Com cada any el Foro de Davos ha estat l’aparador on s’han exhibit les elits polítiques i econòmiques. Hi ha assistit més de 2.600 personalitats, la majoria dels quals arriben en els 1.100 jets privats que s‘han comptabilitzat en els aeroports més propers a aquesta ciutat suïssa. Gent molt ocupada i sensible, que parla de sostenibilitat i canvi climàtic i que s’enfronten a problemes com la recessió, la inflació, les taxes d’interès i les possibles solucions i impactes de la invasió de Rússia a Ucraïna.
Fora de les grans declaracions, com les que poden portar a pensar en la fi del neoliberalisme, el més important per a nosaltres, és que els representants governamentals de França i Alemanya hagin dit que confien en el fet que aquest 2023 evitarien la recessió. En general els comentaris han dibuixat un escenari positiu. L’impacte econòmic podria ser menys profund del que s’havia pronosticat, malgrat que comporti una reducció de l’activitat, una caiguda de beneficis empresarials i un increment dels acomiadaments.
A USA la Fed podria estar finalitzant l’ajust monetari, prop d’una taxa terminal per damunt del 5%. A Europa ha ajudat molt la caiguda dels preus del gas natural (a nivells més baixos que el tercer trimestre de 2021) i les expectatives que generen les accions fiscals per a mitigar els efectes de la inflació. La Xina veu perspectives de millora de la demanda i veuen el futur amb optimisme, confiats en rebaixar la tensió amb USA. El seu canvi de política amb el tractament de la covid, els ocasionarà tensions sanitàries, però clarament els porta a una reactivació econòmica i un sentiment d’alliberament de la societat civil que recupera espais de llibertat. Els països emergents esperen beneficiar-se d’un dòlar més dèbil i de la millora global i refien en el retorn dels fluxos d’inversió internacional i en l’increment de la demanda de matèries primeres.
S’ha dibuixat un món amb problemes energètics, polítics i de crisis geopolítiques diverses, però més equilibrat i molt pendent de l’evolució de la guerra d’Ucraïna. Malgrat aquest missatge optimista, han quedat palesos importants desafiaments, com l’alentiment econòmic i els forts increments dels tipus d’interès, que segurament milloraran els resultats bancaris, però que faran més difícil l’accés al finançament i, sobretot, serà més car. D’ací que tothom sigui conscient que no s’han acabat encara les conseqüències econòmiques del cicle d’ajust monetari, que es va iniciar el març del 2022.
Hi ha un sentiment de què es va pel bon camí, malgrat que les empreses segueixen més pendents de contenir les despeses, que d’incrementar els ingressos. La inflació s’alenteix, però tothom és conscient que s’està lluny d’haver-se controlat. Alguns productes alimentaris continuen desbridats. Ja es veu com ací la política de reducció de l’IVA en determinats productes sembla més una anècdota política, que no pas una incidència en la butxaca.
Però hi ha un negoci que sempre floreix en aquestes cimeres. Els que organitzen festes privades i reunions, amb personal de luxe que cobren fortunes pels seus serveis i on és molt difícil trobar restaurants assequibles i habitacions d’hotel. Contrasentits de qui prediquen la contenció de la despesa.
