He estat per Viena (recomano a l’alcalde d’Igualada que hi faci una visita. Veurà que no cal fer invents estrambòtics per tenir una ciutat amable, neta, ordenada i silenciosa) i, com he fet altres vegades, vaig visitar el palau imperial de Schönbrunn amb els seus jardins vivint una primavera fastuosa.
Tot passejant vaig conèixer una parella de joves nord-americans de viatge de noces. Al clàssic “Where you are from?” vaig respondre l’acostumat: “Barcelona” Com era previsible -i jo volia evitar- em varen considerar espanyol. Vaig aclarir que soc català i aleshores varen fer referència a les diferències entre Espanya i Catalunya al voltant de la voluntat dels catalans de ser independents.
Al cap d’una estona, els americans varen definir els catalans dins d’Espanya: “Pel que veiem a Espanya, els catalans sou tractats com els negres a Amèrica, amb la llei sempre en contra”. “Efectivament, vaig respondre, però a diferència dels negres d’Amèrica, que cada dia estan una mica millor, els catalans dins d’Espanya, cada dia estem una mica pitjor”. Els joves em varen fer una pregunta punyent: “Si Espanya us tracta tan malament com Amèrica tracta sovint als seus ciutadans negres, per què no canvieu la vostra relació a les eleccions?”.
Vaig tenir moltes dificultats per respondre la pregunta, i no pas pel meu insuficient anglès sinó perquè és insòlit el que ens passa electoralment a Catalunya. Els catalans, sigui quin sigui el seu origen, tenen dret a votar allò que els vingui de gust. Mai perdré un amic per política. De fet en tinc que voten PP, PSOE, Comuns i algun fins i tot Vox, tot i que mai m’ho hagi confessat. El que votin els meus amics o coneguts no em condiciona l’amistat. El que voldria que algun dia m’aclarissin els que voten una opció unionista, és el per què del seu vot.
Quan Espanya deixa d’invertir a Catalunya “porque son independentistas” no només ens perjudica als independentistes, sinó a tots els que vivim a Catalunya, incloent-hi els que voten partits espanyolistes. Quan fallen Rodalies per manca de manteniment, votis el que votis, ets igualment perjudicat. O quan es col·lapsa la carretera. O quan quedes penjat en una llista d’espera a la Sanitat…
Els darrers 22 anys -no cal remuntar-se més enrere- l’estat no ha complert ni un sol pressupost d’inversions a Catalunya, però encara hi ha catalans que voten els partits que fan o donen suport a aquestes retallades que, en el cas de les infraestructures, generen atur i les retallades en sanitat, provoquen morts. Morts de catalans, vinguin d’on vinguin, votin el que votin.
Per a Espanya tots els que vivim a Catalunya som com els negres a Amèrica. Perdoneu, però algú ho havia de dir!.
