16.1 C
Igualada
Divendres, octubre 23, 2020

El futur no demana més polígons buits

Perejaume Ferrer
Perejaume Ferrer
Veí de Sant Jaume Sesoliveres

En moments de dubte i d’incertesa econòmica, arriben bones notícies: el pagès de Cal Piqué (Jorba), ha invertit 200.000€ en l’ampliació de la granja. Això vol dir que la granja funciona, produeix producte autòcton, genera riquesa i feina. L’empresa va bé i té un projecte de futur… si no fos perquè es troba en una zona que volen convertir en el polígon d’Igualada-Jorba, per facilitar, segons diuen, l’aterratge d’empreses que, de moment, només consten en l’imaginari polític.

Els petits exemples no ens han de portar a solucions de màxims, però sí que ens donen pistes que ens poden ajudar a esdevenir, un territori d’oportunitats, que aposti per combatre les desigualtats, treballi per la cohesió social i per un desenvolupament econòmic, inclusiu, innovador i sostenible. Crec que cal prendre consciència d’això, i sobretot quan veiem el poc entusiasme del govern d’en Marc Castells.

Estan entossudits que, per tornar a fer bategar la indústria local, ens calen macroespais dedicats a la logística com a sector econòmic emergent en un territori industrial basat en el tèxtil, l’adoberia, el paper i les arts gràfiques principalment. L’alcalde no ha sabut defensar la singularitat del teixit productiu de llarga tradició igualadina, i s’aferra a propostes extretes d’un manual dels anys 80, quan es confonien els polígons amb eines de promoció municipal. I tot ben amanit amb “cants de sirena” a propòsit d’empreses que vindran -no sabem ni quines, ni d’on-, que donaran llocs de treball -no sabem de quin tipus, ni quants-, que aportaran indústries noves -seguim sense escoltar ni un sol nom-, i tot plegat quan ens trobem en un context de desacceleració de la demanda de naus industrials.

Les dades són tan clares que fa feredat que s’ignorin: El 30% dels polígons de Catalunya estan buits, i el 40% dels de la comarca de l’Anoia són també espais buits. Percentatge que seria més elevat si comptem el terreny ocupat amb naus buides. Segons dades de la Generalitat, l’Anoia és la 8a comarca de la província de Barcelona amb una major superfície dedicada a polígons i amb més parcel·les disponibles però l’ocupabilitat tan sols és del 65%.

En el context actual, el que és innegociable és que els responsables polítics treballin per trobar solucions de present amb la mirada als reptes de futur. Caldria un punt de vergonya que els evités parlar de macropolígons sense abans saber que fer amb els que hi ha disponibles a la Conca. I per tant, ja tenen prou feina a fer atractives les gairebé 30 hectàrees de polígon buides a Montbui.

Ara cal evitar un nou error a Sesoliveres, i reflexionar si convé obrir un polígon sense demanda. Només es pot evitar sabent què s’hi vol fer. El camp de futbol de Fàtima -inclòs dins d’aquesta operació- si bé és cert que no és espai destinat a indústria, també és cert que ningú no sap per què el volen requalificar i quin sentit té incloure’l al projecte de Macropolígons.

Un polígon buit és una zona abandonada, bruta i una font de conflictes. La Unió de Polígons de Catalunya, afirma que un polígon mitjà-gran (45 hectàrees), si roman buit és un sobre cost anual de més de 100.000€ que ha d’assumir l’Ajuntament perquè cal fer-ne el manteniment mínim encara que no en faci ús ningú. És això el que volem que passi per sobre les cases de Sant Jaume Sesoliveres i Fàtima?

Altres institucions, les àrees de promoció econòmica treballen amb el concepte “AfterCare” que no és altre que el de tenir cura de la indústria ja existent, perquè sabem que el 80% de les inversions que es produeixen en un espai provenen de les mateixes empreses locals. Prevenir i ajudar l’activitat econòmica local hauria de ser la prioritat de la política de promoció econòmica d’aquesta aliança d’alcaldes. Les bones idees s’han de promoure i els sòlids projectes empresarials de futur s’han d’ajudar. En aquest sentit, recordar que tenim un potent clúster TIC ANOIA, i aquest col·lectiu empresarial el que demana és un edifici, no un polígon!

Els temps apunten cap a infraestructures adaptades a les necessitats del segle XXI. Espais on les companyies de tecnologia avançada -que avui per avui ocupen els més alts nivells de generació de feina i riquesa- s’hi puguin implantar. Cal oferir espais útils i proporcionats al territori i per això cal valentia política per ordenar la ciutat i trobar espais com el barri del REC on, amb interès, pot seguir l’exemple del barri tecnològic del 22@ de Barcelona, o el Tecnocampus de Mataró. Iniciatives locals que demostren que si es treballa i es promociona, acaba sent un atractiu global d’atracció d’empreses que no només pensen en el present, si no en un futur on els beneficis econòmics, socials i mediambientals vagin de la mà.

Fem-ho bé i atraparem un futur farcit d’oportunitats. Castells en una entrevista a “La Veu” va afirmar que “Es faran els polígons que toquin” I no hi puc estar més d’acord! A Sant Jaume Sesoliveres, de moment, no toca.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Veïns de Calaf reclamen una solució al tema de l’aigua, ja

Els veïns de Calaf comencen a estar ja cansats dels problemes endèmics amb l’aigua del municipi, que cada vegada són més recurrents i demanen...

L’Associació Polígon dels Plans torna a la Unió de Polígons de Catalunya

L’Associació Polígons dels Plans ha tornat a formar part de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC), entitat vinculada a la Cambra de...

La UEA prepara per dimecres el IV Fòrum Empresarial de l’Anoia

La Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) reprèn el proper dimecres dia 28 d’octubre, la celebració del IV Fòrum Empresarial de l’Anoia, que havia quedat...

Una sessió particular

Intensa, caòtica i productiva, serien tres adjectius per qualificar la sessió deliberativa sobre els Espais Oberts que va organitzar el Departament de Territori el...

S’ajorna l’estrena europea de l’Igualada Rigat

El Comité Europeu d’hoquei sobre patins ha decidit l’ajornament de dotze partits de les competicions continentals previstos per al pròxim novembre 7, “atenent la situació...
Compartir