Sóc en Xavier Barberà, igualadí d’adopció. La meva relació amb la comarca ve de lluny, vaig casar-me amb la meva parella a Santa Maria de la Tossa ja fa un grapat d’anys. Llicenciat i Doctor en Ciències Geològiques per la Universitat de Barcelona, la meva carrera professional s’ha desenvolupat en l’empresa privada, concretament en el sector del medi ambient. Des de fa uns anys treballo a l’Ajuntament d’Igualada, on actualment dirigeixo l’àrea d’Entorn Urbà. Vaig entrar al CECI fa deu anys i en sóc el president des de març de 2019.
Aquest passat mes de juliol vàreu treure a la llum una necròpolis tardo antiga ubicada al costat de l’església de Santa Maria de Veciana. Es tracta d’un descobriment important?
Ara per ara no es pot dimensionar la importància del descobriment, ja que és la primera campanya que hi duem a terme. Tenim previst fer més excavacions els propers anys per poder esbrinar quina dimensió arqueològica té el jaciment, tot i que els elements trobats fins ara ens fan ser optimistes.
Quins elements arqueològics hi heu trobat?
En aquesta primera campanya hem localitzat una necròpolis tardo antiga dels segles VI i VIII i un edifici medieval de planta rectangular amb unes sitges associades, datat entre els segles XIII i XIV. A l’interior d’una de les sepultures tardo antigues, s’ha trobat un individu que anava acompanyat d’una sivella visigòtica dels segles VII-VIII; aquesta és la troballa més interessant de la campanya, ja que s’han trobat molt poques sivelles d’aquest període a la península ibèrica. Pel que fa a la necròpolis, tenim un seguit de tombes que tindrien una cronologia entre els segles VI i VIII. Es tractaria de tombes tipus mausoleus o panteons on s’hi enterraven grups familiars. Les tombes estaven segellades amb un tipus de paviment romà conegut com a “opus signinum”. Altres tombes tenien una coberta de llosa, mentre que se n’han detectat altres que són de tipus sarcòfag. Pel que fa a la part medieval, les excavacions també han permès treure a la llum unes estructures muraries que correspondrien a un edifici d’entre els segles XIII i XIV que es superposen i tallen les estructures més antigues.
En teníeu coneixement de l’existència d’aquest jaciment?
Aquest jaciment es va excavar molt parcialment a l’any 1999 i va posar de manifest la presència de l’edifici medieval i d’algunes estructures paleocristianes que ens van servir de base per afinar l’excavació d’aquesta primera campanya.
Com es finança una actuació d’aquest tipus?
El CECI és una entitat sense ànim de lucre, els seus ingressos provenen de les quotes dels socis i de les sòcies, de la subvenció de l’Ajuntament d’Igualada i de fons que es demanen a altres organismes com l’Institut Ramon Muntaner o la Generalitat de Catalunya, normalment associats a projectes concrets o a la edició de llibres o altres publicacions. Com un dels objectius del CECI és impulsar i promoure totes aquelles activitats que tinguin com a finalitat l’estudi, la recerca o la divulgació del patrimoni històric, arqueològic, arquitectònic, artístic, urbanístic, natural i mediambiental i que tinguin com a àmbit la comarca de l’Anoia, és en una actuació com aquesta, on l’entitat ha d’invertir els seus diners per poder complir amb l’objectiu esmentat. Invertim en cultura i coneixement.
Per aquells que no us coneguin, què és el CECI? Com va néixer?
El CECI es fa fundar l’any 1947, per aquesta raó ens estem preparant pel nostre 75è aniversari, l’any 2022. Els que ens coneixen, estic segur que ens veuen com una institució excessivament acadèmica, però les noves generacions de la Junta estem intentant obrir el CECI a tothom a qui l’interessi la cultura i el coneixement, sense perdre el rigor científic. Per als que no ens coneixen, estem potenciant les noves eines socials, vàrem renovar la pàgina web i l’any passat vàrem obrir el nostre compte de twitter (@cecianoia) on anunciem les nostres propostes, activitats i projectes.
Com funcioneu com a entitat? Les seccions treballen de manera autònoma?
L’entitat s’estructura entre la junta directiva (el president, la vicepresidenta, la secretària, la tresorera i tres vocals) i les diferents seccions. Tenim diverses seccions que efectivament funcionen d’una manera autònoma. Les més actives són: la d’història, la de ciències naturals i mediambientals, la d’arqueologia, la de paleontologia, la de ciències de la salut i la de filologia. A més, sota el paraigua del CECI es troba l’Espeleo Grup Anoia, l’EGAN, amb la seva pròpia junta i socis.
Quins altres projectes teniu entre mans actualment?
Cada secció té uns projectes propis i altres que desenvolupem conjuntament com a entitat. Per exemple, la secció d’història està a punt de tancar el projecte “El Rec: el primer barri industrial igualadí” que hauria de veure la llum coincidint amb el 75è aniversari. La secció de ciències naturals i mediambientals té un bon ventall de projectes: Participa, que cada any recull les dades de les primeres observacions de sis espècies d’ocells migradors; Projecte Rius, inspeccions sobre l’estat físic, químic i biològic d’un tram del riu Anoia; Orquídies de l’Anoia, que està fent un estudi de la flora d’orquídies silvestres de la comarca; Let’s Clean Up Europe, en col·laboració amb el Departament de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Igualada, fem la neteja d’un tram o part d’un element natural, normalment del riu Anoia… La secció d’arqueologia fa el seguiment de les excavacions de Santa Maria de Veciana i té un altre projecte en marxa per al 75è aniversari que estem acabant de definir. La secció de paleontologia va finalitzar fa poc, la reconstrucció de l’esquelet de sirènid que actualment es troba al museu Miquel Crusafont de Sabadell. Com a entitat, per exemple, participem cada any en les Jornades Europees del Patrimoni i a través de la Comissió de Publicacions, publiquem cada dos anys la Miscellanea Aqualatensia.
També publiqueu la Miscellanea Aqualatensia. De quin tipus de publicació es tracta?
La Miscellanea Aqualatensia va ser creada pel CECI amb el propòsit d’estimular el desenvolupament i la divulgació d’estudis, amb un alt nivell de qualitat científica i d’àmbit comarcal en els camps de les ciències humanes, socials i naturals. La primera edició es publicà el 1949, en una conjuntura crítica per al país i per a la cultura catalana. A partir de 1983, adquirí una periodicitat bianual arran del suport que li atorgà l’Ajuntament d’Igualada i del fet d’haver quedat vinculada a la publicació del Premi de Recerca Jaume Caresmar que es convoca cada dos anys. L’any passat es va publicar el volum 18è i aquest any es publicarà un volum especial en homenatge a Francesc Valls-Junyent en col·laboració amb l’Ajuntament d’Hostalets de Pierola.
A la Miscellanea predominen els articles de caire històric, però sempre hi ha presència d’articles d’altres disciplines com: la paleontologia, l’arqueologia, la sociologia o les ciències naturals. La Comissió de Publicacions darrerament s’ha obert a la publicació d’altres vessants que també formen part de la cultura i el coneixement, mal anomenats, populars.
Si algú està interessat en entrar a formar part de l’entitat, què ha de fer?
Hi ha dues maneres de formar part de l’entitat: com a soci/sòcia, diguem-li passiu, amb el pagament de la quota anual (25 €) que servirà per posar en marxa nous projectes o finançar els actuals i participant en les activitats que organitza l’entitat; o bé ser soci/sòcia i participar activament en algun dels projectes de les seccions o en els òrgans de decisió de l’entitat a través de les reunions de socis o de junta.
Estem oberts a tots els anoiencs i anoienques compromesos i compromeses amb la cultura, el coneixement i el territori perquè participin en els nostres projectes i ens facin partícips dels seus. També, ens agradaria una major col·laboració amb els ajuntaments de la comarca, especialment amb els més petits, atès que la possible manca de mitjans, pot frenar el desenvolupament de projectes en l’àmbit de la cultura i el coneixement.
El membres del CECI formem part de l’entitat d’una manera voluntària i altruista, dedicant hores i esforç perquè el Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada tiri endavant i puguin veure la llum els estudis i els projectes que desenvolupa.
