21 C
Igualada
Divendres, setembre 30, 2022

Els terrats, aquells espais prodigiosos d’un edifici d’habitatges, amb identitat pròpia

Carmel·la Planell Lluís
Historiadora, periodista i fotògrafa

Per definició, atenent al substantiu, el terrat és l’extensió plana i exterior d’un edifici, totalment independent de les diferents plantes, i corresponent a la part superior i no coberta del mateix. En tant que espai a l’aire lliure està envoltat lateralment per un màxim de tres parets o murs relativament baixos, a no ser que en un dels seus laterals hi hagi una secció construïda i tancada de l’edifici per a usos específics.

De fet, des de l’àmbit arquitectònic, el terrat, a part de la zona de viabilitat (o passadís) des de l’escala -al mateix punt de la porta d’accés- està integrat dins de l’estructura construïda de l’edifici, de manera que les parets formen part del perímetre d’aquest, configurant una mena de poliedre, el més habitual: un paral·lelepípede amb cinc cares, on una de les cares és el terra i les altres són els seus laterals i la barana de pedra o de ferro, que normalment dóna al punt de visió del carrer.

Històricament, des de fa uns segles, el terrat -i per això estava concebut- era un punt d’accés comú dels veïns d’un edifici d’habitatges, habilitat amb el pas del temps per a distintes prestacions. D’una banda, especialment per a col·locar-hi una cisterna o els antics dipòsits d’aigua; o bé per a guardar-hi alguns objectes a mode de traster. Però el que era comú, almenys en la seva majoria, és que el terrat fos el lloc on s’ubicaven en petits habitacles els safareigs; i, en conseqüència tot l’espai obert del terrat esdevenia el marc oportunament assolellat i airejat per a estendre la roba… I, de passada, arran de la seva barana que era tot un reclam, el terrat també servia per a treure el cap i veure el carrer des del capdamunt de la casa. Emperò, en èpoques de lliure permissivitat, en molts casos, alguns veïns hi tenien muntat o bé un colomar, o una conillera o un galliner; mentre que, en una franja al llarg del mur o tàpia habitualment s’hi cultivaven en petits testos (o jardineres) flors i algunes herbes aromàtiques per al consum culinari.

Amb tot, per descomptat, el terrat, aquest espai obert que connecta cada pis amb l’exterior, també és i ha estat, i de llarg, el lloc de trobada o de xerrada i connexió entre els veïns. I, en bona comunió amb aquests, si el bon temps ho ha permès s’ha convertit en un escenari perfecte, del tot privatiu i discret, per a l’entreteniment amb una lectura, la relaxació, la dutxa o bany i, com no, prendre el sol. En definitiva, un lloc per a romandre-hi còmodament, alhora que s’hi pot prendre un refrigeri, i per què no fer-hi un dinar a l’aire lliure sota un tendal, o un sopar a les llargues i càlides nits d’estiu, i en amables dies de primavera.

Més recentment, els terrats -segons la seva versatilitat- han acabat albergant a més de les clàssiques antenes de televisió (ara ja parabòliques o per satèl·lit), parallamps, escalfadors solars, aparells d’aire condicionat, sempre depenent de l’alçària i les dimensions d’aquesta superfície. En aquest sentit, i en referència a l’alçada, cal subratllar que, quan aquesta altura és superior a la dels edificis confrontants, des d’aquest enclavament obert gairebé als quatre vents es pot esplaiar la vista sobre tota la ciutat, almenys a un angle de 180 graus -per sobre dels altres terrats i les teulades- albirant unes panoràmiques summament espectaculars; estiguin ubicats aquests edificis al centre de la ciutat o en els diferents ravals i barris.

Tanmateix, des de fa unes dècades estem assistint a un moment en què els terrats sembla que s’hagin posat de moda i fins i tot apunten a ser tendència (?) a propòsit dels seus múltiples beneficis o serveis; especialment des de la seva condició de ser espais per al lleure i la recreació de residents de la finca de forma ocasional i per a la celebració de diferents àpats en petites reunions d’amics o familiars, ateses algunes hores agradables que regala la climatologia, per exemple, en el nostre cas, aquí a Igualada i a l’Anoia: habitualment als mesos d’estiu. Amb tot, voldria puntualitzar que no s’ha inventat res en relació als terrats particulars; en aquest sentit sí que puc certificar que, com a mínim entre el veïnatge de la Ciutat Vella d’Igualada -any rere any- això de passar-se estones i sinó hores a dalt al terrat no és una novetat; ni molt menys compartir-hi dinars i sopars, siguin o no dates assenyalades. De retruc, badar o encaterinar-te amb les vistes és tot un altre motiu de complaença i entreteniment.

Òbviament, en aquests dies d’estiu i, en concret de Festa Major, un any més em sumo a posar en valor els terrats particulars de la meva Igualada, els terrats de tota la vida, i en concret el de casa meva. Per a mi, és tot un privilegi de tenir terrat i veïns, i persones amb qui compartir-lo.

Només afegir i subratllar que, rotundament, en cap cas mai no es pot confondre amb el concepte terrat, en castellà “terrado” o “azotea”, amb el concepte terrassa (espai exterior d’una planta o un dúplex).

Compartir
Carmel·la Planell Lluís
Historiadora, periodista i fotògrafa

Més notícies

Últimes notícies

Martí Gironell, Vicenç Villatoro, Carlota Gurt i Alba Dalmau, plats forts de l’11a edició Mercat de Lletres

La Biblioteca Central d’Igualada i el departament de Promoció Cultural ja ho tenen tot a punt per celebrar l’onzena edició del Mercat de Lletres...

La 10a Mostra d’entitats enceta l’Octubre Solidari a Igualada

La programació de l’Octubre Solidari 2022 comprèn un recull d’activitats concentrades en un mes i mig i promogudes per les diferents entitats que integren...

L’aeròdrom acull demà dissabte una nova Jornada d’Aviació Adaptada

L’aeròdrom d’Igualada-Òdena es prepara per acollir demà dissabte 1 d’octubre a decenes de persones amb algun tipus de discapacitat, als seus acompanyants i al...

Fer-se el mort

A vegades, el naufragi obliga l’home a nedar mar endins; d’altres vegades ho fa voluntàriament. S’allunya de la costa amb ritme constant, les veus...

El cantautor Josep Tero i l’hel·lenista Eusebi Ayensa oferiran un acte poèticomusical

Òmnium Anoia ha organitzat per al proper divendres 30 de setembre la presentació literària de l’antologia de poesia catalana Una vela en el mar blau,...
Compartir