Alguns beneficis de canviar un “per què” per un “per què no”

15

Guillem Recolons
Consultor d’Estratègia en Personal Branding

 

Fa algun temps que vinc reflexionant sobre en quin moment ens convertim en adults. Quan som petits ens encanta preguntar constantment “per què”. La curiositat és l’ADN emocional de la infantesa i ens permet conèixer més coses de les que coneixeríem si romanem callats.
Mai deixem de preguntar “per què” però la diferència és que quan som adults ja passem de la curiositat a qüestionar-nos les coses. El “per què” adult sovint suposa una barrera abans de fer un pas endavant: per què hauria de fer això o allò altre? Aquesta frase, aparentment innocent, és sovint l’origen de l’estancament.

Per què no?
Penso que el “per què no” és l’equivalent al “per què” de la infància aplicada a adults. És una pregunta que vol superar barreres, pors, creences limitants. Quan algú et proposi una cosa que el teu costat racional es resisteixi a acceptar, deixa que actuï el teu altre costat, el costat salvatge, creatiu, i fes que emergeixi aquesta pregunta poderosa: uns claríssims “per què no?”

Els pros i els contres
Si només preguntes “per què”, tanques el pas a les possibilitats. Amb el uns claríssims “per què no” generes una doble negació, és a dir, ets a la via positiva per a considerar seriosament passar a l’acció i acceptar un repte. Per descomptat, t’obres a considerar pros i contres.
Llegint biografies, sempre arribo a la conclusió que les persones que han arribat lluny han utilitzat amb més freqüència el uns claríssims “per què no” que la resta dels mortals.
Tony Robbins es pregunta el “per què”. No obstant això, hi ha un punt en el relat personal de Robbins que em fascina: és capaç d’explicar el seu propòsit i la seva proposta de valor en cinc paraules curtes que requereixen dos segons per pronunciar-se: “Sóc el paio del per què .” Aquest és el seu motor. És un cas absolutament excepcional. Ell vol conèixer les teves motivacions perquè després tu et facis la pregunta: “i per què no podria jo fer això o allò?”

El per què com a propòsit
Altres ens han parlat del “per què” com a propòsit. Des de Nietzsche fins Simon Sinek, passant per Viktor Frankl, el “per què” ens ha ajudat a resoldre un puzle complex: el de la nostra raó de ser. En el meu costat hippie, crec que poques empreses i persones del segle XXI sobreviuran a l’absència de propòsit i encara que hi ha eines per trobar-ho, com ara l’Ikigai, no ens han educat per trobar resposta a una qüestió tan complexa.

El “per què no”, vist com accelerador del propòsit i del pla d’acció
Una manera que em sembla més oportuna i simple per accelerar la resposta a una pregunta tan existencial és trencant la negació: el “per què” a seques nega, frena, mentre que el “per què no” facilita, possibilita, fa fluir.
El nostre propòsit també és la nostra visió, la nostra aportació a millorar el món, el nostre somni, el nostre llegat. Llavors per ventura no és veritat que tots els somnis trenquen barreres? No són els somnis uns claríssims “per què no?”
Prova-ho. Descobreix el teu propòsit. I per fer-ho, repeteix aquesta mateixa pregunta en cada fase del camí, en el teu pla d’acció. Vols un exemple? Bill Gates i Paul Allen es van preguntar en 1975 per què no utilitzar el seu programari per donar poder als professionals i no contents amb això, es van preguntar per què no podria haver-hi un ordinador a cada casa i a cada escriptori d’oficina.
Veus ara el poder d’aquesta pregunta? És el teu torn…