A les dependències de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, a la Sala d’Exposicions la Teneria, ha estat presentada aquests mes de juny i principis de juliol una extraordinària exposició fotogràfica i molt didàcticament documentada, sota el reclam de “Anem al mercat!”; una mostra divulgativa que es proposava de donar a conèixer a la ciutadania o, en tot cas, redescobrir i també elogiar els gairebé set segles i mig d’aquella concessió reial, per part de Jaume II (1293), que va permetre el naixement d’un “mercat” a Igualada. En aquest sentit, l’exhibició de fotografies i textos informatius convidava a un itinerari cronològic que, endemés de recollir algunes dades de la història social de la ciutat i de l’univers del mercat, emplaçava al públic visitant a un merescut reconeixement dels 50 anys de la creació de l’actual Mercat de La Masuca.
Prenent com a punt de partida que l’imperatiu “Anem a la plaça!”, de sempre, dins de nostre imaginari popular, ha fet referència a l’acció d’anar a comprar queviures a la plaça del centre d’una població, altrament, la plaça de la vila. Aquest recorregut històric, de primer, rememora aquells temps llunyans en què el mercat se celebrava -els dimecres i dissabtes- sota les voltes de les abans anomenades Plaça Vella i Plaça del Blat, amb les seves respectives files de cases (àrea avui ocupada per la Plaça de l’Ajuntament, havent passat -aquesta- per diferents denominacions anteriors) i també pels carrers i passatges més propers. D’aquell temps llunyà, alguns apunts fan al·lusió a les pertinents dinàmiques del funcionament del mercat, des de la puntual vigilància municipal i la regulació dels preus i els productes… tot seguint religiosament la disciplina dels bons costums que marcava cada època. De la mateixa manera, unes precises anotacions assenyalaven la localització dels punts de venda destinats als diferents productes.
Entrada la centúria passada, l’enderroc de l’illot de cases que ocupaven bona part de la plaça, en aquell moment anomenada Plaça de la Constitució, va permetre de fer realitat el projecte de construcció, a l’any 1910, de l’antic mercat cobert i d’estètica modernista, situat a una relativa distància de l’edifici de l’Ajuntament. Es tractava del Mercat de Carnisseries, Aviram i Peix, que despatxava, als voladissos exteriors, les carns de l’Escorxador i l’aviram, i també del peix a l’interior; una preciosa construcció, obra de Pau Salvat i Gili Moncunill; mal anomenada i popularitzada en castellà com “La Pajarera”, a principis dels anys 60’, amb el propòsit de ridiculitzar la seva fesomia i comparar-la amb una gàbia d’ocells, tot just quan ja estava projectat el seu imminent enderroc a l’any 1963.
Una font de referència d’aquest mercat cobert, el Mercat de Carnisseries, Aviram i Peix, descriu el que era una peça arquitectònica de planta octogonal amb estructura d’obra i de ferro, i amb els elements decoratius propis del modernisme; que, en referència a un mercat, feien al·lusió a diferents motius de caràcter floral i vegetal. I, amb el portal mirant a l’Ajuntament, per sobre s’hi enfilava un magnífic frontó de ceràmica amb l’escut de la ciutat i l’any de la construcció.
Seguidament, una nota puntualitza que arran del creixement de la població, a partir del 1925, les dependències dels baixos de Cal Ratés van servir per a encabir altres despatxos comercials; unes parades de carn i peix que es van mantenir fins al 1994. De la mateixa manera que, la necessitat d’espai feia que a l’entorn del Mercat de Carnisseries, Aviram i Peix s’hi instal·lessin cada setmana les pageses i hortolanes que venien d’arreu de la comarca; a la vegada que les diferents botigues que donaven a la plaça també hi posaven la seva parada els dies de mercat.
Posteriorment, unes darreres notes, se situen entre els anys 1963 i el 1973, dècada en què l’espai de la històrica “plaça del mercat” va servir de punt de convocatòria per a diferents actes de la ciutat, continuant això sí la venda ambulant de productes del camp fins a la inauguració, el 1975, d’un nou mercat cobert, el Mercat de la Masuca; un gran espai comercial que, al llarg dels anys, ha estat objecte de diverses actuacions per tal de presentar-lo sempre com a un veritable punt de referència comercial de la ciutat d’Igualada i de la comarca.
Una exposició d’aquesta rellevància històrica precisa d’una oportuna puntualització: “Anem al mercat!”, ha estat organitzada per l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, i està emmarcada dins els actes de la Setmana Internacional dels Arxius; comptant amb el recolzament del Departament de Comerç i Turisme i el Departament de Promoció Cultural de l’Ajuntament d’Igualada. Àdhuc, precisar també que l’àmplia documentació gràfica que exposa procedeix de diferents fons de particulars i del mateix Arxiu Fotogràfic Municipal; amb una seqüenciació de fotografies, novament revelades per Joan Tomàs i Teresa Closas.
Al capdavall, amb aquesta convocatòria: “Anem a la plaça!”, s’ha pogut participar d’un merescut reconeixement al que -resumint les paraules de Miquel Ball- va suposar la vida de mercat al cor de la ciutat, “tot un conveni de vitalitat i de colors”.
