Un article de
Cristina Roma
Periodista i correctora
16 de desembre de 2018

Francesc Ferrer: “Per a mi, un Nadal sense Pastorets no és Nadal”

Un article de
Cristina Roma
sdr

Soc igualadí i des de fa uns 20 anys que dirigeixo els Pastorets d’Igualada.
Professionalment soc assessor de viatges i les meves passions són gaudir de la família i viatjar. Sempre he estat vinculat al món cultural de la ciutat.

Eenguany els Pastorets d’Igualada celebren 60 anys. És una efemèride important.
Més que res perquè es tracta de 60 anys en què ininterrompudament hem fet els Pastorets per Nadal a Igualada. Hi ha d’altres poblacions on els seus Pastorets tenen més anys però han parat durant èpoques i després hi han tornat i aquest no és el cas de la nostra efemèride. Abans del 1959, que és quan comencem nosaltres, a Igualada s’havien fet Pastorets per part de diversos grups de teatre, fins i tot havien coincidit fins a quatre grups de teatre diferents fent Pastorets a Igualada.

Què tenen d’especial els Pastorets d’Igualada?
Nosaltres el que hem intentat, dins de la tradició, és apropar-nos als espais de l’Anoia. M’explico: intentem que els decorats i projeccions siguin ubicacions de la comarca. N’hi ha alguns que no poden ser, perquè són decorats de paper i escenes que són l’essència dels Pastorets. Però, per exemple, tenim un decorat de Montserrat, la foto del qual tal com surt no existeix, sinó que és la combinació de tres fotografies diferents i que hem convertit en un decorat de roba per a una de les escenes. Un altre exemple és l’infern que són les coves del Salnitre a Collbató, de les quals se’n van fer unes fotografies i amb elles hem fet el decorat de l’infern. També fa molts anys que a l’escena de l’infern hi vam incorporar el Drac d’Igualada. El que pretenem és que els igualadins se’ls sentin seus.

Quanta gent intervé en les funcions dels Pastorets?
Entre tots arribem al centenar de persones. Al darrere, entre vint i trenta persones que estan sota l’escenari, dalt tibant decorats, maquilladors… I a l’escenari, entre actors, figurants, Agrupació Folklòrica i Diables completem aquest centenar. Una de les particularitats que tenim és que intentem que tots els papers estiguin triplicats de manera que el màxim que una persona farà un paper serà dues funcions. Això comporta que tothom se senti més valorat i per altra banda, de cara a la direcció, també ens ajuda per compensar els personatges. Aquest any per exemple, en l’espai de l’arcàngel Gabriel i la Verge Maria hi teníem un buit i hem fet un càsting del qual n’han sortit tres noies que faran aquests papers.
Totes les persones que formen part dels Pastorets són de l’Esbart Igualadí?
No, hi ha una part gran que ho són, però hi ha les col·laboracions de Diables d’Igualada, de l’Agrupació Folklòrica, alguns anys també ha col·laborat amb nosaltres l’Estudi dell’Arte i esporàdicament també ve gent a col·laborar que potser només és per un any o dos. Però qualsevol persona que tingui ganes de fer Pastorets, que vingui, li donaren una túnica, li explicarem com va… i cap problema.

Hi va havent relleu generacional?
Jo explico que sense voler als Pastorets s’hi van formant famílies. A vegades comencen els pares, que han vingut de joves, es casen i tenen fills, i tots van entrant a formar part de la nostra gran família. O a vegades és al revés, nens que entren als Pastorets i posteriorment s’hi incorporen els pares. De tota manera, a nivell de direcció sí que ja anem fent un relleu cap a la meva filla Èlia i cap al Roger Oriol.

Porta molta feina posar a l’escenari els Pastorets? Assageu moltes hores?
Més que l’assaig, la gran feinada és el muntatge. Aquest any però s’iniciaran un Lluquet i un Rovelló nous, un dels Satanàs també és nou, la Verge i Sant Gabriel també i aleshores s’ha assajar una mica més. Normalment d’assajos en fem una vintena de dues hores -són xifres aproximades-, que comencen a l’octubre fins la primera funció i durant tot l’any hi ha l’equip de muntatge que es va reunint setmanalment per anar preparant coses de cara a l’any següent. Cal pensar que nosaltres tenim una subvenció de l’Ajuntament i la resta ens nodrim del que recaptem de les entrades i amb això construïm, adaptem i inventem tot el que comporta la funció. L’únic problema que tenim, a diferència de molts Pastorets de Catalunya, és que no disposem d’un teatre condicionat només per fer Pastorets, que els permet fer proves durant l’any i nosaltres no podem fer proves fins al darrer moment perquè el Teatre Municipal té activitat cada dia. És molt important destacar el munt de persones que desinteressadament col·laboren i treballen per fer els Pastorets, sense ells seria impossible tirar-los endavant.

Prepareu alguna sorpresa per celebrar els 60 anys?
Obrim els Pastorets al carrer amb la presència de personatges a la Fira de Nadal o al Mercat de la Masuca i com a acte important el dia 29 volem convertir Igualada en l’infern més gran de Catalunya amb una gran trobada de dimonis i l’encesa de l’Ajuntament. És una activitat que logísticament és complicada pel tema de la seguretat i l’espai de la plaça però hi estem treballant.

Una de les característiques dels Patorets igualadins és l’auca que s’edita des de fa uns deu anys. D’on va sorgir la idea?
Quan en Joan Sallent va fer el programa anterior al que tenim ara, primer en va fer un esboç i mentre estaven reunits hi havia nens que eren per allà que anaven pintant aquell dibuix i se’ns va encendre la bombeta de fer una auca perquè la canalla la pugui pintar. Cada any demanem a alguna persona que en faci els rodolins i els dibuixos.

Formeu part de la Coordinadora de Pastorets.
Sí, hi ha molta interacció entre els grups de Pastorets, ens ajudem molt els uns als altres. A més, ara el president de la Coodinadora és en Lleonard del Rio, que forma part del nostre grup, fet que encara fa més fluïda la comunicació.

Comenta aquesta entrada:

Et recomanem×