Com arquitecte, ha dibuixat en més d’una ocasió com li agradaria veure la ciutat. Ha defensat moltes vegades que cal fer un POUM nou, però el govern no hi està disposat. Com pot afrontar la ciutat el que ens queda de segle sense una planificació urbanística d’aquest segle?
Sempre es pot afrontar. Ciutats urbanísticament més desastroses que Igualada tiraran endavant, segur. La qüestió és fins a quin punt el fet de no tenir una planificació et pot perjudicar de cara al futur. Com passa en una família, com més planificades estiguin les coses, millor estarà preparada per quan vingui un entrebanc. Aquí l’última planificació seriosa i mirada en global és dels anys 80. És evident que, quatre dècades després, i en ple segle XXI, en cal una de nova, de mirada àmplia. L’incompliment del govern municipal en aquest àmbit clama al cel. Marc Castells es va presentar el 2011 dient que el que primer faria seria el POUM, i portem deu anys d’excuses vàries. Hi ha un estancament flagrant, i que perjudica molt el futur de la ciutat… El mateix passa amb el barri del Rec. És escandalós. El proper octubre farà 2 anys que va venir el conseller, i amb l’alcalde van prometre que ara ja tindríem la planificació feta. De moment, el més calent és a l’aigüera. Aquesta manera de governar a nivell superficial no és el que mereix Igualada.
Parla de mirada àmplia. Igualada té 8 kilòmetres quadrats, que els té pràcticament esgotats. Aquesta mirada no hauria d’incloure d’una vegada més la “Igualada Gran”, tota la Conca?
Té raó que és un terme molt esquifit, i la planificació en un territori petit és complicada per pensar com vols créixer. Però aquí no es tracta d’això, sinó de pensar com volem transformar-nos. Aquesta és la clau. La mirada àmplia vol dir cap enfora, però també cap endins. No cal fer una planificació per acabar dient que les voreres dels carrers passaran de dos metres a tres, per exemple. El que cal és veure com transformem la ciutat per a que generi oportunitats de futur. És clar que hi ha sinergies amb els municipis confrontants, i hauríem de posar-nos d’acord. Es va cometre un gran error, penso, quan en el Pla Director de la Conca d’Òdena que es va fer fa una quinzena d’anys no va haver-hi un treball des d’aquí, des del territori, sinó que es va fer des de la mirada del que necessitava l’àrea metropolitana de Barcelona. No defenso un POUM conjunt de la Conca, però sí unes línies mestres, i podria ser possible si hi ha voluntat política.
Hi ha temes greus de present que necessiten solució. Un atur important, manca d’habitatge assequible. El preu del lloguer és molt alt, però continua essent el més barat de la segona corona de Barcelona, i això fa que vingui cada vegada més gent. Correm el risc d’acabar essent una ciutat dormitori?
Si fem una anàlisi estadística, sí, la tendència va cap aquí. Aquella promesa de Castells dient fa 10 anys que seria l’alcalde més industrialista, i que portaria no sé quantes empreses, la realitat és que res de res. Comptem, és molt fàcil. Zero. Ni una. És un discurs fracassat de generar oportunitats en l’àmbit econòmic, perquè un alcalde, per sí sol, no té la capacitat que vinguin empreses, el que té és capacitat de transformar el seu municipi per fer-lo atractiu i que les empreses vinguin, i això no s’ha fet. En canvi, també és veritat que som un municipi receptor de molta gent “expulsada” de l’àrea metropolitana. Això no és mai dolent, però sí que és fatal no ser capaços de generar oportunitats de negoci. I aquí portem deu anys d’immobilisme total.
El mercat mana i el preu del lloguer o de la venda d’habitatge es dispara. Ha demanat fa pocs dies un ple extraordinari per debatre el problema.
El que està passant amb l’habitatge és un problema global. Això per endavant. Però a Igualada, el govern ha negat aquesta situació de forma persistent, i això és actuar amb molta irresponsabilitat. Cap a l’any 2016 ja li preguntava a l’alcalde als plens si estava content amb la política d’habitatge que estava fent, que llavors només era atorgar subvencions per arranjar les façanes. L’avisava que teníem al damunt un problema gros, i el negava. Que si algú no trobava pis que l’avisés, que ell li trobaria, ens deia… El ple que hem demanat és un mecanisme polític que podem utilitzar per a parlar d’aquest problema, creiem que és necessari. Volem que hi hagi un debat.
Quina solució proposeu?
Tenim un munt de pisos buits, sobretot al centre, i hi ha una manca evident d’habitatge assequible. Aquí s’ha de fer un esforç de manera que hi hagi diners disponibles per poder assolir acords amb propietaris de manera que facin cessions de pisos per un temps determinat, que l’Ajuntament els arregli, i que es puguin oferir a un lloguer assequible. Es tracta d’engegar una roda de rehabilitació de pisos, i que cada vegada es faci més gran. Hi ha més mesures, que altres ciutats ja estan fent, com que des de l’Ajuntament opti a quedar-se les promocions de venda de pisos d’entitats bancàries. A Igualada hi ha un pressupost municipal de 60 milions d’euros i es poden fer inversions a llarg termini per construir pisos d’obra nova de lloguer assequible, sempre i quan el sòl surti de franc, sinó seria ruïnós.
Les forces d’esquerra vau evitar una proposta de Marc Castells de permetre fer residencials els baixos dels edificis. No generava això també oportunitats de futur a molta gent?
Segur que hi ha llocs a Igualada on, tard o d’hora, les plantes baixes seran habitatges. Aquí i a tot arreu. El que sota el nostre punt de vista no es pot fer és permetre-ho a tota la ciutat sense planificar res a 20 anys vista. Això seria un forat enorme, perquè no es pot fer tal qual i ja està. Ha d’anar acompanyat d’una transformació de carrers, o fins i tot en alguns llocs de permetre fer un pis més, si es vol. És aquella mirada global de què li parlava abans, de planificar la ciutat. Modificacions gratuïtes del Pla General dels anys 80 no es poden permetre més. És un gran desgavell.
Existeix una crisi econòmica important en moltes famílies arran de la covid. Es diu que el creixement serà molt fort i en poc temps, però mentre això no passa hi ha molta gent que no pot arribar a final de mes o, pitjor, que no té ni ingressos. Això no es veu a Igualada, però hi és.
Tenim molt recorregut, encara, en l’àmbit de la protecció social. No podem oblidar que som de les ciutats que paguem més impostos. Hi ha marge econòmic per donar resposta, doncs. De tota manera, haig de reconèixer que des de Serveis Socials de l’Ajuntament s’està actuant bé, en aquest àmbit. Es dona resposta als casos més urgents, però hi ha decisions polítiques que clamen al cel. Fa dues setmanes es van aprovar unes bases d’ajuts econòmics als estudiants universitaris, que no tenen cap mena de vista de progressió social… Destinarem diners a unes beques a gent que potser no les necessita per a res. Penso que els diners no es reparteixen de la millor manera.
