Aquest diumenge 26 a partir de les 10 del matí arriba la primera Festa’l Riu organitzada per Igualada pel clima. Una festa amb l’objectiu de recuperar una zona natural de la ciutat, un espai fluvial degradat quan creua Igualada i les ciutats veïnes. Maltractat per l’abocament d’aigües residuals i fecals quan plou i del qual se’n viu d’esquenes. Una festa que hauria de ser en un espai viu i net que és on ens agradaria fer totes les activitats que proposem, sense haver d’esquivar tovalloletes o compreses i on es gaudís de l’ombra i biodiversitat d’un bosc de ribera.
Activitats de la jornada
10:00.Ioga al riu
11:00.Esmorzar amb coca i xocolata. Música en directe amb “la Banda del riu”.
11:30. Cursa d’Orientació. Descoberta dels ocells del riu. Taller “Natura sense residus”. Concurs “Neteja al riu”. Jocs infantils i de reciclatge.
12:00. Taller “Aprèn a fer sabó” i “Pinta amb Aquarel·les”.
12:30. Safari al riu.
13:40. Entrega de premis.
14:00. Fideuà popular vegetariana. 8€ amb beguda/10€ amb beguda i postre.
15:00. Bingo i micro obert.
Una mirada al passat
La història d’Igualada no es pot entendre sense el riu Anoia. Si avui tenim la ciutat que tenim és, justament, perquè fa més de 1000 anys se’n va començar a ocupar el marge esquerre. Fins i tot el nom original de la ciutat, Aqualata, que significa “on el riu s’eixampla”, està vinculat al riu.
L’escut de la ciutat, amb l’aigua a la part inferior, també ens parla de com la ciutat s’enorgullia del riu que la travessava i del qual en treia profit. Les restes de l’antic molí de l’Abadia donen fe que, des de l’inici, les aigües del riu van proveir de farina als habitants de l’incipient municipi. I més endavant, més enllà del s XV, aquest petit riu va ser clau, també, pel sector adober. El riu, doncs, ha estat font de recursos i font d’energia, durant anys i anys, i ha esdevingut determinant pel creixement i prosperitat de la Conca.
Aquest ús industrial del riu, llarg i intens, ha estat un dels principals desencadenants del deteriorament progressiu de la qualitat de l’aigua, de la biodiversitat i de l’entorn natural al seu pas per Igualada. Durant molts anys no hi ha hagut consciència ambiental, no s’han conegut prou els impactes de l’actuació humana sobre els fràgils equilibris biològics i no s’han contemplat altres objectius més enllà de créixer i prosperar depredant, sense parar-hi esment, els recursos que la natura oferia.
Evidentment els temps han canviat, segurament no el suficient, però han canviat. Avui dia, tenim molt clar que cal preservar el patrimoni natural, cada vegada més fràgil i alterat, i que tenim l’obligació de recuperar el nostre, massa maltractat, territori. Per desgràcia, sembla que encara no hagin canviat prou per posar en marxa els mecanismes necessaris per salvar-lo. Com es pot explicar, sinó, que els agents que tenen la responsabilitat i les eines per actuar (ACA i Ajuntaments) hagin decidit donar l’esquena al riu? Per què l’estan deixant morir, dia rere dia?
Per què el riu està com està?
Segurament, tots vosaltres heu fet una caminada pel parc fluvial i haureu pogut comprovar l’estat deplorable del nostre riu. El que potser no heu fet, és la mateixa passejada una mica més amunt, a l’alçada del Molí Blanc, o de la bonica ermita de la Sala. En aquests indrets, el riu és el mateix, tot i que ningú no ho diria.
Abans d’entrar a la ciutat, el riu Anoia gaudeix d’aigües transparents i netes, que circulen sobre còdols, sorres, i arenes. No hi ha brossa, ni tovalloletes, els índex de qualitat de l’aigua són bons i l’entorn natural pel qual passa és ric. Aneu-hi un dia i entendreu la magnitud real del que aquestes quatres línies volen explicar.
Qui embruta l’Anoia és Igualada, Montbui i Vilanova del Camí. No cal donar-hi més voltes. Al llarg del curs del riu que passa per aquests tres municipis, una desena de col·lectors aboquen aigües residuals (provinents de les tasses del WC) cada vegada que hi ha un període de pluges. Quilos i quilos de tovalloletes surten d’aquests col·lectors i colonitzen tota la llera fent que la vida en aquest espai esdevingui pràcticament impossible per a la majoria d’éssers vius. Des d’Igualada pel Clima portem anys i anys reivindicant la instal·lació de reixes que evitin aquest despropòsit, i fins ara amb prou feines se n’han instal·lat quatre que, després de la primera pluja, s’ha demostrat que són del tot insuficients. També portem anys reivindicant que les tovalloletes deixin de tirar-se als vàters. Les tovalloletes causen un problema mediambiental important, no s’haurien de vendre i menys sota les enganyoses paraules de “biodegradables”. I malgrat que les administracions siguin les darreres responsables per resoldre-ho, és l’actuació personal de cadascun dels ciutadans (sigui en les petites accions del dia a dia, sigui a l’hora de votar) la que ajuda a impulsar els petits i els grans canvis.
Òbviament, les tovalloletes no són l’únic problema. Els darrers períodes de sequera han fet minvar el cabal i la continuïtat del riu ha quedat del tot fragmentada. Això fa que es formin basses amb una important putrefacció de matèria orgànica. La problemàtica del riu és d’allò més complexa, però hi ha actuacions molt clares que es podrien dur a terme demà mateix.
Quina és la situació actual del riu en termes de qualitat de l’aigua i el seu entorn?
L’any passat es va iniciar el projecte Llegim el Riu que pretenia fer una diagnosi inicial de la qualitat del sistema fluvial de Catalunya. Els resultats del nostre tram, que no van estranyar a ningú, defineixen la qualitat ecològica i biològica del riu com a dolenta. En aquesta imatge, publicada després de l’estudi es constata el drama de la situació. Tots els índex són dolents i hi ha molta feina per fer.
L’objectiu de Festa’l riu
Amb aquesta festa volem oferir una imatge del tot diferent de la que tenim del nostre riu, portant-hi a terme un munt d’activitats pensades per a tota mena de públics. Volem passar un dia en un espai que somiem, veure ben aviat, recuperat i estimat per tothom! Podreu escollir entre un ventall molt ampli d’activitats: n’hi haurà d’esportives (cursa d’orientació), de sensibilització (clean up), d’aprenentatge (observació d’ocells), de lleure (jocs), de tallers (com ioga, aquarel·les o aprendre a fer sabó), etc. Ha de ser un dia de gaudi i de reivindicació per exigir a tothom qui tingui responsabilitats d’actuació, que es posi les piles i recuperi aquest tram de riu, que ara mateix està mort.
És per aquest motiu que, coincidint amb el 22 de març, Dia Internacional de l’Aigua, pel diumenge 26 s’ha organitzat la Primera Festa’l riu. Volem reivindicar aquest espai com una zona que ha de formar part del patrimoni de tota la ciutadania. El riu i la seva llera es poden transformar en una zona de natura, d’aprenentatge, d’oci, de biodiversitat, d’esport… I, com que s’hi poden transformar, hem d’exigir que tots els governs i agents implicats actuïn en aquesta direcció.
