Una vegada més ens convoca la presentació d’un llibre de Carles Ma. Balsells i Castelltort, una obra d’aquelles que sens dubte deixaran empremta; publicada per Obrador Editorial, amb fotografia de portada de Joan Felip i pròleg de Feliu Formosa i epíleg de Carme Ripoll. Efectivament, la presentació d’aquesta obra, “L’articlet (o escriure a la sorra)”, va ser el passat 12 de març, a la Biblioteca Central d’Igualada, comptant amb una notable concurrència de públic i una presència representativa de la Casa de la Ciutat, en les persones de l’alcalde Marc Castells i del regidor Pere Camps. Amb unes observacions oportunes conduïdes pel mestratge dels professors de batxillerat, Joan Valls i Marta Bartrolí, amics de l’autor, l’acte ens va regalar una més que encomiable exposició per a posar en valor l’obra d’un notable autor.
Tanmateix, personalment, com a assídua lectora d’aquest autor i amic, em disposo a anticipar aquestes línies a la descripció del mateix acte de la presentació. Així, em permeto la llicència de remetre’m a aquell últim article, “Una pausa (i moltíssimes gràcies)”, del 10 de maig de l’any passat, a la pròpia columna de “L’article”, d’AnoiaDiari, on Balsells ens revelava el final de les seves publicacions, després de quatre anys d’una sovintejada presència, manifestant-nos el seu sincer agraïment, amb aquesta pregona consideració: “Tot té el seu temps i la seva mesura. Una pausa per no cansar més del compte”.
Efectivament, 90 escrits que se sumen a la incansable passió d’escriure de Balsells, una afecció que li ve de ben jove i que, a hores d’ara, l’ha portat a una llarga i prolífica collita de publicacions, una immensa vocació d’explicar vicissituds i anècdotes de la nostra quotidianitat, vestides a tothora d’entusiasme, responsabilitat amb els temes tractats i un ferm compromís amb tots nosaltres, bo i defugint qualsevol ambició professional.
Tanmateix, com si d’un expert del periodisme es tractés, les redaccions de “L’article”, a més de convocar a la lectura a uns fidels lectors, han estat de part de Balsells tot un exercici de constància i d’una lloable capacitat d’observació de fets, estats i/o circumstàncies que, dia rere dia, ens reclamen i ens exhorten a unes respostes prudents i, sobretot, ponderables. Al cap i a la fi, amb la seva obra, ens inserim dins d’un espai d’anàlisi dut a terme amb profunds raonaments sobre els temps que vivim i les transformacions que es van instal·lar a la nostra societat, tot expressat amb la mesura i la sensibilitat escaients per a despertar el nostre interès i, de retruc, lliurar-nos a un esperançador imaginari.
I, retornant a la mateixa presentació, un reconeixement merescut a aquesta obra va posar en relleu tant la significació filològica d’aquests escrits com la seva transcendència temàtica. Això és, segons apuntava Joan Valls, els escrits de Balsells, des de l’atemporalitat, conformen un valuós recull d’articles, farcits d’un vocabulari de luxe, especialment si es considera que testimonien, i si es vol rescaten, de manera prodigiosa la paraula. Lluny d’artificis, la riquesa lèxica, sempre amb la mot precís, se serveix alhora d’una destra utilització dels recursos sintàctics, on una disposició adequada de la substantivació estalvia excessives adjectivacions.
L´obra, doncs, assisteix a una exhibició d´una prosa summament rica -amb paraules ben posicionades i un ampli ventall d’expressions genuïnes- que se´ns fa sensiblement propera, a més d´exaltar semàntica i estructuralment els valors de la nostra llengua.
Així, i en opinió dels dos presentadors, és precisament aquesta narrativa tan pròxima i impregnada de tendresa la que ha propiciat uns escrits, temàticament, tan madurats i amarats d’afecte, que han tocat el cor de molta gent; raó per la qual es feia imprescindible de rescatar-los del possible oblit de la premsa digital.
Des d’aquesta perspectiva, de retruc, tal i com comunicava Marta Bartrolí, si aquesta obra no ens deixa mai indiferents és perquè els escrits parlen des de l’ànima, tot mostrant –com si d’un retrat fotogràfic és tractés– una mirada amorosa i escrupolosament atenta de la realitat que ens acompanya, des de l’inqüestionable compromís de l’escriptor amb el nostre poble.
Quant a l’autor, la seva realització com a escriptor té com a punt de partida els dies de la seva escolarització a Can Colapi (Escola Pia). Després, del seu pas per la Universitat de Barcelona, vindrien col·laboracions a diferents rotatius d’Igualada i de Casa Nostra. Conseqüentment, doncs, un repàs de les seves redaccions més prodigades ens situen, en el temps i cronològicament, en pàgines de la “Revista Vida”, de “La Veu de l’Anoia”, del “Regió 7”, de l’”AnoiaDiari”, de la “Revista d’Igualada”, i de forma més esporàdica a “L’Enllaç dels anoiencs” i al digital “Infoanoia”.
