16.8 C
Igualada
Dilluns, abril 12, 2021

119 molins projectats a l’Anoia, i fins a 673 hectàrees de parcs fotovoltaics

Un grup de veïns dels municipis de Copons i Rubió, a la zona de l’Alta Anoia, s’han organitzat per presentar al·legacions en contra de dos projectes de parcs eòlics que apleguen, en conjunt, 19 aerogeneradors. Serien molins de fins a 200 metres d’altura, molt més alts, per exemple, que la Torre Agbar de Barcelona.  Els parcs es volen situar enmig d’un paratge natural i, segons denuncien, comportaria “la destrucció d’un gran pulmó verd de la Catalunya Central”.

Els projectes es troben en fases de tramitació diferent. D’una banda, el parc eòlic Serra Morena, ja ha rebut el vistiplau de la Ponència d’Energies Renovables com a emplaçament viable, mentre que el termini per presentar al·legacions al parc eòlic La Maçana finalitza aquest divendres. No són els únics projectes: n’hi ha més de parcs eòlics repartits al llarg i ample del nord i sud de la comarca, però també enormes parcs fotovoltaics, per a instal·lar una gran superfície de plaques solars.

La plataforma contrària als dos parcs eòlics denuncia que la comarca de l’Anoia, malgrat tenir un 1,5% de la població total de Catalunya, “té un 15% dels aerogeneradors del país i produeix molta més energia de la que consumeix”, explica un dels activistes, Jordi Saumell. Segons les dades del Departament de Territori i Sostenibilitat, a l’Anoia actualment hi ha 105 parcs eòlics en servei i 104 més es troben en procés de sol·licitud.

A Copons i Rubió ja s’han constituït en plataforma veïnal contra el que consideren és la destrucció del paisatge.

Projectes a Copons i Rubió
En concret, els dos projectes als quals s’oposa la plataforma Salvem Serra Morena són el Parc eòlic La Maçana, que contempla la instal·lació de 10 aerogeneradors (9 a Rubió i 1 a Castellfollit del Boix) amb una potència de 49,9 MW i el Parc Eòlic Serra Morena, amb 9 aerogeneradors (5 a Copons i 4 a Rubió), que tindrien una potència de 40,5 MW.
De fet, Saumell recorda que l’any 2006 ja es van presentar projectes molt similars a aquests i temen que això només sigui l’inici: “Tenim por que en vinguin molts més i ens omplin totes les carenes de molins”.

Saumell creu que els projectes són una “barbaritat” pel fort impacte mediambiental que tindran. “Ens perjudicaran a nivell econòmic i social, però també la nostra qualitat de vida, i no aportaran beneficis econòmics al territori perquè tot marxa cap a fora”, denuncia.
En aquest sentit, lamenta que els promotors d’aquests parcs són “grans empreses multinacionals amb uns recursos infinits” i creu que és molt difícil lluitar-hi en contra. Per això, des de la plataforma reclamen una “planificació real” per part de les administracions sobre on han d’ubicar-se els parcs eòlics i solars.

Des de l’Ajuntament de Rubió critiquen la falta d’informació que han rebut dels projectes i el poc temps que han tingut per presentar al·legacions. A més, l’alcalde del municipi, Miquel Archela, posa de relleu que al terme municipal de Rubió, amb 250 habitants, ja hi ha 39 molins i, per tant, considera que el poble “ja ha complert amb el tant per cent que li toca”, ha dit l’alcalde a l’agència pública ACN.

També critica que no es tinguin en compte els ajuntaments a l’hora de planificar i ho considera un “despropòsit”, ja que, segons ell, els parcs s’han planificat en zones que “destrossen el paisatge”. I és que a Rubió no només tindrien impacte els parcs de La Maçana i Serra Morena, sinó que el municipi també es veuria afectat pels dos parcs projectats al Bages, el de Clarena i Colomer.

Per la seva banda, des de l’Ajuntament de Copons asseguren que tenen intenció d’organitzar una consulta perquè els veïns del poble es posicionin a favor o en contra del parc eòlic Serra Morena.

L’alcalde del municipi, Àlex Prehn, explica que “és important saber què vol la gent, perquè encara no s’ha generat cap debat al poble en relació al nou projecte”. “Ens preocupa la massificació que es preveu a la nostra comarca i creiem que s’hauria de tenir més en compte a la gent del territori i als seus ajuntaments a l’hora de planificar”, apunta. També creu que l’impacte al paisatge seria “considerable”, ja que el parc s’ha planificat en una zona “on la gent del poble acostuma a anar a passejar o d’excursió”.

Molins a menys de 400 metres de les masies
La Isabel Albiñana és integrant de la plataforma i propietària d’una masia a Rubió. Està especialment afectada pels parcs eòlics que hi ha en tràmit, ja que, segons relata, un dels molins està projectat a tan sols 330 metres de distància de casa seva. “Tindrem un monstre de 200 metres a sobre mateix de casa i això tindrà un gran impacte visual i de sorolls”, lamenta Albiñana, que afegeix que encara hi ha una qüestió més “pertorbadora”, ja que “quan el sol es desplaça d’est a oest es projectarà a sobre de casa l’ombra de les aspes voltant i això diuen que et pot tornar boig”.

Aquesta veïna creu que és una llàstima que “en nom de l’ecologia i de l’energia verda es malmetin tants boscos” i creu que l’impacte no només són els molins, sinó “tot el que hi ha al seu voltant com els camins, les línies elèctriques o les subestacions”. En aquest sentit, explica que les zones on es projecten els parcs són molt verges i les considera un “gran pulmó verd de la Catalunya Central”.

El turisme rural, en contra
En els darrers anys a l’Alta Anoia hi ha hagut una aposta per promocionar el turisme rural i ara, amb la massificació de parcs eòlics, els propietaris estan preocupats per l’impacte que podria tenir als seus negocis.

És el cas de Jordi Serravinyals, propietari de Cal Barrusca, que explica que un dels projectes contempla instal·lar un molí a un quilòmetre de distància de l’allotjament. “Ara mateix estem molt tranquils, quan ens llevem al matí sentim els ocells cantar i tot això no sabem si ho perdrem”, lamenta.

En aquest sentit, explica que hi ha comarques o territoris que tenen importants atractius turístics però a la zona de l’Alta Anoia “precisament el que podem oferir és aquesta ruralitat i que s’ha mantingut el territori molt poc urbanitzat”. Per això, creu que “si implantem parcs eòlics i solars correm el perill que la gent no vulgui venir aquí”.

I tot això, per què ara?
Mentre assistim a l’enèsima discussió per nous governs, o veiem atònits el mercadeig de les vacunes anti-covid, de cop i volta apareix un mapa oficial de la Generalitat que literament taca de parcs eòlics i solars bona part del territori català. Per què?

Primer, no és quelcom que afecti només a Catalunya. De fet, tot plegat té a veure amb el canvi de legislació espanyola sobre les energies renovables, i específicament un decret del govern català del 2019. Després de gairebé 10 anys de paràlisi, ara s’han disparat les peticions de parcs eòlics i camps solars gràcies a aquest canvi de llei, que agilitza molt més els tràmits. Aquest és el “problema”, i el motiu per a que, en moltes comarques, s’hagi fet un crit d’alerta. És obvi que, si es tiren endavant totes les propostes, el paisatge de l’Anoia -i de Catalunya- serà un altre ben diferent.

En total, a l’Anoia s’han proposat 13 parcs solars, i 15 d’eòlics, sumats, és clar, als que ja tenim. Anem per parts.

Pel que fa als solars, dels 13, dos s’han declarat ja “No viables” per part de la Ponència d’Energies Renovables, creada amb el nou decret d’emergència climàtica. Dels 11 restants, quatre ja són en tràmit, un a Sant Pere Sallavinera, un altre a Òdena i dos a Rubió. Un total de 7 han estat declarats “viables”, tres d’ells a Pujalt, i un a Bellprat, Òdena, Sallavinera i Tous.

En el cas dels parcs eòlics, dels 15 proposats, només un ha estat considerat “No viable”, a Bellprat, amb 12 molins. Dels altres 14, cinc són en tràmit, dos a Argençola, i un a Veciana, Rubió i Bellprat. 9 parcs més són considerats “viables”, sis d’ells a Castellfollit de Riubregós (amb 60 molins en total) i un Argençola i La Llacuna. En total, 119 molins més a l’Anoia.

En aquest enllaç es poden consultar totes les dades

Quines són les passes?
Un cop la ponència fa aquest pronunciament favorable, considerar un parc “viable”, els promotors poden iniciar la tramitació de l’expedient que ha de fer possible la seva implantació.

L’autorització correspon al departament competent en matèria d’energia de la Generalitat, però requereix també de tramitació urbanística i d’avaluació de l’impacte ambiental.
El pronunciament favorable en aquesta fase de consulta prèvia no garanteix que, en el procés d’avaluació de l’impacte ambiental i de la tramitació del projecte, puguin sorgir nous elements que afectin la seva autorització.

La ponència està presidida pel director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural i està integrada per 13 representants de 4 departaments de la Generalitat. Concretament, 5 representants de l’àmbit de medi ambient, 1 de canvi climàtic i 2 d’urbanisme i paisatge del Departament de Territori i Sostenibilitat; 3 representants de l’àmbit energètic del Departament d’Empresa i Coneixement, un de l’àmbit del patrimoni cultural del Departament de Cultura, i un altre del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

Presses per complir amb la normativa de la UE
Es faran tots els projectes? Probablement no, diuen els experts, perquè no passaran el filtre d’algun dels estudis a què se sotmeten. Però hi ha una dada a tenir en compte.
A Catalunya només el 19,8% de l’energia que es produeix és renovable, i l’objectiu de la Generalitat, seguint les línies marcades per la Unió Europea, és que aquest percentatge el 2030 sigui del 50%. Estem doncs, molt lluny, i això ha pogut disparar les presses, com passa amb tantes i tantes coses. Els experts, però, alerten que una modificació tan important del territori s’ha de fer bé, i evitar així ferides que serien complicades després de curar.

Una possible alternativa, que defensen cooperatives com Som Energia o entitats ecologistes, és que l’energia es generi prop d’on es consumeix, i no en grans plantes acumulades en una mateixa zona. D’aquí que la llei hauria de prioritzar projectes mitjans i petits, en què els productors siguin els mateixos que la consumeixen: els ciutadans. Però actualment la llei això no ho contempla, quelcom que sí succeeix a països com Alemanya.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Obre les portes “Moda Re-”, una botiga de Caritas de roba sostenible

Aquest passat divendres va obrir les portes a Igualada una nova botiga de moda: “Moda Re-” , que posa a la venda tot tipus...

Comencen concentracions en contra de l'”allau” de parcs eòlics i solars

La Xarxa Segarrenca per la Sobirania Energètica ha començat a mobilitzar-se en contra de "l'allau i massificació" de centrals eòliques i solars que hi...

No poden trencar la tendència de derrotes tot i el bon partit

VIC RIUPRIMER 4 CF IGUALADA 1 Inversemblant derrota de les igualadines en un partit per sortir amb el cap ben alt. Les blaves visitaven el complicat...

Victòria balsàmica

Inici de la segona fase pels igualadins. Deu partits per intentar aferrar-se a la Tercera Divisió. Repte complicat, però sent coneixedors que treure una...

Benvinguts al programa d’Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu

Per aquest curs actual 2020-2021, ens han escollit per ser una de les escoles ambaixadores de la Unió Europea. Cada any, la direcció general de...
Compartir