Ja sabem que existeixen dos tipus d’habilitats: les hard i les soft. Parlar de hard, en aquest cas, no té sentit, ja que entenem que algú que entra a formar part d’un equip i té responsabilitat, tindrà titulacions o certificacions de les mateixes. Per exemple, les habilitats tècniques de qualsevol lloc específic com un enginyer o un director de compres.
Ara bé, en el cas de les soft hi entren competències molt diverses (competències intra, inter i metapersonals) i, el fet de, fer-les servir contínuament sense un feedback immediat farà que, molt segurament, hi hagi un desgast i la ignorància de si s’estan fent les coses bé o malament. I, l’indicador és òbviament el resultat. Per tant, es manifesta una manca de control, una percepció d’injustícia (en alguns casos), canvis físics, canvis d’actitud i pèrdua de confiança entre d’altres. Després de detectar això, ens preguntem com s’han fet les coses per obtenir aquest desequilibri.
Bé, resumint les habilitats les deixaríem en dos: comunicació i vincle. Des d’aquí, podem desenvolupar totes les altres. Per exemple: Què fem per delegar? Comunicar el què volem. De quina forma ho fem? Doncs amb assertivitat, amb efectivitat, afectivitat i eficiència. La comunicació juga un gran paper en la delegació. Per tant, si delego passen dues coses: confio en la persona que delego i dos, m’allibero d’una feina. Així doncs, puc dedicar el meu temps (aquell que no teníem i ara sí) a altres coses que formen part de la meva responsabilitat. Per exemple: donar suport. Fer costat a aquella persona del nostre equip que “vol i no pot”? És a dir, la motivem, la reconeixem i la impulsem? Què passa quan ho fem? Doncs, que com ara “vol i pot”, funciona sola. Aleshores, una altra vegada torno a tenir més temps per fer-lo servir per a altres coses d’interès i d’importància. Aquí, de nou, la comunicació ha jugat un paper vital per a la motivació de la persona: motivació que influencia, motiva, inspira i acreix l’autoestima del membre de l’equip.
Seguim amb la persona que requereix formació i entrenament. Fent les coses pas a pas anem aconseguint el valuós temps. Ara tenim temps per invertir en aquell/a que necessita entrenament. La formem, l’ensenyem, l’acompanyem, la impulsem a fer les coses per si mateixa, li preguntem com ho faria a través de preguntes poderoses. Sempre dirigit cap a l’acció i l’autosuperació. Aquesta és una inversió de temps, en cap cas una pèrdua. Ja que quan aquesta persona, amb assertivitat, paciència, interès, actitud i sobretot proximitat, ens trobem que el company/col·laborador/treballador adquireix autoconfiança, seguretat i aprenentatge. Per tant, desenvolupament de la tasca amb noves habilitats. En aquest cas, també, hem fet servir la comunicació com a eina de connexió amb l’altre i obtenim autogestió i responsabilitat.
Una vegada hem adquirit com a CEO, directiu o líder les competències de la delegació, el suport i l’entrenament, avancem cap al feedback immediat. Demanar constantment, no una opinió, sinó si hi ha millora i si pensa que hi ha, com ho faria. El feedback ha de ser bidireccional. Quan hi ha proximitat (afectiva i eficient), hi ha implicació, hi ha llibertat per expressar les àrees de millora. Tant pel directiu, com pel projecte, com per la mateixa persona (autocrítica). Sempre i en tot cas, constructiu i assertiu.
La gran tasca d’un directiu és dirigir. Quan la comunicació i els seus tentacles, com hem vist aquí, es fan amb focus, intenció i atenció es mostra la màgia: temps per dirigir i aportar als altres els recursos que necessiten. Així doncs, ens estalviem un desgast físic, mental i emocional (burnout) i desenvolupem i portem a terme allò que sí son les nostres competències.
En conclusió: una bona comunicació eficaç, eficient i afectiva reforça el vincle. El vincle aporta proximitat, humanitat, creativitat, implicació i una dosi de llibertat d’expressió. Sabem que un equip que s’atribueix aquestes característiques rendeix més, hi ha menys rotacions i els resultats solen ser molt més positius.
Aquí sí la mida importa, la mida del teu lideratge i les teves SOFT’s.
