Alea iacta est. La frase llatina, immortal, és idònia en una campanya electoral. Tot el que s’ha dit i fet ja és en mans dels electors, i, a l’espera del clàssic debat de l’Ateneu, dimarts a 2/4 de 8 de la tarda, la llista d’indecisos és una incògnita. Certament, la sort està llançada.
Els partits polítics locals es juguen molt en les eleccions municipals. El còmput global dels vots serà decisiu per veure què passa al Consell Comarcal -ara governen en pacte Junts i PSC- i també qui s’emporta la plaça de Diputat provincial a la Diputació, en mans d’ERC, que és qui va guanyar en vots a l’Anoia el 2019.
En aquesta ocasió, Marc Castells vol fer història i esdevenir, si guanya, l’alcalde amb més anys en el càrrec en la història contemporània de la ciutat, superant a Jordi Aymamí, alcalde durant 15 anys en dues tongades. Les enquestes no publicades li són favorables -totes- i caldrà veure si el pas dels anys al capdavant de l’Ajuntament li passa factura. A les últimes municipals, Junts va perdre la majoria absoluta i dos regidors, llavors amb el suport incondicional de la plana major de Junts (Puigdemont, Mas i Torra) que, de moment, ni hi són ni se’ls espera. L’opció de presentar una fórmula calcada a la de Trias a Barcelona és tot un repte.
La gran incògnita de l’anomenada “batalla d’Igualada” serà veure si realment hi ha “batalla” -de moment, poqueta- i, d’altra banda, si hi ha possibilitats de fer un govern alternatiu.
ERC va ser el primer a presentar candidata, Alba Vergés, fa molts mesos i enmig d’una crua guerra interna en el partit local, que es va fer pública a les xarxes socials, amb una oposició sorollosa i contrària a la seva designació. A mida que han anat passant els mesos la figura d’Enric Conill -segon- ha pres més protagonisme, en part per les males projeccions de les enquestes, i, per l’altra, pel fet que Vergés continua al Parlament i això li pren moltes hores. Esquerra se la juga de debò, després d’obtenir el millor resultat des dels temps de la República -amb Conill al davant- fa quatre anys. Qualsevol cosa que no sigui sumar més de cinc regidors, amb una candidata que és l’actual presidenta del Parlament, seria un fracàs molt sonat que a ERC no es plantegen.
Jordi Cuadras, després del cop molt dur de perdre el suport dels Comuns i desfer la raó de ser veritable d’Igualada Som-hi (una repetició de l’exitosa Entesa), enfoca les eleccions sabedor que hi té molt més a guanyar que a perdre. Abans de la fugida dels Comuns, les enquestes dels partits -totes- li eren molt favorables per augmentar, i molt, els quatre regidors que té a l’Ajuntament. El socialista ha treballat molt fort i, amb una imatge més de centre que d’esquerra, busca vots sota les pedres. Es mostra molt directe contra Marc Castells, però el fet de ser-ne la crossa durant quatre anys per salvar el seu govern en minoria podria ser-li contraproduent.
Poble Actiu, o sigui la Cup, veu que pot pescar en una riera molt moguda a les esquerres, especialment a ERC, per bé que eviten dir-ho públicament i somnien amb un pacte global de les esquerres. Pau Ortínez està convençut que superaran a la fi els 2 regidors que mantenen des de fa 8 anys. Els darrers dies presenten la disjuntiva “O Castells o Cuadras”. Això ja ho diu tot.
Respecte a Comuns, PP, Valents i Vox, caldrà veure si el repartiment de vots entre escenaris socials molt similars acaba per perjudicar-los a tots i cap d’ells acaba tenint representació, per a la qual, per cert, calen almenys un miler de vots. Una incògnita.
