El mes d’octubre comença cada any fent un homenatge a la gent gran, en el seu Dia Internacional. És un dia que em sento especialment meu, malgrat avui no són una persona considerada dins la “gent gran” però que, si tot va bé, ho acabaré sent. Per això m’exigeixo reflexionar i treballar sobre quins són els reptes socials i polítics que suposa el creixent envelliment de les persones, un envelliment demogràfic de la nostra societat i proposar un objectiu clar: vetllar per una vellesa digna i segura.
És així, la vellesa és una etapa vital per on tots i totes passarem i que a més a més hi volem arribar bé i la volem viure bé. Haurem viscut moltes coses durant molts anys, com han viscut la nostra gent gran d’avui.
No tothom viu les mateixes experiències, ni té els mateixos recursos o fins i tot la mateixa sort. També la vellesa afecta de manera diferent a tothom, pel context i per les condicions concretes i personals i per les necessitats que puguem tenir. Quin ha de ser, però, el denominador comú que hem de perseguir i aconseguir com a administració pública de la nostra ciutat? Doncs que sabent que tothom ha de tenir els mateixos drets, tots i totes puguem viure en la nostra vellesa d’una manera digna, segons les nostres necessitats i on ens sentim en un ambient segur i de confort. I per aconseguir i garantir això el govern ha de posar eines i fer polítiques públiques que vagin en aquesta línia.
Si fem un cop d’ull a les dades oficials de l’ajuntament d’Igualada constatem que a Igualada hi ha 6.795 persones jubilades que cobren de mitjana 989€ al mes. Hi ha 2.301 persones que cobren prestació per viduïtat, amb una mitjana de 618€ i hi ha 156 persones jubilades que no han cotitzat i que cobren una mitjana de 341€ al mes. També veiem que hi ha 2022 persones amb més de 65 anys que viuen soles i un 27% d’aquestes persones tenen més de 65 anys i un 47% tenen més de 85 anys. Amb les poques dades que ofereix l’ajuntament d’Igualada constatem que hi ha molta gent gran en una situació econòmica molt complicada. Això vol dir que difícilment poden obtenir la plenitud en els seus drets.
També constatem que hi ha molta gent gran vivint sola i que, de fet, són la franja poblacional amb més llars unipersonals de la ciutat. En alguns casos, doncs, ens trobem davant d’una situació de vulnerabilitat econòmica i de soledat no desitjada. Si hi afegim el factor salut, ens trobem amb molta gent gran que té poca autonomia econòmica, poca autonomia social i poca autonomia personal. Davant d’això, cal un govern municipal molt més compromès, implicat i decidit a millorar la vida de la nostra gent gran, per garantir un envelliment digne i per a mi això és absolutament prioritari.
El govern de l’ajuntament d’Igualada ha d’esmerçar molts més esforços per garantir que l’etapa de vellesa dels igualadins i igualadines sigui digne, confortable i segura. Que cadascú pugui envellir com vulgui i desitgi. Per això creiem que, per exemple, l’Ajuntament ha de treballar per tal que la gent gran que ho vulgui no es trobi sola, que s’identifiqui qui està en aquesta situació i se li ofereixin solucions. Per això cal treballar en espais de socialització, des dels mateixos centres cívics, la promoció de l’accés a la cultura per a la gent gran, els centres de dia que, alhora, ofereixen un espai de suport personal, físic i de salut. També cal incentivar un model residencial com el dels edificis ViuB, que ofereix la màxima independència personal i alhora molts serveis en el mateix edifici així com un seguiment personal del procés envelliment de cadascú. O per exemple un servei d’atenció domiciliària que permeti a qui ho vulgui envellir a casa seva amb les condicions necessàries i òptimes.
Per a mi aquesta és una prioritat i crec que hauria de ser una prioritat pel govern municipal d’Igualada. En definitiva, vull que la gent gran d’avui se senti que la tenim en compte, se senti cuidada i valorada, com es mereix. Ho han fet tot per aquest país i per la nostra ciutat. Que la gent gran se senti com jo voldria sentir-me i voldria que se sentís la gent que m’estimo, també els meus fills, quan passin els anys i estiguem envellint. Per això des d’ara i espero també des del govern municipal a partir de l’any vinent treballaré pensant que la ciutat també i sobretot la fan i la farem la gent gran
