Més enllà dels símbols de l’opulència i el consum, representats per les entitats bancàries que se succeeixen en alguns dels immobles més sofisticats de la mundana Bahnhofstrasse i altres avingudes contigües, Zúric se’t presenta com a una ciutat que encara llueix resplendent el llegat intel·lectual de prominents ideòlegs i figures de la cultura i de l’art de la talla d’Einstein, Mann, Joyce, Brecht, etc. Això no obstant, el seu incomparable semblant cosmopolita l’associa a altres reclams suïssos, a propòsit dels seus singulars aparadors, que són tota una temptació per a la “jet set”, amb una àmplia gamma de rellotges de luxe i una extensa oferta de xocolates per a exquisits paladars.
Emperò, Zúric és molt més que tot això: és una demarcació geogràfica originada als vessants riberencs del riu Limmat, conformada a l’entorn d’un prodigiós escenari natural de discretes prominències que, a tothora, pot fer gala dels bells paratges que l’embolcallen: començant per la bellesa del seu llac, les generoses aigües del seu riu, uns bells parcs entapissats de verd, sumptuosos palaus i palauets i una captivadora presència de casalots que recreen un semblant molt més bucòlic i humà d’un veïnatge de dos mil anys d’història.
I, entre aquests dos escenaris, Zúric s’obre als incondicionals de la cultura viatgera amb una invitació del tot suggeridora a uns inexcusables, i atresorats, santuaris de l’art (museus i galeries), a més diferents arxius beneficiaris del llegat testimonial de significades personalitats estrangeres que van fer importants donacions a la ciutat, en ser considerada -atesa la identitat política d’aquest país helvètic- com a urbs guardiana de la memòria. Això és, Zúric reuneix unes notables mostres de cultures no europees; i, a mesura que passeges pel seu centre històric, se’t fa inevitable d’anar descobrint totes aquestes cessions o donacions d’excepció.
Tanmateix, qualsevol itinerari per la ciutat et proposa -com a punt d’origen- de resseguir el curs del riu, no sense albirar a banda i banda la bellesa de totes les façanes del casc urbà que el contemplen, així com les captivadores perspectives que et mostren les travessies de qualsevol dels seus immemorials ponts, tot disputant-se la vista sobre les serenes aigües del Limmat en la seva confluència amb el Llac de Zúric. En aquest context, entren en sana competència dues places centenàries: la Bellevueplatz, amb la monumental Òpera, i la Bürkliplatz, amb el Palau de la Banca Nacional Suïssa; arquitectures que, si més no, a un pas de la grandiosa Hauptbahnhof, Estació Central, no resten interès al Museu Nacional Suís, un icònic edifici -a mode de fortalesa- bellament emmirallat sobre el riu, que apunta a ser una preciosista estampa de l’antic romanticisme germànic.
I, testimoniatge d’un arcaic fervor medieval, emplaçades sobre una trama de costeruts i sinuosos carrerons i placetes del barri antic de Lindenhof, a l’entorn de l’Ajuntament, se t’insinuen: la Grossmünster (1100 i 1220), considerada la Catedral, un edifici emblemàtic abillat amb una profusa decoració exterior i buit d’ornaments a l’interior, tal i com corresponia a un temple protestant; el Fraumünster Kirche, altrament Abadia de les Dames, tot un vestigi de l’autoritat exercida, al segle IX, per les abadesses; i la Peterskirche (Església de Sant Pere), un obra d’estètica romànica, que alberga una esvelta torre amb un espectacular rellotge, que és un dels més grans d’Europa, construït al segle XVI.
En una altra orientació, val molt la pena de desplaçar-te cap a les faldilles de Zürichberg, al bell mig del recinte universitari, des d’on s’esdevé del tot privilegiada la contemplació de la ciutat, tan prodigiosament coronada pel verd oxidat de les agulles de les seves esglésies i el gris terrós de les seves teulades, amb el teló de fons d’una més que generosa Natura.
