IGUALADA RIGAT 5
CP VIC 3
David Càceres i Cesc Fernàndez van poder debutar amb victòria en la seva estrena a la banqueta de l’Igualada Rigat. Això sí, van haver de patir molt per sumar els 3 primers punts d’aquest emocionant rush final de només 8 jornades. Va ser una victòria basada en l’èpica i el convenciment. L’èpica perquè l’equip va haver de remuntar un 0-2 i un 2-3. I el convenciment perquè els arlequinats van creure en tot moment en el sistema i en les seves pròpies forces. Ara s’haurà d’anar a per la següent final, dimecres a Taradell, en un altre partit ajornat per la Covid.
Elagi, Ton, Palau, Bars i Marimon va ser el primer cinc triat per Càceres. Missatge per molta gent. Als veterans… que han de tirar del carro, als joves que compta amb ells. I a la banqueta, que els partits també (i sobre tot) es guanyen des d’allà. Al final uns i altres li van tornar la confiança amb un partit honest, intens i molt lluitat. Els veterans perquè van jugar a gran nivell i van sumar gol (de Sergi Pla i a pilota aturada!) als joves perquè van ser dels destacats (Marimon va fer el 5 a 3 definitiu) i la banqueta perquè va marcar el 80% dels gols (els 3 d’un endolladíssim Tety Vives).
![](https://veuanoia.cat/wp-content/uploads/2021/04/IGUALADA-RIGAT.jpg)
De tota manera el partit, una vegada més, no va començar bé. El Vic es va avançar amb dols gols de Tirso bastant afortunats. Un de remat exterior amb l’Elagi tapat i l’altre de rebot. I el pitjor de tot plegat. Que entre un i l’altre va passar només un minut. Això pot ensorrar a qualsevol. Però l’equip, que havia sortit a pista bastant pressionat, no es va rendir i 4 minuts més tard va reduir diferències amb un tir exterior del Tety. Un gol que va donar la tranquil·litat necessària als arlequinats. Amb l’1 a 2 s’arribava al descans. Amb aquesta diferència mínima i amb el Vic molt carregat de faltes. Els osonencs se’n van anar al vestidor amb 9 faltes i no van cometre la desena fins gairebé 21 minuts més tard. Va ser la FD que va precedir el 5 a 3.
Més difícil encara
A la segona part l’IHC va fer el més difícil, equilibrar el partit, amb una FD, al minut 3, de Sergi Pla per una blava al visitant Litus. Però a vegades el més difícil pot no ser-ho del tot. Les coses es poden complicar encara més. I així va ser. Tirso Gòmez va aprofitar un rebuig de l’Elagi per tornar a avançar als visitants.
El 2 a 3 no va enfonsar l’equip. Els “rigats” van fluir com l’aigua i van aconseguir restablir l’empat amb el segon de Vives. En Tety va caçar un rebot del porter vigatà i el va punxar dins. Tornava l’empat. I tornava l’Igualada.
Un IHC que semblava que planificava els gols. El 3 a 3 va arribar 5 minuts després del 2 a 3 visitant. I el 4 a 3, 5 minuts més tard. I i el 5 a 3 definitiu … gairebé… en aquest cas “només” 4 més tard.
La seqüència va ser producte del bon joc i l’estabilitat dels arlequinats a la pista. Primer en Tety va signar el seu hat-trick culminant una bona acció de contra col·lectiva, entrant des del segon pal i aixecant la bola davant del porter. I després Aleix Marimon va ser el més llest de la classe arribant amb una gran esprintada al rebot de la FD que Masoliver li havia aturat a Pla. Marimon va caçar a l’aire la bola tant ràpid com va sortir de les guardes del porter i va fer un gol de velocista que posaven més a prop els 3 punts.
És cert que amb el 5 a 3 l’equip va estar uns instants excessivament precipitat, sobretot atenent al resultat favorable, però Càceres ho va tallar amb un minut de temps mort. A partir d’allà, l’equip va esgotar les possessions i fins i tot va disposar d’una bona oportunitat a l’últim minut per igualar el gol-average amb el Vic amb una FD per expulsió de l’ex-igualadí Met Molas. Marimon no la va poder transformar però la victòria, amb el Vic jugant en inferioritat, ja no va perillar. I ara, aquest dimecres, segon partit de la Lliga Càceres a Taradell.