la informació recollida a l’autobiografia de Sant Ignasi i s’ha elaborat un estudi de materials, teixits i patronatge de l’època. Això ha permès fer una reproducció fidel, amb criteri històric, de la roba i els complements que duia el sant.
Acte davant de Cal Maco
La rèplica es presentarà aquest divendres davant de Cal Maco, l’edifici de la Plaça de la Creu que el proper mes de setembre obrirà les portes com a alberg i centre d’interpretació ignasià. A l’acte hi assistiran l’alcalde d’Igualada, Marc Castells; el regidor de dinamització econòmica, Jordi Marcè; la directora general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Yvonne Griley; l’expert Ignasià Jordi Rodó; la directora de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, Marta Vives; el regidor de Turisme de Manresa, Joan Calmet; i el director de Manresa2022, Turisme i Fires de Manresa, Albert Tulleuda, entre d’altres autoritats i representants d’entitats de la ciutat.
A més de desvelar la recreació del vestit ignasià, a l’acte “Igualada, 500 anys vestint viatgers” es farà visible el potencial que la ciutat té actualment a l’hora de dissenyar, produir i comercialitzar roba esportiva per a fer senderisme i esport en general. Diversos joves igualadins membres de clubs i entitats esportives de la ciutat desfilaran lluint peces i complements de les marques anoienques Munich, Original Buff, Punto Blanco, Tuga i Tex51. L’acte serà presentat pel director teatral Pep Farrés i comptarà amb la interpretació dels músics David Murgadas i Marc Cros. És gratuït, a l’aire lliure i obert a tota la ciutadania.
Igualada, vila teixidora
L’estudi històric “Ignasi de Loiola, l’Home del Sac. Informe per a la reconstrucció de la seva indumentària de pelegrí” elaborat per la documentalista del Museu Tèxtil de Terrassa, Sílvia Saladrigas, parteix de l’autobiografia que Ignasi de Loiola dicta al seu confessor Luís Gonçalves da Camara, entre 1553 i 1555 i que porta per títol: “El peregrino. Autobiografía”.
En un moment determinat de la narració, Ignasi fa referència al que a posteriori s’ha identificat com la vila d’Igualada: “Y llegando a un pueblo grande antes de Monserrate, quiso allí comprar el vestido que determinaba de traer, con que había de ir a Hierusalem; y así compró tela, de la que suelen hacer sacos, de una que no es muy tejida y tiene muchas púas, y mandó luego de aquella hacer veste larga hasta los pies, comprando un bordón y una calabacita, y púsolo todo delante el arzón de la mula. Y compró también unas esparteñas.”
Estudis posteriors sobre la vida de sant Ignasi, com el que escriu Juan Creixell en la seva obra San Ignacio de Loiola. Estudio crítico y documentado de los hechos ignacianos o José María Rambla Blanch SJ, al llibre Ignacio de Loiola. El Peregrino, reafirmen que és Igualada la ciutat a la qual es fa esment. També ho afirma l’historiador i jesuïta Ignasi Casanovas al llibre Sant Ignasi de Loiola autor dels exercicis espirituals. Fundador de la Companyia de Jesús on recalca la importància de la ciutat com a centre tèxtil del moment: “Igualada era aleshores villa teixidora, que escampava sos burells i estamenyes terra endins i mar enllà. Aquí comprà el cavaller la túnica de sac o de sargil, una corda per cenyir-la, les espardenyes, el bastó i la carabasseta de peregrí, que necessitava per a fer la seva peregrinació a Terra Santa”.
Efectivament, els estudis sobre la història de la industria tèxtil catalana amb què s’ha basat el Museu Tèxtil de Terrassa confirmen la importància d’Igualada com a vila teixidora a la primera meitat del segle XVI, moment en el qual Igualada rep la visita del sant, l’any 1522.
De fet, hi ha diferents documents que mostren com aquesta activitat ja es desenvolupava de manera habitual en el segle XIII. Un manuscrit de l’any 1283 recull la constitució d’un obrador de draperia a Igualada, i un document de l’any 1598 conservat en els llibres d’actes dels plens de l’Ajuntament d’Igualada s’explica que les filadores de la vila expressen la seva queixa perquè el seu salari està fixat, segons una ordenança antiga dels paraires, en 8 diners per lliure de llana filada, sense tenir en compte el gruix del fil a filar.
L’home del sac
El repte del procés de recreació ha estat determinar el teixit amb què devia estar feta la túnica de pelegrí d’Ignasi de Loiola. A l’autobiografia descriu la tela com no muy tejida y tiene muchas púas. A partir d’aquí s’extreu que parla d’un teixit de poca densitat, és a dir, un teixit en el qual el número de fils per ordit i el número de passades per trama creaven una superfície molt oberta. Les pues defineixen un fil realitzat amb algun tipus de fibra curta, que al ser filat deixa a la superfície molts caps de filament que, al tacte, donen la sensació de punxar.
La majoria de teixits de poca qualitat coincideixen amb aquesta descripció, però l’informe identifica la tela del “drap burell” com la de la túnica de Sant Ignasi. Hi ha moltes referències històriques que relacionen el drap burell amb la paraula “sach”. Així doncs, s’interpreta que Ignasi utilitza la paraula “sac” per referir-se no pas als “sacs contenidors” fets de fibra vegetal sinó als “sachs d’indumentària”, és a dir, a una peça senzilla de vestir feta de llana basta. És aquesta tela la que s’ha buscat imitar en la recreació del vestit de Sant Ignasi.
També escriu que va comprar com a calçat unes “esparteñas”, mot que prové del terme espart. Amb la col·laboració de l’empresa La Bona Espardenya s’han recreat les espardenyes igualadines de set betes més antigues datades per a complementar la túnica del peregrí.
El sarró de pell era, junt amb el bastó, un dels elements més característics dels pelegrins, i totes dues peces es beneïen abans d’iniciar la ruta. La funció del sarró era dur algun aliment lleuger per fer passar la gana durant la jornada. En el procés de recreació el sarró l’han elaborat amb pell d’Igualada artesans de la ciutat.
La reproducció ha estat feta, a partir de tota la documentació recollida, per la dissenyadora i estilista d’Igualada Susanna Maldonado, professional amb experiència en recuperació de vestuaris de personatges com el Salero, i creació de vestuaris per teatre, cinema, i folklore com els gegants de la Ciutat.
Igualada i el camí ignasià
Després de ser ferit a Pamplona per una bala de canó, Ignasi decideix fer un pelegrinatge des de la ciutat de Loiola (Guipúscoa) fins a Terra Santa, creuant Catalunya. Després de passar per Igualada arriba a Montserrat el 21 de març de 1522, on es desprèn de l’armadura i l’espasa, i canvia el seu vestit de cavaller per un hàbit de sac, símbol del pelegrí. L’objectiu era seguir fins a Barcelona, però, la pesta a la ciutat i la seva salut l’obliguen a anar cap a Manresa on hi arriba el 25 de març per quedar-s’hi gairebé un any. Viatjarà finalment a Terra Santa, tot i que acabarà tornant a Barcelona, on farà estudis de gramàtica.
Igualada és, doncs, un dels punts claus del Camí Ignasià, l’itinerari religiós, turístic, cultural i espiritual que recrea el camí que el cavaller Ignasi de Loiola va recórrer l’any 1522 des del Santuari de Loiola fins al Bages. És per aquest motiu que el nou alberg de Cal Maco serà, també, un centre d’interpretació turística del camí de Sant Ignasi i de la Igualada del 1.500.
