Els formatgets del Trivial i Google

536

XAVIER MORALES opinió - La Veu de l'Anoia - Veuanoia.catPer guanyar al Trivial s’ha de recórrer el tauler de joc responent a preguntes de diferents àmbits per aconseguir els desitjats formatgets de colors.

 

 

Google va iniciar la seva activitat amb el conegut cercador d‘internet l’any 1998, i sols 6 anys desprès ja cotitzava al NASDAQ i llançava la plataforma Android per dispositius mòbils. Fins aquell moment la seva estratègia i l’afany en la absorció de start-ups tecnològiques semblava tenir una clara coherència amb el leitmotif de l’empresa “organitzar la informació del món i fer-la accessible i útil de manera universal”… i al final del camí assegurar-se el monopoli publicitari a internet, la més rellevant font d’ingressos del gegant americà.

new-google-logo
El 1998, el mateix any de creació de Google, amb el suport del congrés americà i la CIA,   veu la llum la organització de capital risc In-Q-Tel amb l’objectiu explícit de crear un pont entre la innovació privada i las necessitats tecnològiques de la intel·ligència i seguretat dels USA. En bona mesura la administració americana s’acollia a una mena d’outsourcing en innovació per aprofitar la potència creativa de les start-ups tecnològiques.

 
I vet aquí que la estratègia de Google dels darrers anys va mes enllà del control del pastís publicitari ja assolit amb el seu conegut cercador. La nova orientació es fa patent en projectes com el de Google Car, la compra de la companyia Robot Dynamics especialitzada en el disseny de robòtica militar i el llançament de projectes en l’àmbit de la genòmica i la salut com Calico, Verily ó Google Genomics. Aquests nous eixos de desenvolupament del negoci aparentment tant diversos tenen però una base tecnològica comuna: la intel·ligència artificial.

 
Estarem d’acord que Google està completant tots els formatgets del Trivial: el cercador, les eines de productivitat i mobilitat, el cotxe autònom, robots militars, salut, genòmica… en un tauler de joc dissenyat per l’administració american

 

Xavier Morales, economista