Coincidències

És una coincidència que el govern de Marc Castells decidís apostar per uns estudis humanístics just en el moment en què la senyora Susanna els va fer una proposta en el mateix sentit. És una coincidència que cap dels especialistes en cultura de la Pau a qui anava adreçat el curs s’hi inscrigués, com cap comerciant de la ciutat va veure en Tickdi una millora pel seu negoci. És una coincidència que els estudis per la Pau els promogui -cobrant- la filla d’un exalcalde convergent, i que la prometedora aplicació comercial l’Ajuntament la contractés a una empresa sense cap altre client propietat d’un extreballador de Chacón. És una coincidència, aquesta sí, que els igualadins haguem pagat de la nostra butxaca 76.000€ per un curs d’estiu, just la mateixa quantitat que vam pagar per una aplicació per fidelitzar els clients del comerç local.

La vida és plena de coincidències atzaroses. Coses que passen sense que se’ls hagi de donar major importància i a les que només les ments més perverses atribueixen una malèfica relació de causalitat. Els “mals igualadins”, com alguna vegada n’han dit. Els qui no en tenen prou amb un fotogènic somriure acompanyat de l’argument de “posar Igualada al mapa”, “és una aposta única i novedosa” o el de “serem la capital de tal o qual cosa”. Per sort, a Igualada no n’hi ha massa de gent així. Gairebé ningú es pregunta mai per com acaben els anuncis futuribles, i a poca gent li importa gaire si això ha costat tant o més. Hem après a aplaudir com a gesta memorable la poda d’un arbre o l’arranjament d’una vorera i la resta ens semblen complicacions innecessàries, que ja tenim altra feina. Respectable, però descriptiu.

Per això sap greu, de vegades, que alguns destorbem aquesta pau tan harmoniosa amb històries de fantasmes inexistents. Que si dades, que si tal contracte, que si tal persona i que si tants diners. Allò de qüestionar, intentar informar-se i, si hi ha coses que no haurien de ser, sortir a la palestra i dir-les, per lletges que siguin. És pesat i som pesats, disculpeu. Però que no és maco destinar 150.000€ de l’erari públic a qualsevol cosa mentre la facin “els nostres”? Potser millor no dir res. Deixa’t de resultats o de si es tracta d’afavorir algú. Això no ho podem dir -com diuen alguns-, o ho han fet tots i no passa res -com diuen d’altres.

Us garanteixo que no ho fem per gust, sinó que ho sentim un deure, que per això hi som. Perquè tot té un límit i, en aquesta ciutat, a molta gent -per sort- li comença a vessar el got. I això és bona notícia, perquè quan abans escampi el fum, abans ens adonarem tots plegats que rere la façana hi ha ben poca cosa. I llavors ens posarem a construir-hi quelcom de manera honesta.

Albert Mateu, regidor de la CUP Igualada