CE NOIA 1
IGUALADA RIGAT 4
Victòria extraordinària de l’Igualada HC contra el poderós Noia i contra els elements. Només 24 hores abans del partit Francesc Linares es quedava sense Roger Bars i Bernat Yeste, per haver estat contacte amb un positiu de Covid. S’afegien a la baixa ja sabuda de Tety Vives per sanció. L’equip es quedava sense 3 peces cabdals per afrontar un dels equips amb més potencial de la categoria.
Però els arlequinats van saber superat totes les adversitats i, com si haguessin tingut el suport des del cel d’en Joan Mir, van fer el millor partit defensiu de la temporada. L’Elagi va estar descomunal. Baliu i Palau es van buida, jugant els 50 minuts i Pla, Marimon i Riba es van anar repartint els minuts. Els gols se’ls va quedar tots Riba que va firmat dos autèntics golassos. La victòria li permet a l’IHC sortir de la zona de descens directe i enganxar-se a un grup de 4 equips separats només per 2 punts. El pròxim rival serà el Girona, divendres a les Comes.
Lluita i rebel·lió
L’equip es va rebel·lar contra tot. Contra les baixes, que afectaven un 30% de la plantilla, contra la classificació, contra els nervis i contra la mala sort que els ha perseguit aquestes últimes jornades.
Els “rigats” es van multiplicar en defensa, van estar molt intel·ligents, sense donar opcions a pilota aturada i van acabar amb només 8 faltes d’equip. I alhora van trenar molt bé els contraatacs i van estar letals en la definició. El Noia va tenir el control del partit però les millors opcions de gol van ser igualadines, amb dos pals inclosos, un per part. A més, quan els cavistes van superar la fèrria defensa arlequinada es van trobar amb un mur, l’original “paret Deitg”.
L’IHC es va avançar al minut 18. Ton Baliu va sortit en contraatac de dos contra un i va habilitar Gerard Riba que abans que el defensor li tapés l’entrada va etzibar un míssil, marca de la casa, des del vèrtex de l’àrea que va entrar per l’escaire. Xus Fernández no va poder fer res per aturar-lo. Tres minuts després Pla va disposar d’una FD per targeta blava que no va poder aprofitar. Com tampoc la superioritat posterior. Va ser una espècie d’entrenament pel que passaria al final de la segona meitat.
Saber patir. Saber guanyar
A la segona meitat el Noia va pressionar encara més en atac però l’IHC responia amb una defensa d’alta intensitat. Al minut 11, Elagi li va aturar un penal a Costa. 30 segons després el mateix Costa va establir l’empat rematant al segon pal una contra local.
3 minuts més tard l’IHC va disposar d’una nova FD. Aquest cop la va tirar Gerard Riba que va un ganxo esquerra-dreta i va batre al Xus a mitja alçada. L’equip va defensar amb ungles i dents el mínim avantatge. I ho va resistir tot. Amb un Elagi estratosfèric.
Al minut 21 Costa va desaprofitat un penal. Tampoc va poder marcar dos minuts més tard Riba en una altra FD. La diferència és que el Noia va acabar el partit amb inferioritat. I l’IHC hi va saber jugar. Els de Linares van fer l’1 a 3 que sentenciava el partit en una contra sense porter. Marimon va assistir Palau que va culminar el seu partidàs amb un gol decisiu. I encara hi va haver temps per una exhibició de potència de Ton Baliu. A falta de 6 segons, i com si no portés 50 minuts a les cames, es va marcar un esprint que va deixar clavar a tothom, es va plantar davant del seu bon amic Xus, li va aixecar la bola i va fer un 1 a 4 d’orfebreria. Un 1 a 4 descomunal que es va quedar a les portes de recuperar fins i tot el gol average del 3 a 7 de la primera volta.
