Creu Roja Anoia: Una història de 75 anys!

346

La Creu Roja a l’Anoia va començar a Igualada l’any 1943, quan Josep Farrés, Francesc Botet, Josep Rodríguez, Salvador Vidal i Josep Chicote es posaren d’acord per fundar l’Assemblea Local que seria presidida pel Dr. Francesc Botet i Pallarès fins a l’any 1966. Les primeres oficines s’ubicaren en un pis, l’entresol del número nou del carrer de la Soledat, des d’on es va crear la secció de “camillers”, cos bàsic i primordial en la història de la Institució, que va iniciar les seves tasques de trasllats d’accidentats i malalts des de la seu de la plaça de la Creu. En aquests anys també va néixer la Banda de Cornetes i Tambors composta pels mateixos portalliteres i l’any 1947 es va dur a terme el primer curs per l’obtenció del títol de dames infermeres auxiliars voluntàries de la Creu Roja.

Per fi va arribar la primera ambulància, que es va beneir el 14 de novembre del 1948 dins dels actes de la Festa de la Bandereta, igual que el nou local de l’entitat a la Plaça del Rei on hi havia garatge per al nou vehicle. En aquella època era habitual veure els portalliteres de la Creu Roja duent a terme la seva tasca sanitària en actes esportius i culturals, però cada vegada més havien de sortir d’urgència pels nombrosos accidents que es produïen, sobretot a la carretera N-II. L’activitat cada vegada més constant va fer necessària l’adquisició d’una nova ambulància que va arribar per la Fira de Reis de 1958.

A la dècada dels 60, l’Assemblea Local, una vegada ja consolidada a la ciutat d’Igualada, va començar a créixer. L’any 1960 es va dur a terme el primer curs de Socorrisme. Dos anys després s’unificaren les dependències de la Plaça del Rei i de la Soledat en un sol edifici al carrer del Clos número 34, on el Dr. Francesc Botet i Casadesús va agafar el relleu a la presidència de l’entitat de mans del seu pare. El ventall d’activitats i serveis va augmentar, s’adquiriren nous vehicles, s’ampliaren els rengles del personal sanitari, es contractaren conductors professionals per als dies de cada dia, els quals tenien cura de l’anomenat servei permanent d’urgències, s’atengueren nous serveis com els de carretera i els de piscina i es començà a treballar en el tema de les donacions de sang.

Primera ambulància de Creu Roja Anoia.

L’any 1972 es va crear la Creu Roja de la Joventut en unes dependències cedides pel PP. Caputxins, i el mateix any també va néixer la Unitat Alpina dedicada a tota classe de serveis i rescats relacionats amb la muntanya. L’augment d’activitats i voluntariat va fer que es tornessin a traslladar les dependències de la Creu Roja, aquesta vegada al carrer Sant Josep a l’edifici del Casal. En aquells anys també es varen inaugurar els llocs de socors del Bruc i La Panadella que estaven cada dia de l’any i hi prestaven el servei militar molts joves de la comarca que escolliren aquesta opció.

El transport sanitari anà creixent, l’Assemblea era cada dia més gran, amb més vehicles, amb més capacitat assistencial i més compromesa socialment. Les activitats de lleure de Creu Roja Joventut es multiplicaven així com el nombre d’infants que hi participaven. Els components del Comitè amb el Dr. Botet al capdavant van veure que era necessari disposar d’un espai suficientment gran per poder-ho encabir tot, i després de molts esforços i ajuts de particulars i institucions, el dia 1 de maig de 1983 es va poder inaugurar l’edifici de la Creu Roja, batejat com “una llar per a tothom” i ubicat on es troba avui dia, al carrer Les Comes, 34 d’Igualada.

Aquest nou impuls va permetre disposar dels espais adients per iniciar el Grup d’Esplai de Creu Roja Joventut, una sala d’actes pels Cursos d’Educació Sanitària que ja es programaven de forma estable, una sala on es podien trobar voluntàries i voluntaris per dur a terme la vida associativa, garatge pels vehicles, i l’expansió de l’entitat a nivell comarcal gràcies a les delegacions de Piera, Capellades i Calaf.

El Dr. Francesc Botet i Casadesús, fruit dels viatges a les Societats Nacionals de la Creu Roja a diversos països europeus, va anar ideant com havia de ser la Creu Roja del futur, una entitat que treballés al costat de les persones més vulnerables, i el novembre de 1989 va néixer l’Àrea de Benestar Social amb aquest objectiu. Les primeres activitats es varen adreçar als col·lectius d’infància (reforç escolar, acompanyament, esplai, casals infantils, campanyes en defensa dels drets dels infants, etc.) i de les persones grans (instal·lació de telealarmes, animació, acompanyament i suport, etc.), però després s’hi varen afegir també programes solidaris vers els pobles que patien els horrors de la guerra i solidaritat davant d’un medi ambient que calia conservar lliure de brutícia, de contaminació i de destrucció.

Arribada d’un comboi de refugiats de Bòsnia (1996)

Als anys noranta arriben les primeres eleccions democràtiques a Creu Roja, i el Dr. Francesc Botet i Casadesús fou elegit president de la Institució per unanimitat. Es comença un procés de comarcalització, i a partir de l’any 1992 l’entitat ja esdevé Creu Roja a l’Anoia, amb delegacions i punts d’atenció als principals municipis de la comarca. A nivell d’activitat les xifres es van disparar a tots els àmbits. Dels 4000 serveis de transport sanitari de l’any 1983 s’arriben a fer 36400 trasllats durant l’any 1995. Dels 200 socis que tenia l’entitat l’any 1989, després d’una campanya de sensibilització i informació de la tasca humanitària que s’estava duent a terme s’arriba al miler de sòcies i socis l’any 1995. Però potser el què va tenir més ressò va ser l’acollida dels refugiats procedents del conflicte bèl·lic a la república ex-iugoslava de Bòsnia, que varen arribar a Igualada el desembre de 1992, any en què els voluntaris i voluntàries de Creu Roja a l’Anoia varen tenir, també, un destacat paper en el dispositiu de cobertura sanitària dels Jocs Olímpics de Barcelona a l’Estadi Olímpic de Montjuïc.

Al juny de l’any 1993 es varen dur a terme els actes de celebració dels 50 anys de Creu Roja a l’Anoia, amb xerrades, exposicions, sopar i una mostra de la quarantena de vehicles de transport sanitari al Passeig Verdaguer d’Igualada. Aquest mateix any es comença el programa “Aliments per a la Solidaritat” a través del qual es distribueixen els excedents d’aliments de la Unió Europea. També surt a la llum “La Revista”, el butlletí trimestral que edita l’entitat per mantenir informats als cada vegada més nombrosos socis, sòcies, voluntaris i voluntàries.

L’any 1995 va ser especialment trist, al març ens va deixar el fins aquell moment president de Creu Roja a l’Anoia, Dr. Francesc Botet i Casadesús, ànima de la transformació de l’entitat tal com la coneixem avui dia. Davant el buit deixat, el Comitè Comarcal de l’Assemblea de Creu Roja a l’Anoia li va proposar al Dr. F. Xavier Botet del Castillo si volia substituir al seu pare en el càrrec, proposta que va acceptar i encara ostenta actualment la presidència després de ser reelegit cada vegada que s’han convocat eleccions.

La vinculació amb Bòsnia es va mantenir a través de diverses iniciatives com l’enviament d’un comboi d’ajut humanitari amb 13.000 kg de material i un autobús cedit per la Hispano Igualadina fins a la ciutat de Travnik amb qui s’havia agermanat Igualada. Posteriorment també es va dur a terme la reconstrucció de l’escola de Gradina a la mateixa ciutat, i arribant a l’any 2000 es va inaugurar el Centre Infantil i Juvenil “Igualada” a Travnik amb el suport de l’Ajuntament d’Igualada i la Diputació de Barcelona.

Reunió del Comitè de Creu Roja Anoia (1998)

La Cooperació Internacional ja s’havia iniciat amb la convocatòria de les Colònies d’Infants Sahrauís conjuntament amb ACAPS i les administracions municipals de la Conca d’Òdena, i amb l’experiència tan positiva, l’any 1998, Creu Roja a l’Anoia va organitzar les primeres Colònies per infants bosnians, apadrinades per la model Judit Mascó, que es repetiren en cinc edicions més, apadrinades per Isabel Gemio, Ana Obregón, Antonia Dell’Atte, Paula Vàzquez i Gisela Lladó.

L’any 2000 suposa un dels canvis més transcendentals de la Creu Roja a l’estat. L’activitat de Transport Sanitari, que havia suposat els inicis de l’entitat al nostre país, es deixa de fer. Seguint la filosofia de Creu Roja de cobrir les necessitats de la població on es detecti una manca de recursos que suposi vulnerabilitat per les persones, en l’aspecte del Transport Sanitari, s’havia arribat a un punt de maduresa que implicava la retirada de Creu Roja en favor de les empreses privades que cobrien sobradament les necessitats del moment. El Servei Català de la Salut va convocar un concurs per adjudicar el Transport Sanitari al territori on només es podien presentar empreses, i les guanyadores van subrogar el personal professional que prestava servei a Creu Roja. Amb aquest canvi es tancava una etapa que obria uns nous horitzons que ja havia albirat el Dr. Botet Casadesús, la Creu Roja “cada cop més a prop de les persones”.

Al polígon de Les Comes d’Igualada s’obre el Magatzem Central d’Ajut Humanitari Autonòmic, que posteriorment es traslladaria al polígon Plans d’Arau de la Pobla de Claramunt. Creu Roja, es fa forta en el terreny de Socors i Emergències en Grans Catàstrofes i segueix realitzant serveis preventius en actes esportius i culturals com activitat continuada pels voluntaris i voluntàries de l’àmbit.

S’enceta el projecte “MEDES Prevenció de la violència als centres escolars: el mediador escolar com a recurs” dins del programa europeu “Daphne” amb socis nacionals de Sabadell, Granada i Barcelona i europeus d’Itàlia, Alemanya i Bèlgica. El 2001 també comença el Programa d’Atenció als Immigrants (POI) amb un estudi sobre la migració a la Conca d’Òdena. Creu Roja, s’adhereix al Pacte Territorial per l’Ocupació a l’Anoia per dur a terme programes de suport a la inserció laboral de col·lectius vulnerables. A Piera i Vilanova del Camí cada cap de setmana funcionen esplais que apleguen infants dels municipis. El 2005 obre l’Espai de la Gent Gran del Barri de Set Camins als baixos de l’edifici de Creu Roja al carrer Les Comes.

Camillers de serveis preventius.

L’any 2009, fruit de la crisi econòmica que s’estén a tot el país, neix el Banc de Queviures d’Igualada, a iniciativa de Càritas, Escola Pia, Ajuntament d’Igualada i Creu Roja, per unificar esforços a l’hora de distribuir aliments entre les famílies més necessitades. En anys successius són moltes les entitats i empreses que col·laboren en la recollida d’aliments i productes de primera necessitat. L’any 2010, i en ple context de crisi, la Institució aposta per un nou model d’atenció de les persones, amb l’objectiu de garantir una atenció integral, establint mesures que millorin les seves capacitats personals i professionals, a més de fomentar l’autonomia dins un procés d’acompanyament individualitzat.

S’intensifiquen llavors tots els projectes relacionats amb l’ocupació i els itineraris individualitzats per resoldre les mancances de cada persona a l’hora d’incorporar-se al mercat laboral, i també les mesures d’acompanyament emocional. L’any 2015 s’obre l’Espai de Trobada Familiar en conveni amb el Consell Comarcal de l’Anoia, així com molts dels projectes que segueixen vigents el dia d’avui.

L’any 2018, Creu Roja a l’Anoia va complir 75 anys. Per celebrar-ho es van programar una sèrie d’actes i un sopar commemoratiu.
Durant aquests 75 anys han estat moltes les persones que han passat per l’entitat, que l’han fet créixer i han ajudat amb el seu temps i el seu esforç a què la Creu Roja a l’Anoia segueixi essent una de les oficines capdavanteres a la província de Barcelona. En aquest text no hem volgut anomenar cap d’aquestes persones per por a oblidar-nos algun nom, ja que creiem que voluntàries i voluntaris, sòcies i socis, i d’altres agents socials, tots i totes han estat part del que som i des d’aquí, aprofitant aquestes ratlles els hi volem agrair que hagin format part d’aquest projecte, 75 anys plens d’acció, que no s’atura mentre algú ens necessiti.