El Rebost de Ponent és una empresa familiar, i avui és també el primer productor de calçots del país. Darrere d’aquesta fita hi ha una estima especial pel producte de proximitat, per la feina ben feta, i per un tracte especial per al client. Gràcies a això l’empresa, amb seu a Castellnou de Seana (Pla d’Urgell), ha crescut ràpidament i avui compta amb botigues repartides per diferents punts del país, també a Igualada, a l’avinguda Dr. Pasteur 30. Allí arriben calçots a punt per menjar, de manera que el client tan sols se’ls ha d’emportar a casa i gaudir d’una bona calçotada, i amb una salsa única, molt valorada per tots els qui l’han provada, i que s’ha convertit en el veritable “culpable” de l’èxit d’El Rebost de Ponent.
Jordi Llanes és l’ànima d’aquest negoci. De fet, ell continua la tradició familiar de les feines del camp, i especialment del cultiu de la ceba. Els seus pares ja s’hi dedicaven, amb la varietat de la “ceba de Figueres”, que portaven a Mercabarna, però amb el pas dels anys en Jordi es va decidir a fer el pas cap al cultiu de calçots, al costat de la seva dona. Un negoci molt més rendible i apassionant. Avui preparen calçotades fins i tot a Holanda, o a Madrid!
“El calçot sense res, per sí mateix, és poca cosa sense la salsa, que és la gràcia de la calçotada. I nosaltres la fem molt bona, però molt”, ens diu.
El pas més difícil era aconseguir coure per sí mateixos els calçots, i repartir-los a temps en diferents punts de la geografia, a una temperatura determinada per a que es mantinguessin calents i òptims per a menjar. I ho van aconseguir, i tant bé que avui són la primera empresa del sector a Catalunya.
Dues tones de salsa i 100.000 calçots a la setmana
“Quan vam posar en marxa l’empresa, sabíem que la salsa era la gràcia de tota l’operació”, diu Llanes. La seva mare, Pilar Valls, i la sogra, Anna Ros, hi van posar la seva experiència per assolir una recepta, diuen, difícil d’igualar. “La salsa és l’estrella de la nostra casa”, diu convençut i orgullós. Avui arriba la salsa a tot el país, però també a Madrid, Sevilla o Bilbao. Prova d’això és que en fan 2.000 quilos cada setmana!
L’empresa va començar amb un petit obrador, una màquina petita per recollir els calçots, i una primera botiga a Castellnou. D’un miler de calçots cuits a la setmana… a 100.000 d’avui dia, en plena temporada.
Quan la temporada s’acaba, als voltants de l’abril, la feina continua. Sense anar més lluny, ara mateix s’està ja preparant la propera. “Nosaltres ens ho fem tot. Sembrem la llavor de la ceba del calçot precisament ara, aquesta mateixa setmana. El procés és tot l’any, no solament de novembre a abril. Podríem comprar la ceba i estalviar-nos molta feina, però preferim fer-la nosaltres”, diu Jordi Llanes.
El bulb de la ceba blanca de Lleida es cull el mes juliol, es deixa assecar, i l’agost es comencen a plantar les cebes. El rec farà la feina, fins que al novembre començaran a sortir els calçots més grossos i ja es podran arrencar. “Els collim tots amb forca, perquè així els anem triant, cada setmana. En coem tots els dies, però és els caps de setmana quan tenim més feina. Fem coure 10.000 calçots a l’hora, ben d’hora, per poder-los, en caixes tèrmiques, portar a Igualada, a Solsona, a Lleida… Ben calentons a l’hora de dinar”.
Darrere de tot aquest procés hi ha moltes hores de feina, amb l’únic desig d’aconseguir que el client quedi satisfet, amb un producte 100% de proximitat. Bona calçotada!
