En matèria de formació contínua a les empreses, l’estat espanyol és cuer, tant en la confiança dels treballadors i treballadores en la formació de les seves empreses com en la quantitat d’empreses que la ofereixen de forma programada.
De fet, en un estudi publicat per Randstad es destaca que més del 60% de persones treballadores de l’estat troba que la formació rebuda per part de les seves empreses no és útil per afrontar els reptes de futur que s’albiren a l’horitzó, tot i que més del 90% estan d’acord en rebre formació continuada que les capaciti per a superar-los. La xifra de descontent és la més alta d’Europa i, si mirem el planeta, la quarta a nivell mundial. Poca broma.
La xifra d’empreses que dissenyen i executen plans de formació per al seu personal tampoc és gaire optimista. Si bé a l’àmbit de les grans corporacions l’assignatura se supera, a nivell de pimes i microempreses (que són les majoritàries amb diferència) els números són escandalosos. Si ens centrem en les últimes, el 83% no ofereix cap tipus de formació a les seves plantilles, ni que això no impliqui cap cost per a elles.
Tot plegat, diuen, sembla ser un problema estructural que arrosseguem des de sempre. Moltes empreses encara veuen en la formació una despesa i no una inversió, i aquesta actitud repercuteix directament en la seva productivitat i competitivitat, sobretot en un mercat global com el que viu la nostra societat actual.
S’han fet, i s’estan fent, moltes coses per provar de canviar aquesta tendència i, si bé les dades han millorat en les últimes dècades, encara ens queda molt camí per recórrer. Potser la via de l’incentiu econòmic o l’estalvi de costos és, dins la cultura del nostre entorn peninsular, la que més s’entén.
Probablement tenint això en compte s’hagi escrit el Reial Decret Llei 18/2021, on es parla dels ERTOS i la seva vinculació a accions formatives per part de les empreses que s’hi acullin o els prorroguin. Aquest ha estat un tema força discutit per part de patronals i sindicats, però finalment s’ha arribat a un consens que fa que les empreses que imparteixin formació puguin beneficiar-se a través d’un augment del crèdit destinat al finançament de les accions formatives i d’exoneracions a la quota empresarial de la seguretat social, arribant a uns 400€ per persona en el primer cas i un 80% de reducció en el segon. Sigui com sigui, si això ens porta a augmentar el percentatge d’empreses que creuen en la formació com a eina d’innovació, productivitat i competitivitat, benvingut serà.
Potser a mitjà termini, en termes formatius, algunes consciències canviaran de l’òptica de la despesa a la de la inversió, que força falta faria.
