Aquest 2025, i en concret avui 5 de setembre, al Teatre Municipal de l’Ateneu, amb motiu de la commemoració de la Diada Nacional de Catalunya, l’Agrupació Folklòrica Igualadina serà mereixedora, per part d’Òmnium Anoia, d’un dels Premis al Compromís Cultural; com a reconeixement a la longeva contribució d’aquesta entitat a posar en valor l’arrelament folklòric de Casa Nostra, de la cultura i de la seva pròpia cohesió social. En aquest sentit, atès que la concessió d’aquest premi coincideix amb el 85è aniversari de la història d’aquesta entitat que s’ha consolidant com a un autèntic referent de l’art de la dansa tradicional, a Catalunya; una encomiable conversa amb Carina Alcoberro, directora del Cos de Dansa d’aquesta Agrupació Folklòrica, és una oportuna invitació a rememorar l’exhaustiva i consolidada trajectòria històrica de l’esmentada entitat.
L’Agrupació Folklòrica Igualadina va constituir-se a l’any 1940, de la mà de Maria Concepció Puig, des de l’entusiasta perspectiva de difondre -amb la creació d’un Escola de dansa- la dansa tradicional d’arreu de Catalunya, de l’Estat i d’Europa; àdhuc donant vida a una àmplia varietat d’espectacles que han marcat exitosament la identitat escènica d’un folklore local. Ara, als nostres dies, aquella escola de dansa segueix incansablement treballant per a la formació de nous dansaires tot respectant aquesta distribució: grup Infantil, grup Mitjà, grup Juvenil, Cos de Dansa i Grup de Veterans; de fet aquests últims són els vertaders puntals de la història de l’entitat endemés de contribuir a la il·lació entre tots els seus components des l’òptica de magnificar l’univers dansaire, en tant que un dels arrelaments més pregons de la nostra tradició i cultura popular.
Unes incansables passes, tot fent camí i història, han anat atorgant un ponderable segell a l’entitat, en un recorregut que va des de Montserrat, el 1955, passant per Madrid, Televisió Espanyola, el 1958, Canàries… Però seguint, a les tres dècades següents, amb actuacions més enllà del territori català i espanyol (Bèlgica, França, Itàlia, etc.); exhibint i posicionant el seu eficient protagonisme dins de l’àmbit del folklore internacional gràcies a un magnífic repertori de danses, ocasionalment acompanyades de significades músiques populars així com d’arranjaments de prestigiosos mestres de la música; i, per descomptat, lluint sempre vestuaris d’una laboriosa i preuada confecció per a cada escenificació.
Tanmateix, va ser del tot memorable la celebració del seu cinquantenari, el 1990, convocant a Igualada i tota Catalunya a un calendari ple de representacions, que van escenificar des de les danses mes tradicionals fins a aquelles vestides d’innovadores coreografies i no sense participar d’importants convocatòries a escala internacional; una casuística d’actuacions que va contribuir a validar rotundament el gran protagonisme del grup. De fet, tota la dècada dels noranta va ser un no parar; i, sí que és d’obligat esment que, aquells anys va inaugurar-se un cicle anual de viatges per diferents països, amb Adifolk, Associació per a la difusió del folklore, origen del compromís d’estendre la nostra cultura través de la dansa, de manera compartida, en diferents aplecs internacionals.
L’estrena del nou mil·lenni, coincidint amb el 60è aniversari, al Teatre de l’Ateneu, va incorporar nous reptes vestint de gala cada cop més els diferents espectacles, àdhuc recuperant l’entremès igualadí La Patera i presentant-lo a la ciutat, als Premis Ciutat d’Igualada; de la mateixa manera que s’anaven fiançant actuacions com: el Ball de Pastorets i, més recentment, el Galop la Gitana i el Ball de Cercolets d’Igualada. I, amb la mirada al futur, a tothora orientada a renovar i introduir noves representacions, va arribar el 75è aniversari, inaugurant una nova etapa i un inèdit espectacle on confluirien dansa, música i poesia; a més de seguir participant d’uns excepcionals festivals de música i dansa de grups de arreu d’Europa. Això i tot, en cap cas no es poden passar per alt les puntuals i admirables actuacions en els festeigs de la ciutat: les cercaviles de la Festa Major, el dia Mundial de la Dansa, la Fira Multi sectorial, Els Pastorets, el Saló de la Infància, etcètera; o bé, en esdeveniments de la notorietat del Mil·lenari de Montserrat, per exemple.
En aquests moments, i des de l’inamovible propòsit d’excel·lir en les seves representacions i validar l’estable continuïtat de l’entitat, es fa inexcusable de nomenar els principals membres que la representen, com a junta directiva: Joan Bernadí, president; Ismael Miquel, tresorer; Olga Castro, secretaria; Núria Just, vocal; i les monitores del grup de Petits, Claudina Canals i Maria del Mar Soto; dels Mitjans, Maria Almendro i Martí Claret; dels Juvenils, Ismael Miquel i Alba Tort; i, en la direcció del Cos de dansa, Carina Alcoberro i dels Veterans, Rosa M. Díaz.
