El Govern Espanyol ha donat llum verda a l’empresa Ignis per implantar el projecte Matacan Solar, i crear una línia d’evacuació de l’energia a Jorba i Sant Martí de Tous. Així ho ha dictat la Direcció General d’Energia del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica a Catalunya del Govern Espanyol en el BOE de l’1 d’octubre. A més, l’empresa Ignis ha sol·licitat la declaració d’utilitat pública del projecte, al·legant una “necessitat de mesures urgents per l’emergència climàtica i l’impuls d’energies renovables”. Això, bàsicament vol dir que l’empresa impulsora del macroprojecte fotovoltaic ha demanat poder ocupar -o expropiar- de manera imminent els béns i drets afectats per a dur a terme la instal·lació elèctrica, que preveu l’article 52 de la Llei d’Expropiació Forçosa.
Fins al 4 de novembre per presentar al·legacions
L’anunci, publicat al Boletín Oficial del Estado de l’1 d’octubre, al·lega que les persones i entitats interessades o afectades, poden examinar l’expedient del projecte a les oficines de la Direcció General d’Energia (Av. Josep Tarradellas 2-6, Barcelona) o demanar el document a través d’un correu electrònic a les peticions genèriques de la web de la Generalitat. Qui vulgui presentar al·legacions a la demanda de l’empresa per a poder expropiar terrenys, pot fer-ho fins trenta-cinc dies després de l’anunci, és a dir, fins al 4 de novembre de 2025.
En total són 73 les finques de Jorba i Tous a on es preveu alguna mena d’afectació, sigui més o menys menor; en moltes d’elles s’hi preveu la instal·lació de la línia d’evacuació, i en tres o quatre, s’hi preveuen la instal·lació de les plaques solars. Es pot consultar la llista d’afectacions aquí.
Una història que porta cua
La voluntat d’implantar macroparcs d’energies renovables sota el fi de buscar alternatives als combustibles fòssils, ha generat molta oposició en diferents sectors de l’Anoia -i d’altres comarques que es troben en la mateixa situació-. Entitats ecologistes com Preservem l’Anoia, Anoia Pel Clima o Unió de Pagesos han denunciat en diverses ocasions els efectes adversos que es podrien generar amb aquestes plantes, i, en molts casos, no s’ha renunciat directament a la creació de parcs d’energia renovable, però s’ha recriminat als diferents Governs que han passat per la Generalitat d’ençà que va començar la lluita per la defensa del territori, una planificació ordenada i coherent. La Veu de l’Anoia ja va avançar a mitjans de maig d’enguany que la Guardia Civil estava investigant possibles irregularitats en tres dels macroprojectes de renovables a l’Anoia, un d’ells el Matacan a Jorba i Tous, en voler fragmentar els parcs per poder així saltar-se els permisos de les altes administracions, necessaris quan es passa d’una determinada superfície. De moment, però, no se sap en quin curs es troba la investigació.
La polèmica que envolta l’empresa impulsora no és només per les presumptes irregularitats per justificar la implantació dels macroparcs; tot just el mes passat es va saber que fa un any que treballa amb el polèmic fons d’inversió KKR en projectes de renovables relacionats amb l’hidrogen verd i altres fonts d’energia. Un fons d’inversió conegut per acollir negocis immobiliaris en territoris palestins ocupats a Cisjordània.
